Les plantes de Viladecavalls (2004)

Les plantes de Viladecavalls

Aquest llibre és una mostra ben il·lustrativa de la singularitat de la flora i vegetació de Viladecavalls. Sobre l’abast de l’obra, s’ha de dir que no és una flora del municipi, però sí que constitueix un important treball florístic, amb aportacions notables al coneixement de la flora catalana. S’acompanya d’un programa d’ordinador basat en la clau de determinació d’arbres, arbustos i lianes, preparat per l’enginyer Sr. Juan Manuel Hernández Sánchez.

En un primer capítol s’exposen les característiques generals de la vegetació de Viladecavalls, amb el comentari de principals comunitats vegetals que s’hi fan. A continuació, com a cos principal del llibre, es tracten els arbres i els arbustos del terme de Viladecavalls, amb la inclusió d’una clau dicotòmica de determinació i el comentari de cadascuna de les espècies: distribució geogràfica, descripció de la planta, època de floració, aplicacions, hàbitats on creix i localitats on es troba. En el capítol següent es comenten gairebé dos centenars d’espècies herbàcies i subarbustives. L’apartat que segueix presenta set itineraris botànics, els quals constitueixen, certament, unes veritables guies de camp de les plantes del terme. Finalment s’inclou un glossari de termes i conceptes botànics perquè ajudi a interpretar el text i especialment la clau de determinació d’arbres, arbustos i lianes.

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1993)

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Aquesta publicació constitueix la memòria de l’ajut CIRIT-ACOM 92 nº 3076/36, concedit a l’autor per la Generalitat de Catalunya. Fou realitzat a l’Institut Botànic de Barcelona, amb la supervisió del seu director, Dr. Josep Maria Montserrat Martí, i comptà amb la col·laboració de Juan Manuel Hernández Sánchez en el tractament informàtic de les dades i en l’elaboració de les claus de determinació per ordinador de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

No es tracta d’una flora, però tampoc d’un simple catàleg. És una revisió florística amb claus de determinació originals i dicotòmiques. Per a cadascuna de les principals espècies, a més del nom científic es dóna el nom vulgar. Primerament es fa un comentari (distribució i caràcter biogeogràfic de la planta, hàbitat, comunitats on es troba, dades ecològiques, aplicacions alimentàries o medicinals, etc.). A continuació s’ofereixen les citacions extretes de la bibliografia i finalment s’aporten les citacions personals.

La Confraria del Sant Crist d’Olesa de Montserrat (2007)

La Confraria del Sant Crist d’Olesa de Montserrat

Aquest llibre és dedicat a les confraries del Sant Crist de Catalunya i al Col·lectiu Misteris d’Olesa. Constitueix un estudi històric d’aquesta confraria, una de les més antigues de Catalunya. Aquests són els capítols que hi figuren:

• Les confraries del Sant Crist de Catalunya.
• Les imatges olesanes del Sant Crist.
• La fundació de la Confraria del Sant Crist.
• Transcripció del pergamí fundacional.
• La capella del Sant Crist, obra de Joan Matheu.
• El retaule del Sant Crist, obra de Josep Generes.
• El Llibre de comptes de la Confraria de la Sang de Jesucrist.
• Transcripció del Llibre de comptes de la Confraria de la Sang de Jesucrist.
• El cant del Miserere.
• La Confraria del Sant Crist i la Passió d’Olesa.
• Els romiatges a Montserrat.
• Les processons del primer terç del segle XX i de la postguerra.
• Els viacrucis actuals.
• Els Misteris d’Olesa.
• Vocabulari.

Presentació del llibre 'Sant Salvador de les Espases, una ermita singular'

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

El proper dia 26 de juny, divendres, a les 7 de la tarda es farà la presentació del llibre ‘Sant Salvador de les Espases, una ermita singular’ al local de la Comunitat Minera Olesana (C/ Alfons Sala, 42. Olesa de Montserrat).

Aquest acte és patrocinat per l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb la col·laboració de la Llibreria Núria. Intervindrà l’autor fent una dissertació sobre el contingut del llibre.

Noves aportacions a la toponímia àrab de Vacarisses, Olesa i Viladecavalls

En la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat del mes de maig de 2009 s’inclou un article amb aquest títol que inclou diverses hipòtesis sobre l’origen de topònims vacarissans, olesans i viladecavallencs, entre les quals destaca el possible origen d’Olesa a partir de l’àrab Abu-l-Aîsa, que significa “el pare del Jesús”, ètim del qual hauria derivat Avolesa, que després es va simplificar a Aulesa i finalment a Olesa.

