Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Què menjaven els pagesos i els monjos?

Posted by angelhc a Abril 5, 2021

Sobre aquest interessant tema, poc se sap. Per això cal aplaudir l’aparició del llibre Cuina pairal i conventual (2019), de fra Valentí Serra de Manresa.

D’una manera amena, ens endinsa l’autor en l’univers de l’antiga cuina de les masies i els convents. Era una cuina d’aprofitament, de temporada i proximitat, que diríem ara, no exempta, però, de bon gust i de qualitats dietètiques.

Els vint capítols que componen l’obra ens parlen dels plats de tardor i d’hivern; de les amanides de primavera i d’estiu; de les herbes aromàtiques i les espècies; del pa i les sopes casolanes; dels guisats de naps i de carabassa; de l’escarola, el romesco i els calçots; de les cols, les coliflors, les carxofes i els armolls; de la ceba com a reina dels sofregits; dels llegums com a element important de la cuina pairal i conventual; de l’arròs, els caragols i els bolets; dels guisats de peixi de bacallà; de la carn d’olla; del pernil cuit i la galantina; de la fruita, la xocolata i altres postres; i, per acabar, del vi, el vermut i la ratafia.

Aquest llibre s’afegeix a altres interessantíssimes obres de l’autor: Cuina caputxina (2010), Els caputxins i les herbes remeieres (2011), Pócimas de capuchino (2013), Hortalisses i flors remeieres (2014), Cuinar en temps de crisi (2015), Tornar als remeis de sempre (2017), El huerto medicinal (2018) i El llibre de la mel (2019), per només citar-ne alguns del seu ampli repertori bibliogràfic.

Cuina pairal i conventual. Coberta

Posted in Llibres | Leave a Comment »

Els goigs, elevats a categoria literària

Posted by angelhc a Març 30, 2021

El mes de març de 2021 (amb un Déu vos guard de l’autor signat el Nadal de 2020) ha aparegut, amb el títol d’Un plec de goigs, un extens recull de goigs (119, si no m’he errat al comptar-los) escrits per mossèn Sebastià Codina i Padrós, que durant molts anys va ser rector de Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses.

Els goigs són unes composicions, mig poètiques mig descriptives, que des de finals de l’edat mitjana s’han escrit a llaor de Jesucrist, de la seva Mare, dels sants i santes, de personatges bíblics o d’episodis de la vida de Jesús. L’acurada publicació recentment apareguda, feta a tot color i en un paper de gran qualitat, consta de quatre capítols, dedicats a goigs bíblics, goigs a la Mare de Déu, goigs als sants i goigs profans. Alguns ja havien estat publicats per l’associació Amics dels Goigs i per altres entitats. Tanmateix, n’hi ha d’inèdits o editats localment.

Mossèn Sebastià ha elevat a categoria literària els goigs. Pocs escriptors actuals tenen la seva riquesa de vocabulari, la seva expressivitat i la seva elegància en el llenguatge. Aquestes virtuts literàries queden paleses no solament en aquests goigs, sinó també en altres escrits seus, com les seves homilies, moltes de les quals van ser publicades el 2015 amb el títol Un tast d’Evangeli. Les Homilies de Vacarisses. També ha deixat i deixa empremta en la revista Vacarisses, balcó de Montserrat, de la qual és director, i en diverses altres publicacions.

prova777

Posted in Llibres, Notícies, Vacarisses | Leave a Comment »

La meravellosa flora de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Posted by angelhc a Març 20, 2021

Amb aquest títol, vaig fer, el 14 de gener de 2010, una conferència a l’Aula Gran de Terrassa. D’antuvi, haig de dir que la flora de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb prop d’un miler d’espècies, és bastant més rica que la de molts països europeus. Respecte al seu caràcter biogeogràfic, bàsicament és una flora mediterrània, però hi ha una penetració de plantes eurosiberianes. A més, són moltes les espècies de distribució àmplia (holàrtiques, paleàrtiques i fins i tot subcosmopolites).

