Presentació del llibre “Pàgines vacarissanes” a Sabadell

Per al dimarts dia 9 de febrer de 2010, a les vuit del vespre, a la sala d’actes de la Unió Excursionista de Sabadell (Salut, 14-16), en un acte organitzat conjuntament per la Secció Natura i la Secció d’Història, és programada una xerrada sobre “Vacarisses: natura, història i quelcom més”, juntament amb la presentació del llibre Pàgines vacarissanes, a càrrec d’Àngel M. Hernández Cardona, doctor en biologia, diplomat en recerca històrica i filològica aplicada i membre de l’Associació d’Amics de Sant Salvador de les Espases.

UES Sabadell

Presentació del llibre “Pàgines vacarissanes” a Vacarisses

El passat 19 de desembre de 2009, a les set del vespre, tingué lloc a la Sala dels Cups del Castell de Vacarisses la presentació del llibre Pàgines vacarissanes, que recull els articles que durant setze anys l’autor ha fet a la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, en el marc dels actes commemoratius dels 500 números d’aquesta revista.

Intervingueren en l’acte, pronunciant encertats parlaments, l’Alcalde de Vacarisses, Sr. Carles Canongia i Gerona; el Regidor de Cultura, Sr. Antoni Masana i Ubach; el director de la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, mossèn Sebastià Codina i Padrós; el secretari de l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, Sr. Joan Vila i Obradors; i l’autor del llibre, Sr. Àngel M. Hernández i Cardona.

Els assistents, entre els quals hi havia algun destacat membre del consistori i del consell de redacció de la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, seguiren amb atenció les paraules dels ponents i es mostraren molt interessats envers el contingut de l’obra.

La crònica completa de l’acte requeriria molt d’espai, però sí que mereix ser destacada aquesta favorable opinió de mossèn Sebastià Codina: “Aquí teniu un llibre ben vacarissà, ben de casa, ben nostre, un testimoniatge de la nostra història, un recull de batecs dels nostres avantpassats, un testimoni que deixa molt ben parat aquest poble que tots estimem tant i tant.”

Al Castell de Vacarisses es va fer la presentació de “Pàgines vacarissanes”

Presentació del treball “Biodiversitat i activitat agrària al Vallès central”

El passat 11 de desembre de 2009, a les vuit del vespre, va ser presentat a Can Cortès el treball “Biodiversitat i activitat agrària al Vallès central”, publicat per l’Associació pel Desenvolupament Agrorural, de Palau-Solità i Plegamans. Es tracta d’un opuscle de 24 pàgines il·lustrat amb molt adients fotografies en color, fet amb el mateix format i la qualitat de la revista Quatrepins.

Intervingueren en l’acte el president de l’Associació pel Desenvolupament Agrorural, Sr. Tomàs Castells, el regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, Sr. Abel Julien, i l’autor del treball, Àngel M. Hernández. A continuació dels parlaments hi hagué un animat col·loqui amb els nombrosos assistents a l’acte.

Biodiversitat i activitat agrària

Pàgines vacarissanes

Pàgines vacarissanes

El llibre és dedicat “A tots als qui han fet i fan possible aquesta petita gran aventura que és la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, i molt en especial a mossèn Sebastià Codina i Padrós”. L’Alcalde de Vacarisses, Sr. Carles Canongia, encapçala el llibre amb una salutació. A continuació mossèn Sebastià Codina, Rector i Director de l’esmentada revista, fa una sentida “Enhorabona!”. El pròleg, extens i adient, és a càrrec de Joan Vila, secretari de l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, entitat que, ensems amb l’Ajuntament de Vacarisses, ha col·laborat en l’edició. Igualment hi ha un preàmbul de l’autor.

L’obra, bellament impresa, il·lustrada i enquadernada pels tallers gràfics Castellargraf, s’estructura en onze blocs temàtics: geologia, botànica, ecologia, itineraris de natura, toponímia, ponts i camins, història local, història parroquial, Sant Salvador de les Espases, cognoms gentilicis i vària.

Aquest n’és l’índex:

GEOLOGIA

• Montserrat, la roca més gran del món.