El Teix de l'Obac, un arbre singular de Vacarisses que cal perpetuar

En la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat del mes d’abril de 2009, es dedica un article a aquest arbre singular, l’únic d’aquesta espècie existent a l’Obac, considerat mil·lenari. Després de fer-se un ampli estudi del teix, es proposa de clonar aquest venerable arbre vacarissà, ja que el tronc presenta senyals de deteriorament. Igualment es proposen altres mesures que s’haurien de prendre, ja que a un pam del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi ha urbanitzacions que cada vegada van ocupant més terreny de la Carena del Teix.

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular (2008)

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

En aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, es fa la transcripció (revisada per Joan Soler) del “Capbreu de les lexes fetes a Sent Salvador de les Spases”. Aquest document del segle XIV es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa. En un altre capítol, titulat “La faula del fanal d’or de Lepant”, es demostra que Joan d’Àustria no va pujar mai a Sant Salvador ni va ofrenar a l’ermita cap fanal d’or. En sengles capítols es parla de la capella de can Tovella i de la capella del Santíssim Salvador, d’Olesa, on es venera el Crist de l’Agonia. Un interessant capítol és dedicat a Joan Duch, l’il·lustrador del llibre de Joan Solà, l’escolapi restaurador de l’ermita, al qual també se li dediquen alguns altres capítols, a més de ser reproduït un treball de Jacint Elias referent a la darrera excursió que aquest féu amb el pare Solà. Eulàlia Elias, filla de l’esmentat Jacint, és l’autora d’una curiosa “Auca de Sant Salvador”, que s’hi inclou. Un reeixit capítol tracta de Pau Gorina, erudit i mestre d’obres terrassenc que supervisà les obres de restauració de l’ermita. Uns altres capítols fan referència a Miquel Jané, a la nova imatge del Salvador (obra de l’escultor Amadeu Paltor), a la Penya Badó, a Rafel Subirana, a l’avenc de Sant Salvador, als aplecs de l’any 2007, a mossèn Lluís Ferret, als pessebres de mossèn Sebastià Codina i a les campanes de Vacarisses.

Segon pomell de flors salvadorenques (2003)

Segon pomell de flors salvadorenques

Aquest artístic opuscle, fet amb la col·laboració de Salvador Bassó, autor dels magnífics dibuixos, tracta de les plantes següents, presents als voltants de l’ermita de Sant Salvador de les Espases: arboç, cascall bord, corretjola de serp, galzeran, ginesta, gladiol de codina, ranuncle de codina, sempreviva borda, trèvol pudent i viola vinosa. L’edició era limitada i la impressió fou feta sobre paper ecològic Canaletto de fibres de cotó.

Ressons de Sant Salvador de les Espases (2003)

Ressons de Sant Salvador de les Espases

Aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, és dedicat a la memòria de Miquel Viñau, Salvador Parent i Salvador Torras. S’inicia amb un estudi sobre la campana de Sant Salvador i a continuació s’analitza la destrucció del retaule gòtic. La predel·la, recollida el 1936 per Josep Rigol, es conserva al Museu Municipal d’Art de Terrassa i fou restaurada durant el bienni de 1988-1989. En els tres capítols següents s’apunta la possibilitat que el castell de les Espases sigui d’origen andalusí, així com altres castells de la zona i el pont del Cairat.  Dos altres capítols encara tracten del castell de les Espases. La part més important del llibre fa referència al primer document d’arxiu on apareix l’ermita de Sant Salvador, datat del 1342, i a un inventari del mateix segle XIV. A continuació s’inclou una carta inèdita del Pare Joan Solà, el restaurador de l’ermita. Seguidament són tractats els aplecs de la postguerra, el nou altar, les paelles de Sant Salvador i diversos altres temes salvadorencs. Clou el llibre un capítol dedicat a les campanes d’Esparraguera.

Primer pomell de flors salvadorenques (2002)

Primer pomell de flors salvadorenques

Aquest artístic opuscle, fet amb la col·laboració de Salvador Bassó, autor dels magnífics dibuixos, tracta de les plantes següents, presents als voltants de l’ermita de Sant Salvador de les Espases: mallenquera, lletera groguenca, polígala calcària, lli de Narbona, ginesta sessilifòlia, herba de les set sagnies, conillets, roldor, senet de pobre i lligabosc mediterrani. L’edició era limitada i la impressió fou feta sobre paper ecològic Canaletto de fibres de cotó.