“Pàgines vacarissanes”, un llibre molt sol·licitat a la biblioteca El Castell, de Vacarisses

A la col·lecció local, fa poc instal·lada, de la Biblioteca El Castell, de Vacarisses, hi ha dos exemplars del llibre Pàgines vacarissanes, un dels quals és de consulta en sala i l’altre destinat a préstec.

Doncs bé, des de fa quatre mesos s’ha fet un seguiment d’aquest segon exemplar i sempre s’ha constatat que estava deixat en préstec.

Això demostra el gran interès que ha despertat aquesta obra entre els vacarissans i les vacarissanes que acudeixen a aquesta magnífica biblioteca.

Pàgines vacarissanes	Coberta Posterior

Presentació del llibre ‘Pàgines vacarissanes’ a Terrassa

El dimecres 21 d’abril de 2010, a la seu d’Òmnium Cultural a Terrassa (Portal Nou, 13), dintre de les celebracions de la festa de Sant Jordi, tingué lloc la presentació de llibres en català escrits per autors terrassencs. L’acte va ser presidit per regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Sr. Amadeu Aguado, acompanyat pel president i el tresorer de l’entitat organitzadora, Srs. Aleix Pons i Joaquim Morera. El Sr. Àngel M. Hernández Cardona va presentar Pàgines vacarissanes, fent un comentari dels diferents capítols del llibre, intervenció que va ser seguida amb interès pels asistents.

El Diari de Terrassa, en la seva edició del 23 d’abril, oferí un ampli reportatge d’aquesta important manifestació cultural terrassenca.

El dijous 22 d’abril de 2010, a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (Pantà, 20). es va celebrar la presentació de llibres fets amb documents d’aquest arxiu. Van ser presentats, en aquest ordre, les obres Pàgines vacarissanes, d’Àngel M. Hernández Cardona, El gènere de punt a Terrassa, d’Ana Fernández Álvarez, Ecclesiae egarenses. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa, de Domènec Ferran i Teresa Llordés, i Camí dels Monjos. El tram de Terrassa, de Joan Soler Jiménez.

Assistí un nombrós i selecte públic, tant de Terrassa com de Vacarisses. L’Ajuntament de Terrassa estava representat pels regidors de Cultura i de Comerç i Turisme, Srs. Amadeu Aguado i Xavier Martín, mentre que l’Ajuntament de Vacarisses ho era per l’alcalde i el regidor de Cultura, Srs. Carles Canongia i Antoni Masana.

S’ha de destacar igualment la presència de mossèn Sebastià Codina, director de la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, i de Joan Vila, secretari de l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses.

L’acte serví també per a presentar el número 500 de la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat.

Crónica del Diari de Terrassa sobre la presentació de llibres Òmnium 2010

Pàgines vacarissanes

Pàgines vacarissanes

El llibre és dedicat “A tots als qui han fet i fan possible aquesta petita gran aventura que és la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat, i molt en especial a mossèn Sebastià Codina i Padrós”. L’Alcalde de Vacarisses, Sr. Carles Canongia, encapçala el llibre amb una salutació. A continuació mossèn Sebastià Codina, Rector i Director de l’esmentada revista, fa una sentida “Enhorabona!”. El pròleg, extens i adient, és a càrrec de Joan Vila, secretari de l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, entitat que, ensems amb l’Ajuntament de Vacarisses, ha col·laborat en l’edició. Igualment hi ha un preàmbul de l’autor.

L’obra, bellament impresa, il·lustrada i enquadernada pels tallers gràfics Castellargraf, s’estructura en onze blocs temàtics: geologia, botànica, ecologia, itineraris de natura, toponímia, ponts i camins, història local, història parroquial, Sant Salvador de les Espases, cognoms gentilicis i vària.

Aquest n’és l’índex:

GEOLOGIA

• Montserrat, la roca més gran del món.

BOTÀNICA

• Algunes plantes interessants de Vacarisses.
• Plantes del tram vacarissà del Camí Romeu a Montserrat.
• L’Alzina del Virrei, un arbre singular de Vacarisses que cal preservar.
• El Teix de l’Obac, un arbre singular de Vacarisses que cal perpetuar.

