Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Una semblança biogràfica d’Àngel Sallent

Posted by angelhc a Agost 21, 2021

Una semblança biogràfica d’Àngel Sallent ha estat recentment (agost de 2021) incorporada a la “Galeria de científics catalans”, pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans dirigida per la Dra. Mercè Durfort Coll.

Àngel Sallent Gotés (Castellar del Vallès, 1857 – Terrassa, 1934) fou farmacèutic de Sallent i de Terrassa, ciutat en la qual té dedicada una important avinguda. Va escriure una Flora del Pla de Bages (1904) i va col·laborar amb Joan Cadevall en els tres primers volums de la Flora de Catalunya. També va ser un lingüista destacat i professor de l’Escola Industrial de Terrassa.

Podeu llegir la referida semblança biogràfica a: https://scbcientifics.iec.cat/cientifics/sallent-i-gotes-angel/ . You can read in English this biographical sketch: https://scbcientifics.iec.cat/en/cientifics/sallent-i-gotes-angel/. Y también en castellano: https://scbcientifics.iec.cat/es/cientifics/sallent-i-gotes-angel/

78bis. Cadevall

Posted in Botànica, Història de la medicina i la farmàcia, Terrassa | Leave a Comment »

Un verano en Montjuïc, revisando plantas de Albacete

Posted by angelhc a Agost 20, 2021

Gracias a una Ayuda a la Investigación concedida por el Instituto de Estudios Albacetenses, pude revisar, en el verano de 1995, las plantas de Albacete existentes en el Herbario BC, del Instituto Botánico de Barcelona. La mayoría de los ejemplares fueron recolectados por Pío Font Quer (1888-1964), José Cuatrecasas Arumí (1903-1996) y José González-Albo Campillo (1913-1990).

La revisión fue realizada en unas condiciones muy precarias, porque el citado herbario estaba en el antiguo edificio (más bien un caserón de cuando la Exposición Internacional del año 1929) del Instituto Botánico de Barcelona, ubicado en Montjuïc. El calor era sofocante, los pliegos estaban apretujados en un espacio muy limitado y apenas había sitio para examinar los especímenes. Por otra parte, la búsqueda era realmente ciclópea pues el herbario entonces no estaba catalogado y la prospección tenía que hacerse entre aproximadamente medio millón de pliegos. Todos los días laborables del mes de julio de 1995, acudía con mi esposa (que me ayudó en esta ardua tarea) a Montjuïc.

El resultado de la investigación fue publicado un año después, en junio de 1996, en Al-Basit, revista de estudios albacetenses (número 38, páginas 185-284): https://www.iealbacetenses.com/getfile.php?fr=documentos/editorial/06-Alb38Hernandez.pdf

prova814

Posted in Botànica | Leave a Comment »

Un verano en Almería con el botánico Rufino Sagredo

Posted by angelhc a Agost 16, 2021

En el verano de 1981, hace ahora (agosto de 2021) cuarenta años, estuve en Almería revisando las gramíneas del Herbario Sagredo.

Rufino Sagredo Arnáiz (Villamóndar, Burgos, 1899 – Granada, 1991) fue un entusiasta profesor y naturalista destacado como botánico y paleontólogo. Ingresado en la congregación de los Hermanos de la Doctrina Cristina, fue, desde el año 1956 hasta su jubilación, profesor de ciencias naturales del Colegio La Salle de Almería. Escribió Flora de Almería. Plantas vasculares de la provincia (1987) y diversos artículos sobre la flora almeriense.

