Un gran èxit editorial: el llibre “Olesa al final del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora”

El llibre Olesa al final del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora, editat conjuntament per l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Kao Corporation i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, dintre de la col·lecció Vila d’Olesa, és a punt de descatalogar-se, és a dir, d’exhaurir-se, a conseqüència de la gran demanda que ha tingut per part dels historiadors i estudiosos d’arreu del país.

L’autor, Àngel Manuel Hernández Cardona és catedràtic emèrit d’ensenyament secundari. Ha obtingut a la Universitat Autònoma de Barcelona els certificats de Recerca Històrica i Filològica Aplicada i de Recerca als Arxius Locals. És autor de diverses publicacions sobre Olesa de Montserrat.

Encapçala l’obra un reeixit pròleg de Francesc Xavier Hernández Cardona, catedràtic de Didàctica de la Història, de la Universitat de Barcelona.

Aquest llibre ofereix un panorama global d’Olesa de Montserrat al segle XVIII basat en les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Atès que el document original s’ha perdut, la localització d’una còpia conservada a cal Pel·la ha permès de fer una aportació importantíssima a la història local d’Olesa. En una primera part es fa referència a Francisco Zamora i al seu qüestionari i a continuació es presenta una petita biografia de Joan Boada Carreras. En la segona part es transcriu íntegrament el document. Finalment es fan comentaris explicatius i s’aporten dades complementàries als diferents apartats del document.

Els pocs exemplars disponibles es poden encarregar en qualsevol llibreria o adquirir-se directament a la Llibreria de l’Abadia, carrer Ausiàs March, 92-98, de Barcelona.

Presentació del llibre “Pàgines vacarissanes” a Sabadell

Per al dimarts dia 9 de febrer de 2010, a les vuit del vespre, a la sala d’actes de la Unió Excursionista de Sabadell (Salut, 14-16), en un acte organitzat conjuntament per la Secció Natura i la Secció d’Història, és programada una xerrada sobre “Vacarisses: natura, història i quelcom més”, juntament amb la presentació del llibre Pàgines vacarissanes, a càrrec d’Àngel M. Hernández Cardona, doctor en biologia, diplomat en recerca històrica i filològica aplicada i membre de l’Associació d’Amics de Sant Salvador de les Espases.

UES Sabadell

Presentació del llibre “Pàgines vacarissanes” a Vacarisses

El passat 19 de desembre de 2009, a les set del vespre, tingué lloc a la Sala dels Cups del Castell de Vacarisses la presentació del llibre Pàgines vacarissanes, que recull els articles que durant setze anys l’autor ha fet a la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, en el marc dels actes commemoratius dels 500 números d’aquesta revista.

Intervingueren en l’acte, pronunciant encertats parlaments, l’Alcalde de Vacarisses, Sr. Carles Canongia i Gerona; el Regidor de Cultura, Sr. Antoni Masana i Ubach; el director de la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, mossèn Sebastià Codina i Padrós; el secretari de l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, Sr. Joan Vila i Obradors; i l’autor del llibre, Sr. Àngel M. Hernández i Cardona.

Els assistents, entre els quals hi havia algun destacat membre del consistori i del consell de redacció de la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, seguiren amb atenció les paraules dels ponents i es mostraren molt interessats envers el contingut de l’obra.

La crònica completa de l’acte requeriria molt d’espai, però sí que mereix ser destacada aquesta favorable opinió de mossèn Sebastià Codina: “Aquí teniu un llibre ben vacarissà, ben de casa, ben nostre, un testimoniatge de la nostra història, un recull de batecs dels nostres avantpassats, un testimoni que deixa molt ben parat aquest poble que tots estimem tant i tant.”