Dintre de l’element mediterrani, cal destacar les plantes oromediterrànies (te de soqueta, ranuncle de codina, etc.) i les submediterrànies (mallenquera o corner, gavó rotundifoli, auró negre, etc.). Les plantes de distribució eurosiberiana solen ocupar superfícies petites i en alguns casos són representades per només uns pocs exemplars. En són exemples el roure de fulla gran, l’oma, el faig, el freixe de fulla gran, la llengua de cérvol, l’herba canudera, la falzia prima, l’allenc, l’herba de sant Benet, l’herba dels sortilegis, la regalèssia borda, l’all oleraci, el marcòlic vermell, el malcoratge de bosc, el cerfull bord i l’evònim. També hi tenim endemismes, és a dir, plantes amb una àrea de distribució limitada, com és el cas de la corona de reina, de l’orella d’ós (acompanyo fotografia), de l’arenària de codina, del clavell de ceps, del clavell pirinenc, de l’herba del nord, de l’argelagó, de la caragola de codina, del malcoratge tomentós o del narcís blanc. Finalment cal referir-nos als edafismes, que són plantes molt condicionades pel substrat, com són la falguereta de Madeira i la falguereta pèl-roja, que creixen sobre roques volcàniques, a part de les moltes que són silicícoles o calcícoles, lligades a terrenys silícics o calcaris.

Pel que fa a la vegetació, l’alzinar hi predomina. Les pinedes també ocupen una gran extensió, encara que solen ser pinedes mixtes de pins i alzines. Els pins més abundants són el pi blanc a la zona baixa, i el pi roig i la pinassa a les zones mitjana i alta. També hi apareixen, esparsament, pins pinyoners. Les rouredes només ocupen una petita extensió. Els boscos de ribera són molt fragmentaris. De tota manera, les comunitats vegetals més interessants són les de les roques i les codines.

A la Biblioteca Central de Terrassa i en diverses altres biblioteques podeu trobar l’Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1993), el qual recull la memòria del treball que vaig fer gràcies a un Ajut per al Desenvolupament de Projectes de Recerca d’Abast Comarcal, concedit per la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya. Transcorregut més d’un quart de segle des de la seva realització, aquest treball, encara que útil, ha quedat desfasat i per aquest motiu estic preparant la seva actualització.

2017051044escalada

Posted in Botànica, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Terrassa | Leave a Comment »

Àngel Sallent, excursionista, farmacèutic i botànic

Posted by angelhc a Març 16, 2021

En el número 6 (anys 2019-2020), pàgines 82-89, de la revista Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (5a època), ha aparegut l’article “Àngel Sallent, soci d’honor del Centre Excursionista de Terrassa”, en el qual faig una breu biografia d’Àngel Sallent, amb dades biogràfiques inèdites fins ara, com la del seu casament amb Magdalena Riera Viladomiu a l’església de Santa Maria de Sallent el 14 d’octubre de 1878.

Àngel Sallent Gotés (Castellar, 1857 – Terrassa, 1934) va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de Terrassa i un soci molt participatiu i entusiasta, motius pels quals va ser nomenat “soci d’honor”. Després d’estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona, tingué una botiga a Sallent (1879-1890) i des del 1891 va exercir la seva professió a Terrassa fins a la seva jubilació, l’any 1920. Com a botànic va confegir una Flora del Pla de Bages i va col·laborar amb Joan Cadevall en els tres primers volums de la Flora de Catalunya. Durant molts anys va ser professor de l’Escola Industrial de Terrassa. Com a lingüista, mantingué correspondència amb destacats filòlegs i escrigué, entre altres treballs, Noms de bolets en català (1916), Els noms dels ocells de Catalunya (1922) i Els noms de les plantes (1929). Com a terrassenc il·lustre, li fou dedicat una de les principals avingudes de la ciutat.

