Presentació del llibre 'Sant Salvador de les Espases, una ermita singular'

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

El proper dia 26 de juny, divendres, a les 7 de la tarda es farà la presentació del llibre ‘Sant Salvador de les Espases, una ermita singular’ al local de la Comunitat Minera Olesana (C/ Alfons Sala, 42. Olesa de Montserrat).

Aquest acte és patrocinat per l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb la col·laboració de la Llibreria Núria. Intervindrà l’autor fent una dissertació sobre el contingut del llibre.

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular (2008)

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

En aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, es fa la transcripció (revisada per Joan Soler) del “Capbreu de les lexes fetes a Sent Salvador de les Spases”. Aquest document del segle XIV es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa. En un altre capítol, titulat “La faula del fanal d’or de Lepant”, es demostra que Joan d’Àustria no va pujar mai a Sant Salvador ni va ofrenar a l’ermita cap fanal d’or. En sengles capítols es parla de la capella de can Tovella i de la capella del Santíssim Salvador, d’Olesa, on es venera el Crist de l’Agonia. Un interessant capítol és dedicat a Joan Duch, l’il·lustrador del llibre de Joan Solà, l’escolapi restaurador de l’ermita, al qual també se li dediquen alguns altres capítols, a més de ser reproduït un treball de Jacint Elias referent a la darrera excursió que aquest féu amb el pare Solà. Eulàlia Elias, filla de l’esmentat Jacint, és l’autora d’una curiosa “Auca de Sant Salvador”, que s’hi inclou. Un reeixit capítol tracta de Pau Gorina, erudit i mestre d’obres terrassenc que supervisà les obres de restauració de l’ermita. Uns altres capítols fan referència a Miquel Jané, a la nova imatge del Salvador (obra de l’escultor Amadeu Paltor), a la Penya Badó, a Rafel Subirana, a l’avenc de Sant Salvador, als aplecs de l’any 2007, a mossèn Lluís Ferret, als pessebres de mossèn Sebastià Codina i a les campanes de Vacarisses.

Segon pomell de flors salvadorenques (2003)

Segon pomell de flors salvadorenques

Aquest artístic opuscle, fet amb la col·laboració de Salvador Bassó, autor dels magnífics dibuixos, tracta de les plantes següents, presents als voltants de l’ermita de Sant Salvador de les Espases: arboç, cascall bord, corretjola de serp, galzeran, ginesta, gladiol de codina, ranuncle de codina, sempreviva borda, trèvol pudent i viola vinosa. L’edició era limitada i la impressió fou feta sobre paper ecològic Canaletto de fibres de cotó.

Ressons de Sant Salvador de les Espases (2003)

Ressons de Sant Salvador de les Espases

Aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, és dedicat a la memòria de Miquel Viñau, Salvador Parent i Salvador Torras. S’inicia amb un estudi sobre la campana de Sant Salvador i a continuació s’analitza la destrucció del retaule gòtic. La predel·la, recollida el 1936 per Josep Rigol, es conserva al Museu Municipal d’Art de Terrassa i fou restaurada durant el bienni de 1988-1989. En els tres capítols següents s’apunta la possibilitat que el castell de les Espases sigui d’origen andalusí, així com altres castells de la zona i el pont del Cairat.  Dos altres capítols encara tracten del castell de les Espases. La part més important del llibre fa referència al primer document d’arxiu on apareix l’ermita de Sant Salvador, datat del 1342, i a un inventari del mateix segle XIV. A continuació s’inclou una carta inèdita del Pare Joan Solà, el restaurador de l’ermita. Seguidament són tractats els aplecs de la postguerra, el nou altar, les paelles de Sant Salvador i diversos altres temes salvadorencs. Clou el llibre un capítol dedicat a les campanes d’Esparraguera.

Primer pomell de flors salvadorenques (2002)

Primer pomell de flors salvadorenques

Aquest artístic opuscle, fet amb la col·laboració de Salvador Bassó, autor dels magnífics dibuixos, tracta de les plantes següents, presents als voltants de l’ermita de Sant Salvador de les Espases: mallenquera, lletera groguenca, polígala calcària, lli de Narbona, ginesta sessilifòlia, herba de les set sagnies, conillets, roldor, senet de pobre i lligabosc mediterrani. L’edició era limitada i la impressió fou feta sobre paper ecològic Canaletto de fibres de cotó.