Durante mi estancia en Almería (paraba en un hostal del barrio marinero de El Zapillo, junto con mi esposa, mi hijo de 4 años y mi hija de 9 meses), iba por las mañanas al Colegio La Salle y solamente con la ayuda de una sencilla lupa binocular de tipo escolar revisaba los innumerables pliegos que constituían la nutrida colección de gramíneas que formaban parte del Herbario Sagredo. Tras varias horas de trabajo arduo de revisión en una aula vacía y tremendamente calurosa, venía a “rescatarme” el hermano Rufino. Me traía una cerveza fresca y salíamos a la azotea, que era realmente un jardín botánico, con plantas amorosamente cuidadas por el buen hermano lasalista, que, con sus casi 82 años, tenía la vitalidad de un muchacho. Su conversación era agradabilísima: hablábamos no solamente de plantas, sino también de insectos, de minerales, de fósiles, como el de ballena que había descubierto con sus apreciados alumnos en Sierra Alhamilla, del agotamiento de los acuíferos (un tema que le preocupaba), de los agentes erosivos que propiciaban la desertización, etc. Además de las tareas de revisión, hice con él (en mi añorado Dyane-6) varias salidas a parajes emblemáticos de la provincia (Tabernas, Punta Entinas y El Sabinar, Carboneras, etc.). Recuerdo particularmente una emotiva visita que hicimos al querido amigo Günther Kunkel (Mittenwelde, Brandeburgo, 1928 – Vélez-Rubio, 2007) y a su esposa Mary Anne, excelente ilustradora botánica, que entonces residían en Viator o en alguna otra localidad cercana a Almería capital.

Al año siguiente (1982) fue publicado por parte del Instituto de Estudios Almerienses un volumen de Homenaje almeriense al botánico Rufino Sagredo. Aporté un artículo (pàg. 121-139) en el que recogía los resultados de la referida revisión con el título “Las gramíneas de Almería del Herbario Sagredo”. Trataba en este artículo un centenar y medio de gramíneas de la provincia de Almería recolectadas todas pacientemente durante muchos años por don Rufino y conservadas en su herbario. Para cada una de ellas hacía un comentario e indicaba las localidades junto con las coordenadas UTM y la fecha de recolección. Una treintena de ellas, señaladas en la relación siguiente con un asterisco, eran especies o subespecies nuevas para la flora almeriense. Cabe decir que, transcurridos cuatro decenios, algunos nombres o rangos taxonómicos han variado. También debo indicar que el buen amigo Rufino Sagredo tuvo la gentileza de obsequiarme con muchos duplicados de las gramíneas revisadas. Esta es la lista de especies y subespecies allí referidas: Aegilops geniculata*, Aegilops lorentii, Aegilops triuncialis, Aeluropus littoralis, Agrostis castellana, Agrostis nevadensis, Agostis stolonifera, Aira cupaniana, Ammochloa palaestina, Ammophila arenaria, Anthoxanthum odoratum, Aristida adscensionis, Arrhenatherum album, Arrhenatherum elatius, Arundo donax, Avellinia michelii*, Avena barbata subsp. barbata, Avena sativa, Avena sterilis subsp. sterilis, Avenula bromoiodes, Avenula levis, Brachypodium distachyon, Brachypodium phoenicoides, Brachypodium retusum, Brachypodium sylvaticum, Briza maxima, Briza minor*, Bromus diandrus subsp. diandrus*, Bromus diandrus subsp. rigidus* (combinación nueva), Bromus hordeaceus subsp. hordeaceus, Bromus lanceolatus, Bromus madritensis subsp. madritensis*, Bromus rubens, Bromus squarrosus, Bromus sterilis, Bromus tectorum, Castellia tuberculosa*, Corynephorus canescens, Corynephorus fasciculatus, Crypsis aculeata, Cutandia divaricata*, Cynodon dactylon, Cynosurus echinatus, Cynosurus elegans, Dactylis glomerata subsp. glomerata*, Dactylis glomerata subsp. hispanica, Dactylis glomerata subsp. juncinella*, Deschampia flexuosa, Desmazeria marina, Desmazeria rigida, Dichanthium ischaemum*, Digitaria sanguinalis*, Echinaria capitata, Echinochloa colonum, Echinochloa crux-galli, Elymus farctus, Elymus pungens subsp. fontqueri*, Elymus repens, Eragrostis barrelieri*, Eragrostis cilianensis, Eragrostis papposa, Eragostis pilosa*, Festuca arundinacea, Festuca capillifolia, Festuca elegans*, Festuca indigesta subsp. aragonensis*, Festuca indigesta subsp. indigesta, Festuca nevadensis, Festuca plicata*, Festuca scariosa, Gastridium ventricosum, Glyceria plicata*, Helictotrichon filifolium, Holcus lanatus, Hordeum marinum, Hordeum murinum subsp. glaucum, Hordeum murinum subsp. leporinum, Hordeum vulgare, Hyparrhenia hirta, Imperata cylindrica, Koeleria crassipes, Koeleria vallesiana, Lagurus ovatus, Lamarckia aurea, Lolium multiflorum*, Lolium perenne, Lolium rigidum, Lolium temulentum*, Lophochloa cristata, Lophochloa pumila, Lygeum spartum, Melica ciliata subsp. ciliata*, Melica ciliata subsp. magnolii, Melica cupanii, Melica minuta, Micropyrum tenellum, Narduroides salzmannii, Nardus stricta, Panicum repens, Parapholis incurva, Paspalum paspalodes*, Paspalum vaginatum, Phalaris minor, Phalaris paradoxa, Phragmites australis, Piptatherum coerulescens, Piptatherum miliaceum, Poa angustifolia*, Poa annua, Poa bulbosa, Poa ligulata, Poa maroccana*, Poa nemoralis, Poa pratensis, Polypogon maritimus, Polypogon monspeliensis, Polypogon viridis, Psilurus incurvus, Saccharum ravennae, Schismus barbatus, Setaria pumila, Setaria verticillata, Setaria viridis, Sorghum halepense, Sphenopus divaricatus, Sporobolus pungens, Stipa capensis, Stipa dasyvaginata*, Stipa lagascae, Stipa parviflora, Stipa pennata subsp. eriocaulis*, Stipa tenacissima, Taeniatherum caput-medusae, Triplachne nitens, Trisetum paniceum, Ventenata dubia, Vulpia alopecuros, Vulpia bromoides, Vulpia ciliata subsp. ciliata, Vulpia membranacea. Vulpia muralis*, Vulpia myuros* y Vulpia unilateralis.