Tot això ho podeu llegir, ampliat, en l’esmentat article:

http://ce-terrassa.cat/wp-content/uploads/2021/03/ARXIV%206%20(2019-2020)%20PDF.pdf

78bis. Cadevall

Posted in Articles, Botànica, Història de la medicina i la farmàcia, Qüestions de llengua, Terrassa | Leave a Comment »

El Paller de Tot l’Any, altrament dit el Mugronell

Posted by angelhc a Març 15, 2021

En el llibre Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 30 Excursions amb encant, editat el 2014 per Farell Editors i redactat per un equip entusiastes excursionistes encapçalat per Albert Vicens Llauradó, vaig participar amb dos itineraris. En la introducció del titulat “De la Barata al Paller de Tot l’any” i subtitulat “Pel camí ral de Barcelona a Manresa” (pàgina 104), hi faig la ressenya: “Aquest itinerari recorre un tram del camí ral de Barcelona a Manresa. Comença a la Barata, una de les cases pairals més importants de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que es remunta al segle XIV i que fou també un important hostal de viatgers i traginers. No lluny de la masia es troba una colònia d’estepa ladanífera, una planta arbustiva abundant a la meitat occidental de la Península Ibèrica, però rara a Catalunya, on segurament és adventícia. Una altra planta que ens cridarà l’atenció és la canyaferla, en algunes de les codines per les quals passarem. També veurem quatre espècies de pins. D’altra banda, tindrem ocasió de sentir el cant dels ocells a la font de les Cantarelles. Finalment un dels al·licients més grans de l’excursió és la contemplació del paisatge. I, com no, rememorar el pas dels traginers i l’atordidora actuació dels bandolers”.

En la descripció de l’itinerari i arribats al Paller de Tot l’any comento (pàgina 108): “Quedem corpresos davant d’aquest monòlit conglomeràtic, d’aquest mugró petri (els camperols de la contrada, veient-lo de lluny, li deien el Mugronell), colonitzat en la part alta per algunes agosarades savines. El paisatge, feréstec, ens esplaia l’ànim, i copsem embadalits la força de la natura”.

El nom de Paller de Tot l’Any és un nom d’encuny excursionista, bonic i ben trobat, però no pristi, ja que el nom primitiu que li donaven des del mas de l’Ubach, o Casa Vella de l’Obac, era el de Mugronell, perquè amb aquesta aparença es veia des d’aquesta antiga masia. Un altre topònim proper relacionat amb formes pectorals i que encara es conserva és el del Turó de la Mamella. Cal afegir que per la part de Sant Llorenç del Munt hi ha un altre topònim Mugronell, relacionat amb la forma topogràfica. Però tant en aquest cas com en el del Mugronell de l’Obac, la censura atàvica els va passa a Muronell, una mutilació evident de l’ètim.

El Paller de Tot l'Any. Foto AMHCbis

Posted in Botànica, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

El Turó de la Carlina, un nom mal interpretat

Posted by angelhc a Març 14, 2021

En el llibre Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 30 Excursions amb encant, editat el 2014 per Farell Editors i redactat per un equip entusiastes excursionistes encapçalat per Albert Vicens Llauradó, vaig participar fent dos itineraris.

En el titulat “De la Casa Nova de l’Obac al Turó de la Carlina” i subtitulat “Un itinerari d’interès botànic”, desfaig (a la pàgina 98) el mite de l’existència en aquest turó de la carlina daurada, vera o cínara (Carlina acanthifolia), dient que al Turó de la Carlina: “A més de l’alzina, hi prosperen els arbustos: romaní, fals aladern, bruc boal, estepa blanca i estepa negra, rosers silvestres, matabou, arboç, boix, coronil·la boscana, marfull i càdec. Ni rastre, però, de la carlina vera (o carlina cínara), que se suposava que havia donat nom al turó. El topònim més aviat cal relacionar-lo amb les guerres carlines, ja que al massís van ser freqüents les carlinades”.

Aprofito per a corregir una errata escolada a la pàgina 99 referent als caràcters de les fulles del ginebre i del càdec. Encareixo els lectors que tinguin present que les fulles del ginebre (Juniperus communis) presenten una sola ratlla blanca i gàlbuls de color blau fosc, mentre que les fulles del càdec (Juniperus oxycedrus) tenen dues ratlles longitudinals i gàlbuls vermellosos.