ECOLOGIA

• Alzines i roures, garantia de futur.
• L’alta biodiversitat de la contrada de Vacarisses.
• La Vacarissana, una boira aprofitable.
• Un bosc sense sotabosc no és un bosc.

ITINERARIS DE NATURA

• De Sant Salvador de les Espases a la Socarrada.
• De Viladecavalls a Vacarisses, aprenent plantes.
• Pel termenal de Viladecavalls i Vacarisses: la ruta de les Carenes.
• De Torreblanca a Sant Salvador de les Espases.
• Del Mimó al Puig Ventós.

TOPONÍMIA

• Toponímia àrab de Vacarisses i els municipis veïns.
• La Burrumina, un enigma mig resolt.
• Noves aportacions a la toponímia àrab de Vacarisses, Olesa i Viladecavalls.

PONTS I CAMINS

• El pont andalusí del Cairat.
• Els camins de Vacarisses a Terrassa, Matadepera, Rellinars, el Vilar, Monistrol, Olesa i Viladecavalls, l’any 1850.

HISTÒRIA LOCAL

• Una remissió de l’any 1493, feta a Pere Tovella per Joan Desfar, fill i procurador de Dalmau Desfar, senyor de Vacarisses i Rellinars.
• Una queixa pels abusos comesos l’any 1631 per tropes castellanes a Vacarisses, Rellinars i Castellbell i el Vilar.
• Una crida de Josep Amat i Desbosch, baró de Vacarisses, Rellinars i Castellbell.
• Un plet del segon marquès de Castellbell contra els regidors de Monistrol de Montserrat.
• Un cas de bandolerisme al terme de Vacarisses, al començament del segle XVIII.
• L’estada a Ceuta i Melilla del tinent Manuel Amat.
• Vacarisses al segle XVIII. Respostes de Jaume Ubach al qüestionari de Zamora.
• Els primers arrendaments del forn de vidre de l’Obac.
• Dos préstecs de les juntes de comerç de Madrid i de Barcelona per al forn de vidre de l’Obac.
• Unes instruccions relatives als sometents en lluita contra les forces napoleòniques.
• Un cas de falsificació de moneda a Vacarisses, l’any 1850.
• Inutilització de coves a Vacarisses, l’any 1850.
• La Germandat del Sant Pendó de la Pia Unió de Sant Josep, una antiga associació mutualista de Vacarisses.
• Un registre de la Pia Unió de Sant Josep, de Vacarisses.
• La inauguració del baixador de Torreblanca.

HISTÒRIA PARROQUIAL

• Una vaca a la campana vella de Vacarisses.
• Les campanes de l’església parroquial de Vacarisses.
• Un document sobre la construcció de l’església nova de Vacarisses.
• Algunes consideracions sobre la construcció de l’església actual de Vacarisses.
• Al marquès de Castellbell, que no li toquin els delmes.
• Un altre document referent a la construcció de l’actual església parroquial de Vacarisses.
• Les reformes de la Rectoria Vella de Vacarisses fetes al segle XVIII.

SANT SALVADOR DE LES ESPASES

• Uns documents del segle XIV sobre Sant Salvador de les Espases.
• La campana de Sant Salvador de les Espases.
• La imatge de sant Bernat dels muntanyencs dins l’ermita de Sant Salvador de les Espases.

COGNOMS GENTILICIS

• Gustavo Bacarisas, un gran pintor del Sud peninsular.
• Pere Vacarisas, primer director de l’Escola Industrial de Terrassa.
• Pierre Vacarisas, un prestigiós psicoterapeuta de París.

VÀRIA

• Antoni Junyent, un sacerdot claretià de Vacarisses.
• Joan Solà, un gran estudiós de l’Obac.
• Els fets de Sant Jaume i el testament patètic d’Antoni Geis.
• La Penya Hospici, d’Olesa de Montserrat.
• L’himne de la Penya Hospici, antiga colla excursionista d’Olesa.
• La cacera del mussol a Torreblanca.
• “El vi de Coll Cardús”, una sardana de Joan Duch i Josep Ullés.
• “El picapedrer de Vacarisses”, un relat inèdit de Joan Duch.