prova813

Posted in Botànica | Leave a Comment »

Les mamelles de vaca i altres plantes singulars d’Esparreguera

Posted by angelhc a Agost 8, 2021

Esparreguera és un municipi del Baix Llobregat Nord amb una extensió de 17,5 quilòmetres quadrats, amb un relleu molt variat i amb terrenys geològicament molt diversos. En el llibre Les plantes d’Esparreguera, fet amb la col·laboració de Joan Llort i d’Eleuteri Navarro, i publicat l’any 2003 per l’Ajuntament d’Esparreguera, són tractades les principals plantes espontànies i algunes d’ornamentals que es fan al terme d’Esparreguera. En una primera part, s’ofereixen més un centenar de fitxes de plantes, bellament il·lustrades amb fotografies d’Eleuteri Navarro. En una segona part comento moltes altres plantes observades durant les nostres prospeccions pel terme municipal. En una tercera i última part presentem deu itineraris de natura (http://www.esparreguera.cat/lavila/itineraris/). Vull afegir que aquest llibre va tenir un gran èxit i que pocs mesos després d’haver-se publicat va quedar totalment exhaurit. Vaja, que és el que se’n diu una veritable joia bibliogràfica (i també de contingut, modèstia a part). Dissortadament, no s’ha fet una segona edició i, d’altra banda, només es troba en molt poques biblioteques.