BOTÀNICA

• Algunes plantes interessants de Vacarisses.
• Plantes del tram vacarissà del Camí Romeu a Montserrat.
• L’Alzina del Virrei, un arbre singular de Vacarisses que cal preservar.
• El Teix de l’Obac, un arbre singular de Vacarisses que cal perpetuar.

ECOLOGIA

• Alzines i roures, garantia de futur.
• L’alta biodiversitat de la contrada de Vacarisses.
• La Vacarissana, una boira aprofitable.
• Un bosc sense sotabosc no és un bosc.

ITINERARIS DE NATURA

• De Sant Salvador de les Espases a la Socarrada.
• De Viladecavalls a Vacarisses, aprenent plantes.
• Pel termenal de Viladecavalls i Vacarisses: la ruta de les Carenes.
• De Torreblanca a Sant Salvador de les Espases.
• Del Mimó al Puig Ventós.

TOPONÍMIA

• Toponímia àrab de Vacarisses i els municipis veïns.
• La Burrumina, un enigma mig resolt.
• Noves aportacions a la toponímia àrab de Vacarisses, Olesa i Viladecavalls.

PONTS I CAMINS

• El pont andalusí del Cairat.
• Els camins de Vacarisses a Terrassa, Matadepera, Rellinars, el Vilar, Monistrol, Olesa i Viladecavalls, l’any 1850.

HISTÒRIA LOCAL

• Una remissió de l’any 1493, feta a Pere Tovella per Joan Desfar, fill i procurador de Dalmau Desfar, senyor de Vacarisses i Rellinars.
• Una queixa pels abusos comesos l’any 1631 per tropes castellanes a Vacarisses, Rellinars i Castellbell i el Vilar.
• Una crida de Josep Amat i Desbosch, baró de Vacarisses, Rellinars i Castellbell.
• Un plet del segon marquès de Castellbell contra els regidors de Monistrol de Montserrat.
• Un cas de bandolerisme al terme de Vacarisses, al començament del segle XVIII.
• L’estada a Ceuta i Melilla del tinent Manuel Amat.
• Vacarisses al segle XVIII. Respostes de Jaume Ubach al qüestionari de Zamora.
• Els primers arrendaments del forn de vidre de l’Obac.
• Dos préstecs de les juntes de comerç de Madrid i de Barcelona per al forn de vidre de l’Obac.
• Unes instruccions relatives als sometents en lluita contra les forces napoleòniques.
• Un cas de falsificació de moneda a Vacarisses, l’any 1850.
• Inutilització de coves a Vacarisses, l’any 1850.
• La Germandat del Sant Pendó de la Pia Unió de Sant Josep, una antiga associació mutualista de Vacarisses.
• Un registre de la Pia Unió de Sant Josep, de Vacarisses.
• La inauguració del baixador de Torreblanca.

HISTÒRIA PARROQUIAL

• Una vaca a la campana vella de Vacarisses.
• Les campanes de l’església parroquial de Vacarisses.
• Un document sobre la construcció de l’església nova de Vacarisses.
• Algunes consideracions sobre la construcció de l’església actual de Vacarisses.
• Al marquès de Castellbell, que no li toquin els delmes.
• Un altre document referent a la construcció de l’actual església parroquial de Vacarisses.
• Les reformes de la Rectoria Vella de Vacarisses fetes al segle XVIII.

SANT SALVADOR DE LES ESPASES

• Uns documents del segle XIV sobre Sant Salvador de les Espases.
• La campana de Sant Salvador de les Espases.
• La imatge de sant Bernat dels muntanyencs dins l’ermita de Sant Salvador de les Espases.

COGNOMS GENTILICIS

• Gustavo Bacarisas, un gran pintor del Sud peninsular.
• Pere Vacarisas, primer director de l’Escola Industrial de Terrassa.
• Pierre Vacarisas, un prestigiós psicoterapeuta de París.

VÀRIA

• Antoni Junyent, un sacerdot claretià de Vacarisses.
• Joan Solà, un gran estudiós de l’Obac.
• Els fets de Sant Jaume i el testament patètic d’Antoni Geis.
• La Penya Hospici, d’Olesa de Montserrat.
• L’himne de la Penya Hospici, antiga colla excursionista d’Olesa.
• La cacera del mussol a Torreblanca.
• “El vi de Coll Cardús”, una sardana de Joan Duch i Josep Ullés.
• “El picapedrer de Vacarisses”, un relat inèdit de Joan Duch.