Les plantes d’Esparreguera (2003)

Les plantes d’Esparreguera

Aquest llibre, fet amb la col·laboració de Joan Llort i Eleuteri Navarro, és el resultat d’una recerca pacient, constant i entusiasta sobre les plantes del terme d’Esparreguera. L’estructura del llibre és ben senzilla: primerament tractem de les plantes i després presentem deu itineraris de natura.

En la part primera es fa el comentari de moltes plantes del terme (la majoria espontànies, però també algunes de cultivades, atesa la seva importància agrícola, ornamental o paisatgística) ordenades alfabèticament pel seu nom popular català. Tanmateix s’acompanya el nom científic de la planta i la família botànica, i en el cas de plantes comunes o importants afegim, a més, els noms en castellà i en francès. De cada espècie donem la distribució geogràfica, l’ecologia de la planta, les principals aplicacions o altres peculiaritats, i finalment els indrets o les localitats del terme d’Esparreguera on es troba. Tot i que no és una flora d’Esparreguera, ja que la riquesa florística del terme municipal requeriria un treball continuat de molts anys, constitueix un estudi florístic important, que en molts casos ultrapassa els límits comarcals i suposa una aportació important al coneixement de la flora catalana.

La darrera part del llibre ofereix deu itineraris de natura, amb la particularitat que tots ells transcorren pel terme municipal. Bàsicament són per a conèixer les plantes que es fan a Esparreguera, però també per a conèixer i apreciar els valors naturals, geogràfics i històrics del municipi. Així, a més d’assenyalar les plantes més importants que es van veient, s’hi comenta el paisatge, la geologia, les masies, les ermites, els conreus, etc.

Les plantes de Viladecavalls (2004)

Les plantes de Viladecavalls

Aquest llibre és una mostra ben il·lustrativa de la singularitat de la flora i vegetació de Viladecavalls. Sobre l’abast de l’obra, s’ha de dir que no és una flora del municipi, però sí que constitueix un important treball florístic, amb aportacions notables al coneixement de la flora catalana. S’acompanya d’un programa d’ordinador basat en la clau de determinació d’arbres, arbustos i lianes, preparat per l’enginyer Sr. Juan Manuel Hernández Sánchez.

En un primer capítol s’exposen les característiques generals de la vegetació de Viladecavalls, amb el comentari de principals comunitats vegetals que s’hi fan. A continuació, com a cos principal del llibre, es tracten els arbres i els arbustos del terme de Viladecavalls, amb la inclusió d’una clau dicotòmica de determinació i el comentari de cadascuna de les espècies: distribució geogràfica, descripció de la planta, època de floració, aplicacions, hàbitats on creix i localitats on es troba. En el capítol següent es comenten gairebé dos centenars d’espècies herbàcies i subarbustives. L’apartat que segueix presenta set itineraris botànics, els quals constitueixen, certament, unes veritables guies de camp de les plantes del terme. Finalment s’inclou un glossari de termes i conceptes botànics perquè ajudi a interpretar el text i especialment la clau de determinació d’arbres, arbustos i lianes.

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1993)

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Aquesta publicació constitueix la memòria de l’ajut CIRIT-ACOM 92 nº 3076/36, concedit a l’autor per la Generalitat de Catalunya. Fou realitzat a l’Institut Botànic de Barcelona, amb la supervisió del seu director, Dr. Josep Maria Montserrat Martí, i comptà amb la col·laboració de Juan Manuel Hernández Sánchez en el tractament informàtic de les dades i en l’elaboració de les claus de determinació per ordinador de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

No es tracta d’una flora, però tampoc d’un simple catàleg. És una revisió florística amb claus de determinació originals i dicotòmiques. Per a cadascuna de les principals espècies, a més del nom científic es dóna el nom vulgar. Primerament es fa un comentari (distribució i caràcter biogeogràfic de la planta, hàbitat, comunitats on es troba, dades ecològiques, aplicacions alimentàries o medicinals, etc.). A continuació s’ofereixen les citacions extretes de la bibliografia i finalment s’aporten les citacions personals.