Recomano aquesta excursió perquè a part d’observar moltes plantes, es veuen uns paisatges magnífics, com el de la fotografia que acompanyo, feta des del Turó de la Carlina, on es veu la serra de la Mata, el Montcau i al fons els Pirineus nevats.

Posted in Botànica, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

En el desè aniversari del llibre d’Óscar da Rocha sobre l’església de Vacarisses

Posted by angelhc a Març 4, 2021

A mitjans d’abril de 2021, es compleixen deu anys de la publicació del llibre d’Óscar da Rocha La construcción de la actual iglesia de Vacarisses, entre el tardobarroco local y el neoclasicismo académico, editat per l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vacarisses i de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat. Fou presentat el dia 16 d’abril de 2011 a l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses. Óscar da Rocha Aranda és doctor en Història de l’Art per la Universidad Autónoma de Madrid i té un ampli i excel·lent currículum en la seva especialitat. Aquest excel·lent llibre té 103 pàgines, amb fotografies en color, la major part de Joan Vila, secretari de l’esmentada associació, i plànols procedents de l’Archivo Histórico Nacional, de Madrid. El disseny de la portada fou realitzat pel Taller de Comunicació i la impressió es va dur a terme a la Impremta Salvadó. A mi em va cabre l’honor de fer un proemi i la satisfacció d’haver col·laborat amb l’autor. La publicació va ser possible gràcies a l’empenta de mossèn Sebastià Codina, antic rector de la parròquia, recolzat per les autoritats locals i pels col·laboradors de l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses i de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat. La presentació fou un rotund èxit, amb l’església totalment plena. Durant el referit acte, el doctor Óscar da Rocha féu una brillant dissertació sobre el contingut del llibre, acompanyada d’un passi de diapositives.

Portada del libro escalada

Posted in Història, Llibres, Vacarisses | Leave a Comment »

En el centenario del botánico Joan Cadevall

Posted by angelhc a Març 4, 2021

El año 2021 es el Año Cadevall, puesto que se cumplen cien años de la muerte de Joan Cadevall Diars, ocurrida en Terrassa el 19 de noviembre de 1921. Nació el 23 de junio de 1846 en Castellgalí, concretamente en el arrabal de Les Boades, situado cerca de la villa de Sant Vicenç de Castellet, donde está esterrado. Estudió las carreras de matemáticas y de ciencias naturales. Se dedicó durante medio siglo a la enseñanza, primerament en el Reial Col·legi Terrassenc (Real Colegio Tarrasense) y después en la Escola Industrial de Terrassa (Escuela Industrial de Tarrasa). Destacó como botánico, conocido principalmente por su Flora de Catalunya (1913-1937). También fue el autor de la Flora del Vallés y de muchos otros trabajos de botánica, entre los cuales los Elements de botànica popular, libro aparecido en 1907 y reeditado recientement (2017) por la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, del cual hice la adaptación y actualitzación. Como geógrafo, hizo un estudio monográfico del Vallés, premiado en el año 1886 en un certamen celebrado en Granollers, y que constituye la primera monografía comarcal de Cataluña. Su herbario se conserva en el Institut Botànic de Barcelona. Recientmente, a finales de 2018, publicada igualmente por la Fundació Torre del Palau, ha aparecido, con el título Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf, su biografía, de la cual soy el autor.

Coberta llibre Joan Cadevall

Posted in Botànica, Cadevall, Llibres, Terrassa | Leave a Comment »

Bloc de pedra dedicat a Joan Cadevall per Òscar Masó

Posted by angelhc a Març 1, 2021

Una de les més singulars dedicatòries que ha rebut com a homenatge Joan Cadevall Diars (Castellgalí, 1846 – Terrassa, 1921), l’autor de la Flora de Catalunya, ha estat la d’un bloc de pedra situat a la part nord del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dins el terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort. Va ser ascendit i batejat el dia 31 de desembre de 2017 per Òscar Masó Garcia, seguint la recomanació del seu germà Albert. Per deferència de l’autor de la dedicatòria, vaig incloure a les pàgines 349-350 del llibre Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (Fundació Torre del Palau, Terrassa, 2018) la ubicació exacta i la llarga descripció d’aquest bloc petri, així com la fotografia adjunta.