“Sobre la presència de la noguera negra (Juglans nigra) al torrent de Bogunyà, terme de Terrassa, única localitat coneguda a Catalunya”, comunicació presentada a la VII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Els dies 19 i 20 del proppassat mes de novembre, tingué lloc la VII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebrada a Terrassa, concretament al Parc Audiovisual de Catalunya.

Pronunciaren unes paraules de benvinguda en Josep Mayoral, diputat president de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i en Màrius Massallé, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa.

Amb una nombrosa assistència de persones interessades en aquest important espai natural, durant les dues jornades que durà la trobada van ser presentades 34 ponències, agrupades en quatre apartats: gestió, fauna, vegetació i patrimoni cultural.

Hi vaig presentar una comunicació de botànica, de la qual adjunto els resums en català, castellà i anglès.

Resum. Sobre la presència de la noguera negra (Juglans nigra) al torrent de Bogunyà, terme de Terrassa, única localitat coneguda a Catalunya

La noguera negra (Juglans nigra) és un arbre oriünd d’Amèrica del Nord, però plantat a diverses regions temperades dels dos hemisferis. S’ha detectat en estat subespontani al torrent de Bogunyà, a la part sud del massís de l’Obac, en el terme municipal de Terrassa. Fora de cultiu, constitueix aquesta l’única localitat coneguda de la planta a Catalunya. A més de precisar la localitat i de donar característiques de l’hàbitat, se situa taxonòmicament l’espècie, es discuteix la denominació catalana de l’arbre, es fa una descripció de la planta i s’indiquen les seves aplicacions, i finalment es proposen diverses mesures de conservació.

Resumen. Sobre la presencia del nogal negro (Juglans nigra) en el Torrent de Bogunyà, término de Terrassa, única localidad conocida en Cataluña

El nogal negro (Juglans nigra) es un árbol oriundo de América del Norte, pero plantado en diversas regiones templadas de ambos hemisferios. Se ha detectado en estado subespontáneo en el Torrent de Bogunyà, en la parte sur del macizo del Obac, en el término municipal de Terrassa. Fuera de cultivo, constituye ésta la única localidad conocida de la planta en Cataluña. Además de precisar la localidad y de dar características del hábitat, se sitúa taxonómicamente la especie, se discute la denominación catalana del árbol, se hace una descripción de la planta y se indican sus aplicaciones, y finalmente se proponen algunas medidas de conservación.

Abstract. On the presence of black walnut (Juglans nigra) at Torrent de Bogunyà, district of Terrassa, the only known place in Catalonia

The black walnut (Juglans nigra) is a tree native to North America, but planted in several temperate regions of the Northern and Southern hemispheres. It is detected as naturalized plant at Torrent de Bogunyà, in the Southern part of Obac massif, in the municipal district of Terrassa. Out of cultivation, this is the only known place of the plant in Catalonia. The place is specified and features of habitat are given, and besides this, the species is taxonomically stated, the Catalan denomination is discussed, a description of the plant is made and its uses are indicated, and finally some conservation measures are proposed.

Les plantes d’Esparreguera (2003)

Les plantes d’Esparreguera

Aquest llibre, fet amb la col·laboració de Joan Llort i Eleuteri Navarro, és el resultat d’una recerca pacient, constant i entusiasta sobre les plantes del terme d’Esparreguera. L’estructura del llibre és ben senzilla: primerament tractem de les plantes i després presentem deu itineraris de natura.

En la part primera es fa el comentari de moltes plantes del terme (la majoria espontànies, però també algunes de cultivades, atesa la seva importància agrícola, ornamental o paisatgística) ordenades alfabèticament pel seu nom popular català. Tanmateix s’acompanya el nom científic de la planta i la família botànica, i en el cas de plantes comunes o importants afegim, a més, els noms en castellà i en francès. De cada espècie donem la distribució geogràfica, l’ecologia de la planta, les principals aplicacions o altres peculiaritats, i finalment els indrets o les localitats del terme d’Esparreguera on es troba. Tot i que no és una flora d’Esparreguera, ja que la riquesa florística del terme municipal requeriria un treball continuat de molts anys, constitueix un estudi florístic important, que en molts casos ultrapassa els límits comarcals i suposa una aportació important al coneixement de la flora catalana.