La Confraria del Sant Crist d’Olesa de Montserrat (2007)

La Confraria del Sant Crist d’Olesa de Montserrat

Aquest llibre és dedicat a les confraries del Sant Crist de Catalunya i al Col·lectiu Misteris d’Olesa. Constitueix un estudi històric d’aquesta confraria, una de les més antigues de Catalunya. Aquests són els capítols que hi figuren:

• Les confraries del Sant Crist de Catalunya.
• Les imatges olesanes del Sant Crist.
• La fundació de la Confraria del Sant Crist.
• Transcripció del pergamí fundacional.
• La capella del Sant Crist, obra de Joan Matheu.
• El retaule del Sant Crist, obra de Josep Generes.
• El Llibre de comptes de la Confraria de la Sang de Jesucrist.
• Transcripció del Llibre de comptes de la Confraria de la Sang de Jesucrist.
• El cant del Miserere.
• La Confraria del Sant Crist i la Passió d’Olesa.
• Els romiatges a Montserrat.
• Les processons del primer terç del segle XX i de la postguerra.
• Els viacrucis actuals.
• Els Misteris d’Olesa.
• Vocabulari.

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular (2008)

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

En aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, es fa la transcripció (revisada per Joan Soler) del “Capbreu de les lexes fetes a Sent Salvador de les Spases”. Aquest document del segle XIV es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa. En un altre capítol, titulat “La faula del fanal d’or de Lepant”, es demostra que Joan d’Àustria no va pujar mai a Sant Salvador ni va ofrenar a l’ermita cap fanal d’or. En sengles capítols es parla de la capella de can Tovella i de la capella del Santíssim Salvador, d’Olesa, on es venera el Crist de l’Agonia. Un interessant capítol és dedicat a Joan Duch, l’il·lustrador del llibre de Joan Solà, l’escolapi restaurador de l’ermita, al qual també se li dediquen alguns altres capítols, a més de ser reproduït un treball de Jacint Elias referent a la darrera excursió que aquest féu amb el pare Solà. Eulàlia Elias, filla de l’esmentat Jacint, és l’autora d’una curiosa “Auca de Sant Salvador”, que s’hi inclou. Un reeixit capítol tracta de Pau Gorina, erudit i mestre d’obres terrassenc que supervisà les obres de restauració de l’ermita. Uns altres capítols fan referència a Miquel Jané, a la nova imatge del Salvador (obra de l’escultor Amadeu Paltor), a la Penya Badó, a Rafel Subirana, a l’avenc de Sant Salvador, als aplecs de l’any 2007, a mossèn Lluís Ferret, als pessebres de mossèn Sebastià Codina i a les campanes de Vacarisses.

Ressons de Sant Salvador de les Espases (2003)

Ressons de Sant Salvador de les Espases

Aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, és dedicat a la memòria de Miquel Viñau, Salvador Parent i Salvador Torras. S’inicia amb un estudi sobre la campana de Sant Salvador i a continuació s’analitza la destrucció del retaule gòtic. La predel·la, recollida el 1936 per Josep Rigol, es conserva al Museu Municipal d’Art de Terrassa i fou restaurada durant el bienni de 1988-1989. En els tres capítols següents s’apunta la possibilitat que el castell de les Espases sigui d’origen andalusí, així com altres castells de la zona i el pont del Cairat.  Dos altres capítols encara tracten del castell de les Espases. La part més important del llibre fa referència al primer document d’arxiu on apareix l’ermita de Sant Salvador, datat del 1342, i a un inventari del mateix segle XIV. A continuació s’inclou una carta inèdita del Pare Joan Solà, el restaurador de l’ermita. Seguidament són tractats els aplecs de la postguerra, el nou altar, les paelles de Sant Salvador i diversos altres temes salvadorencs. Clou el llibre un capítol dedicat a les campanes d’Esparraguera.

Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa (1997)

Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa

Aquest llibre, publicat per la Fundació Agrícola Olesa, tracta de les produccions agrícoles i naturals d’Olesa de Montserrat. El primer capítol s’ocupa de l’olivera i el segon de la vinya. Cal assenyalar que l’oli d’Olesa fou considerat el millor d’Espanya pel rei Ferran VI. Un capítol molt reeixit tracta de les abelles i la mel. També mereixen una especial atenció les plantes medicinals. Un tema molt interessant és el del carbó vegetal. Finalment són estudiats altres aprofitaments (bolets, forns de calç, mistos i teies, paper de ginesta, etc.).