Bloc Joan Cadevall Diars-06 contrastada

Els germans Masó són dos reconeguts escaladors que tenen tot el meu apreci i consideració. A continuació copio la breu ressenya biogràfica que figura en la solapa del seu llibre Catàleg de roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases (2018), treball que va ser guardonat amb el Premi de Recerca Vila d’Esparreguera:

Els germans Òscar Masó Garcia (1974) i Albert Masó Garcia (1976) són dos germans muntanyencs que van néixer a Sabadell, ciutat on treballen com a enginyers tècnics industrials. S’inicien en l’excursionisme sent uns infants, tot trescant pel seu estimat massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i després per la resta de muntanyes catalanes. D’adolescents s’aficionen a l’escalada i formen una cordada aperturista reconeguda i consolidada, tot aconseguint entre els dos l’obertura de més de 400 vies de caire clàssic i l’ascensió de tots els monòlits de Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Sant Salvador de les Espases i més de 500 a Montserrat. Són autors i coautors de diversos llibres de muntanya, d’entre els quals destaca Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac (X Premi Vèrtex, 2011). Han publicat un centenard’articles en butlletins de centres excursionistes i revistes com Vèrtex, Desnivel o Vallesos, i han estat guardonats amb diversos premis literaris i de cinema i fotografia de muntanya.

Podeu consultar el seu currículum muntanyenc oficial a https://masogarcia.com/

DSC02694escalada. Esparreguera. Òscar i Albert Masó 8-5-2018.

Posted in Cadevall | Leave a Comment »

Gaston Gautier, un botaniste studieux des Hieracium et de la flore catalane septentrionale

Posted by angelhc a febrer 28, 2021

Gaston Gautier (Narbonne, 1841-1911) excellait comme botaniste, minéralogiste, agronome et viticulteur. Il était propriétaire des Grand-Craboules, un domaine plein de marais, qu’il asséchait et consacrait à la culture de la vigne (je joins une photo de la cave de ce domaine prise en 1896). De plus, il possédait le château de Pardailhan (Hérault), près duquel il planta une magnifique forêt de conifères.

Il était académique correspondant de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre de la Société botanique de France, membre fondateur de la Société d’études scientifiques de l’Aude, membre résident de la Commission archéologique de Narbonne et président du Comice agricole de l’arrondissement de Narbonne. Il a reçu à plusieurs reprises le Prime d’honneur de l’Aude.

Il a écrit Rapport sur les herborisations dans les environs de Narbonne (1876), Taille de la vigne dans le Midi de la France (1876), La culture des terrains salés (1876), De la formation de la Basse-plaine de Narbonne, et des meilleures méthodes pour la mise en culture de ses terrains marécageux et salés (1891), Hieracium nouveaux pour la France ou pour l’Espagne (1894 et 1904, avec C. Arvet-Touvet), Catalogue raisonné de la flore des Pyrénées Orientales (1898), un ouvrage fondamental pour l’étude des plantes de la Catalogne du Nord, Le Canigou et sa végétation (1902) et Catalogue de la flore des Corbières (1912).

Son énorme herbier, avec environ 135 000 spécimens, est passé à l’herbier Dudley de l’Université de Stanford, actuellement incorporé à l’herbier de la California Academy of Sciences, à San Francisco. Avec Casimir Arvet-Touvet (Gières, 1841-1913), il a réalisé l’exsiccata (nom donné aux collections thématiques de plantes séchées) Hieraciotheca gallica et hispanica (1897-1908). L’une de ces collections est conservée dans l’herbier BC de l’Institut Botànic de Barcelona.

Entre 1899 et 1907, il a envoyé au botaniste Joan Cadevall (l’auteur de la Flora de Catalunya) quatre cartes postales et une dizaine de lettres, dont l’une, de l’année 1899, est transcrite dans le livre Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (auteur: Àngel M. Hernández Cardona, Fundació Torre del Palau, Terrassa, 2018).

73. Cadevall

Posted in Botànica, Cadevall | Leave a Comment »