La darrera part del llibre ofereix deu itineraris de natura, amb la particularitat que tots ells transcorren pel terme municipal. Bàsicament són per a conèixer les plantes que es fan a Esparreguera, però també per a conèixer i apreciar els valors naturals, geogràfics i històrics del municipi. Així, a més d’assenyalar les plantes més importants que es van veient, s’hi comenta el paisatge, la geologia, les masies, les ermites, els conreus, etc.

Les plantes de Viladecavalls (2004)

Les plantes de Viladecavalls

Aquest llibre és una mostra ben il·lustrativa de la singularitat de la flora i vegetació de Viladecavalls. Sobre l’abast de l’obra, s’ha de dir que no és una flora del municipi, però sí que constitueix un important treball florístic, amb aportacions notables al coneixement de la flora catalana. S’acompanya d’un programa d’ordinador basat en la clau de determinació d’arbres, arbustos i lianes, preparat per l’enginyer Sr. Juan Manuel Hernández Sánchez.

En un primer capítol s’exposen les característiques generals de la vegetació de Viladecavalls, amb el comentari de principals comunitats vegetals que s’hi fan. A continuació, com a cos principal del llibre, es tracten els arbres i els arbustos del terme de Viladecavalls, amb la inclusió d’una clau dicotòmica de determinació i el comentari de cadascuna de les espècies: distribució geogràfica, descripció de la planta, època de floració, aplicacions, hàbitats on creix i localitats on es troba. En el capítol següent es comenten gairebé dos centenars d’espècies herbàcies i subarbustives. L’apartat que segueix presenta set itineraris botànics, els quals constitueixen, certament, unes veritables guies de camp de les plantes del terme. Finalment s’inclou un glossari de termes i conceptes botànics perquè ajudi a interpretar el text i especialment la clau de determinació d’arbres, arbustos i lianes.

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1993)

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Aquesta publicació constitueix la memòria de l’ajut CIRIT-ACOM 92 nº 3076/36, concedit a l’autor per la Generalitat de Catalunya. Fou realitzat a l’Institut Botànic de Barcelona, amb la supervisió del seu director, Dr. Josep Maria Montserrat Martí, i comptà amb la col·laboració de Juan Manuel Hernández Sánchez en el tractament informàtic de les dades i en l’elaboració de les claus de determinació per ordinador de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

No es tracta d’una flora, però tampoc d’un simple catàleg. És una revisió florística amb claus de determinació originals i dicotòmiques. Per a cadascuna de les principals espècies, a més del nom científic es dóna el nom vulgar. Primerament es fa un comentari (distribució i caràcter biogeogràfic de la planta, hàbitat, comunitats on es troba, dades ecològiques, aplicacions alimentàries o medicinals, etc.). A continuació s’ofereixen les citacions extretes de la bibliografia i finalment s’aporten les citacions personals.

El Teix de l'Obac, un arbre singular de Vacarisses que cal perpetuar

En la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat del mes d’abril de 2009, es dedica un article a aquest arbre singular, l’únic d’aquesta espècie existent a l’Obac, considerat mil·lenari. Després de fer-se un ampli estudi del teix, es proposa de clonar aquest venerable arbre vacarissà, ja que el tronc presenta senyals de deteriorament. Igualment es proposen altres mesures que s’haurien de prendre, ja que a un pam del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi ha urbanitzacions que cada vegada van ocupant més terreny de la Carena del Teix.

Segon pomell de flors salvadorenques (2003)

Segon pomell de flors salvadorenques

Aquest artístic opuscle, fet amb la col·laboració de Salvador Bassó, autor dels magnífics dibuixos, tracta de les plantes següents, presents als voltants de l’ermita de Sant Salvador de les Espases: arboç, cascall bord, corretjola de serp, galzeran, ginesta, gladiol de codina, ranuncle de codina, sempreviva borda, trèvol pudent i viola vinosa. L’edició era limitada i la impressió fou feta sobre paper ecològic Canaletto de fibres de cotó.