Al Castell de Vacarisses es va fer la presentació de “Pàgines vacarissanes”

Pàgines vacarissanes

Pàgines vacarissanes

El llibre és dedicat “A tots als qui han fet i fan possible aquesta petita gran aventura que és la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, i molt en especial a mossèn Sebastià Codina i Padrós”. L’Alcalde de Vacarisses, Sr. Carles Canongia, encapçala el llibre amb una salutació. A continuació mossèn Sebastià Codina, Rector i Director de l’esmentada revista, fa una sentida “Enhorabona!”. El pròleg, extens i adient, és a càrrec de Joan Vila, secretari de l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, entitat que, ensems amb l’Ajuntament de Vacarisses, ha col·laborat en l’edició. Igualment hi ha un preàmbul de l’autor.

L’obra, bellament impresa, il·lustrada i enquadernada pels tallers gràfics Castellargraf, s’estructura en onze blocs temàtics: geologia, botànica, ecologia, itineraris de natura, toponímia, ponts i camins, història local, història parroquial, Sant Salvador de les Espases, cognoms gentilicis i vària.

Aquest n’és l’índex:

GEOLOGIA

• Montserrat, la roca més gran del món.

BOTÀNICA

• Algunes plantes interessants de Vacarisses.
• Plantes del tram vacarissà del Camí Romeu a Montserrat.
• L’Alzina del Virrei, un arbre singular de Vacarisses que cal preservar.
• El Teix de l’Obac, un arbre singular de Vacarisses que cal perpetuar.

ECOLOGIA

• Alzines i roures, garantia de futur.
• L’alta biodiversitat de la contrada de Vacarisses.
• La Vacarissana, una boira aprofitable.
• Un bosc sense sotabosc no és un bosc.

ITINERARIS DE NATURA

• De Sant Salvador de les Espases a la Socarrada.
• De Viladecavalls a Vacarisses, aprenent plantes.
• Pel termenal de Viladecavalls i Vacarisses: la ruta de les Carenes.
• De Torreblanca a Sant Salvador de les Espases.
• Del Mimó al Puig Ventós.

TOPONÍMIA

• Toponímia àrab de Vacarisses i els municipis veïns.
• La Burrumina, un enigma mig resolt.
• Noves aportacions a la toponímia àrab de Vacarisses, Olesa i Viladecavalls.

PONTS I CAMINS

• El pont andalusí del Cairat.
• Els camins de Vacarisses a Terrassa, Matadepera, Rellinars, el Vilar, Monistrol, Olesa i Viladecavalls, l’any 1850.

HISTÒRIA LOCAL

• Una remissió de l’any 1493, feta a Pere Tovella per Joan Desfar, fill i procurador de Dalmau Desfar, senyor de Vacarisses i Rellinars.
• Una queixa pels abusos comesos l’any 1631 per tropes castellanes a Vacarisses, Rellinars i Castellbell i el Vilar.
• Una crida de Josep Amat i Desbosch, baró de Vacarisses, Rellinars i Castellbell.
• Un plet del segon marquès de Castellbell contra els regidors de Monistrol de Montserrat.
• Un cas de bandolerisme al terme de Vacarisses, al començament del segle XVIII.
• L’estada a Ceuta i Melilla del tinent Manuel Amat.
• Vacarisses al segle XVIII. Respostes de Jaume Ubach al qüestionari de Zamora.
• Els primers arrendaments del forn de vidre de l’Obac.
• Dos préstecs de les juntes de comerç de Madrid i de Barcelona per al forn de vidre de l’Obac.
• Unes instruccions relatives als sometents en lluita contra les forces napoleòniques.
• Un cas de falsificació de moneda a Vacarisses, l’any 1850.
• Inutilització de coves a Vacarisses, l’any 1850.
• La Germandat del Sant Pendó de la Pia Unió de Sant Josep, una antiga associació mutualista de Vacarisses.
• Un registre de la Pia Unió de Sant Josep, de Vacarisses.
• La inauguració del baixador de Torreblanca.

HISTÒRIA PARROQUIAL

• Una vaca a la campana vella de Vacarisses.
• Les campanes de l’església parroquial de Vacarisses.
• Un document sobre la construcció de l’església nova de Vacarisses.
• Algunes consideracions sobre la construcció de l’església actual de Vacarisses.
• Al marquès de Castellbell, que no li toquin els delmes.
• Un altre document referent a la construcció de l’actual església parroquial de Vacarisses.
• Les reformes de la Rectoria Vella de Vacarisses fetes al segle XVIII.

SANT SALVADOR DE LES ESPASES

• Uns documents del segle XIV sobre Sant Salvador de les Espases.
• La campana de Sant Salvador de les Espases.
• La imatge de sant Bernat dels muntanyencs dins l’ermita de Sant Salvador de les Espases.

COGNOMS GENTILICIS

• Gustavo Bacarisas, un gran pintor del Sud peninsular.
• Pere Vacarisas, primer director de l’Escola Industrial de Terrassa.
• Pierre Vacarisas, un prestigiós psicoterapeuta de París.

VÀRIA

• Antoni Junyent, un sacerdot claretià de Vacarisses.
• Joan Solà, un gran estudiós de l’Obac.
• Els fets de Sant Jaume i el testament patètic d’Antoni Geis.
• La Penya Hospici, d’Olesa de Montserrat.
• L’himne de la Penya Hospici, antiga colla excursionista d’Olesa.
• La cacera del mussol a Torreblanca.
• “El vi de Coll Cardús”, una sardana de Joan Duch i Josep Ullés.
• “El picapedrer de Vacarisses”, un relat inèdit de Joan Duch.

Artículo sobre el puente andalusí del Cairat en el “Diari de Terrassa”

Recientemente, el día 18 de agosto de 2009, fue publicado en el “Diari de Terrassa” un elaborado reportaje a toda plana titulado “Un puente andalusí en Esparreguera”, realizado por el periodista Santi Palos, referente al estudio realizado por Ángel M. Hernández y Eleuterio Navarro.

Artículo puente andalusí

Noves aportacions a la toponímia àrab de Vacarisses, Olesa i Viladecavalls

En la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat del mes de maig de 2009 s’inclou un article amb aquest títol que inclou diverses hipòtesis sobre l’origen de topònims vacarissans, olesans i viladecavallencs, entre les quals destaca el possible origen d’Olesa a partir de l’àrab Abu-l-Aîsa, que significa “el pare del Jesús”, ètim del qual hauria derivat Avolesa, que després es va simplificar a Aulesa i finalment a Olesa.

Ressons de Sant Salvador de les Espases (2003)

Ressons de Sant Salvador de les Espases

Aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, és dedicat a la memòria de Miquel Viñau, Salvador Parent i Salvador Torras. S’inicia amb un estudi sobre la campana de Sant Salvador i a continuació s’analitza la destrucció del retaule gòtic. La predel·la, recollida el 1936 per Josep Rigol, es conserva al Museu Municipal d’Art de Terrassa i fou restaurada durant el bienni de 1988-1989. En els tres capítols següents s’apunta la possibilitat que el castell de les Espases sigui d’origen andalusí, així com altres castells de la zona i el pont del Cairat.  Dos altres capítols encara tracten del castell de les Espases. La part més important del llibre fa referència al primer document d’arxiu on apareix l’ermita de Sant Salvador, datat del 1342, i a un inventari del mateix segle XIV. A continuació s’inclou una carta inèdita del Pare Joan Solà, el restaurador de l’ermita. Seguidament són tractats els aplecs de la postguerra, el nou altar, les paelles de Sant Salvador i diversos altres temes salvadorencs. Clou el llibre un capítol dedicat a les campanes d’Esparraguera.

Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa (1997)

Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa

Aquest llibre, publicat per la Fundació Agrícola Olesa, tracta de les produccions agrícoles i naturals d’Olesa de Montserrat. El primer capítol s’ocupa de l’olivera i el segon de la vinya. Cal assenyalar que l’oli d’Olesa fou considerat el millor d’Espanya pel rei Ferran VI. Un capítol molt reeixit tracta de les abelles i la mel. També mereixen una especial atenció les plantes medicinals. Un tema molt interessant és el del carbó vegetal. Finalment són estudiats altres aprofitaments (bolets, forns de calç, mistos i teies, paper de ginesta, etc.).

Escarxols i paparotes (1997)

Escarxols i paparotes

Aquest llibre és dedicat principalment a Olesa de Montserrat i el seu títol significa “atzavares i roselles”, en paraules vernacles olesanes. Precisament la coberta representa aquestes dues plantes en un suggerent dibuix de Salvador Bassó. El mateix títol ja indica el seu caràcter miscel·lànic. Aquests són alguns del temes tractats: la Passió d’Olesa, els grillats, la maledicció de la figuera, Olesa sardanista, Olesa Ràdio, l’economia ecològica, l’ermità apòcrif de Sant Salvador, els Amics de Sant Salvador de les Espases (associació que ha patrocinat el llibre), homenatge al pare Solà, un pou de glaç a Olesa de Montserrat, Aromes del Montserrat, les bones fonts de les muntanyes d’Olesa, sant Cristòfol i Els Moniatos, el Sastre d’Olesa (olesà establert a Terrassa), ovnis a Olesa?, Weingarten (vila alemanya agermanada amb Olesa) i les set meravelles de la natura d’Olesa.

Dos errors històrics sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt

Dos errors històrics sobre el Monestir de Sant Llorenç del Munt
A.M. Hernández Cardona (Centre Excursionista de Terrassa)
Monografies 25, Diputació de Barcelona 1997: 93-95

En aquesta nota tracto de dos errors històrics en què avui encara incorren molts estudiosos.

El primer es refereix a la data de consagració de l’església de Sant Llorenç del Munt. La data concreta és el 24 de juny de 1064, però sovint es dóna la del 22 de juny, un error que prové del còmput equivocat que va fer Antoni Vergés i Mirassó en el seu llibre monogràfic sobre Sant Llorenç del Munt.

El document en què consta la data de consagració de l’esglèsia del monestir benedictí és una còpia diplomàtica del segle XI de l’acta de consagració original.

En el document esmentat es diu (ho tradueixo del llatí): «l’any de l’encarnació del Senyor mil seixanta-quatre, el cinquè del regnat del rei Felip, el dia vuitè de les calendes de juliol». I com que els dies d’aquestes calendes es compten a l’inrevés a partir del primer de juliol, tenim el 24 de juny: una data que coincideix amb la festivitat de sant Joan i amb el solstici d’estiu.

L’altre error històric que vull corregir es refereix a la pretesa devastació del monestir de Sant Llorenç del Munt per les tropes napoleòniques l’any 1809. És un tòpic que ningú no ha posat en dubte.

Tanmateix, és fàcil demostrar la inconsistència de la llegenda de l’exèrcit francès pujant a la Mola i destruint el monestir, si llegim el Diario de los viajes hechos en Cataluña escrit per Francisco de Zamora, que va pujar-hi al final de 1786.

Copio, traduint-lo, el fragment següent: «En el seu cim hi era el monestir de benedictins, del qual queda íntegra l’església construïda a la manera antiga, sense cap adornament, però summament sòlida. I la resta del monestir és arruïnat i només en roman una part molt mal conservada, en què vivia fa pocs anys un monjo i ara un ermità. Es veuen oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de persones o monjos importants, segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures.»

A més, he consultat moltes obres referents a la Guerra de la independència, i en cap d’elles s’esmenta la destrucció del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Introducció

En aquesta nota tracto de dos errors històrics en què avui encara incorren molts estudiosos.

El primer es refereix a la data de consagració de l’església de Sant Llorenç del Munt i el segon a la diguem-ne llegenda de la destrucció del monestir per les tropes franceses durant la Guerra de la independència.