A continuació, comento, a tall d’exemple, algunes de les moltes plantes tractades en l’esmentat llibre. Atràctil humil (Atractylis humilis, compostes): endemisme d’Espanya i sud de França, que es fa en llocs secs i assolellats (serra de Rubió, cova del Patracó, Cul de la Portadora, etc.). Auró negre (Acer monspessulanum, aceràcies): arbre estès, encara que escassament, per les muntanyes del sud d’Europa, nord d’Àfrica i sud-oest d’Àsia, i que només hem trobat al torrent Mal, prop de la vinya Vella. Boles blaves (Echinops ritro, compostes): planta mediterrània de capítols reunits en inflorescències arrodonides, observada al Racó dels Boixos, Cul de la Portadora, torrent de can Tovella i coll de les Bruixes. Cagamuja (Euphorbia lathyris, euforbiàcies): lleteresa d’origen asiàtic de propietats purgants, vista al camí del Figueras. Campaneta gran (Campanula affinis, campanulàcies): planta endèmica de Catalunya, present a la riera de Pierola, Cul de la Portadora i vessant nord de la serra de Rubió. Centaurea de Quiró (Cheirolophus intybaceus, compostes): espècie endèmica d’Espanya oriental i França meridional, que prospera al Serrat Rodó, la Puda, coves de can Tovella i altres tocoms propers. Centaurea linifòlia (Centaurea linifolia, compostes): espècie endèmica d’Espanya oriental, que es troba a la serra de Rubió, cova del Patracó i la Socarrada. Cerverina (Catananche caerulea, compostes): d’àrea mediterrània occidental, anotada del Cul de la Portadora. Denteguera groga (Odontites lutea, escrofulariàcies): herba mediterrània bastant freqüent al terme d’Esparreguera, però que pel seu període de floració només es destaca al començament de la tardor. Esteperola (Cistus clusii, cistàcies): mata d’àrea mediterrània occidental, vista a la carretera de can Sedó i a can Vinyals. Flor d’indiana (Aster sedifolius, compostes): herba del sud d’Europa i Àsia occidental, vista al torrent de Sant Salvador, en el límit amb el terme d’Olesa. Fuixarda (Globularia alypum, globulariàcies): de la regió mediterrània, amb diversos usos medicinals (vegeu la guia Plantes remeieres silvestres, pàg. 26), bastant estesa en zones eixutes i càlides del terme d’Esparreguera. Herba del mal estrany (Jasonia tuberosa, compostes): endemisme iberooccità, que creix en joncedes i terrenys argilosos, en diversos punts del terme (can Fosalba, can Tovella, Cul de la Portadora, etc.). Homenets (Aceras antropophorum, orquidàcies): d’àrea mediterrània i atlàntica, observada a la zona de l’antic mas Moneder. Lisimàquia blanca (Lysimachia ephemerum, primulàcies): de distribució bàsicament ibèrica, observada a la riba del Llobregat. Lliri menut (Iris lutescens, iridàcies): de l’Europa mediterrània occidental, propi de codines i pedregars calcaris, descoberta al Serrat Rodó. Mamelles de vaca (Tripodion tetraphyllum, lleguminoses): herba d’àrea mediterrània, amb els calzes inflats [vegeu fotografia adjunta] que expliquen el nom popular de la planta, la qual creix, entre altres indrets, prop de can Tovella. Moixera de pastor (Sorbus torminalis, rosàcies): petit arbre present a una gran part d’Europa, però escàs a Catalunya i que a Esparreguera només hem vist al torrent del Camp Gran. Orella d’os (Ramonda myconi, gesneriàcies): herba endèmica dels Pirineus i d’algunes altres muntanyes catalanes, sempre en roques calcàries, tot un fòssil vivent, que es fa al serrat del mas Moneder i molt escassament a Sant Salvador de les Espases. Polipodi serrat o herba pigotera (Polypodium cambricum, polipodiàcies): falguera de distribució atlàntica i mediterrània, present en diverses parts del terme d’Esparreguera. Descrivim en l’obra referida la forma prelittoralis, de lòbuls lobulats, valgui la redundància, que vam trobar al torrent del Violí. Pota de cavall (Tussilago farfara, compostes): estesa per una gran part d’Europa, a Catalunya només abunda als Pirineus (vegeu la guia Flors dels Pirineus, pàg. 73) i a Esparreguera només es fa a la riera de Pierola i al torrent de la Fàbrega. Sarcocapne (Sarcocapnus enneaphylla, papaveràcies): petita herba de la regió mediterrània occidental que creix en fissures de roques calcàries, vista a les coves de can Tovella.

Tripodion tetraphyllum escalada. Can Font de Gaià, Terrassa (B), 26-5-2010 (12)

Posted in Botànica, Esparreguera | Leave a Comment »

Les comunitats vegetals i el seu estudi

Posted by angelhc a Agost 7, 2021

Una comunitat vegetal o fitocenosi és el conjunt de plantes que viuen en un determinat lloc i que mantenen diverses relacions entre elles. Podríem dir també que una comunitat vegetal és el conjunt de plantes d’un ecosistema. Per què no estudiem l’ecosistema? Això fora l’ideal, però la gran quantitat d’animals que formen part d’un ecosistema fan aquesta tasca molt difícil. Caldria un equip d’especialistes per tal de descriure mitjanament bé una biocenosi o conjunt d’éssers vius propi d’un ecosistema. Tanmateix l’estudi de les fitocenosis o comunitats vegetals és ben profitós perquè, recordem, les plantes constitueixen la major part de la biomassa d’un ecosistema, a més de ser la base de les cadenes alimentàries o xarxes tròfiques que s’hi estableixen. La part de la botànica que estudia les plantes i les comunitats vegetals en relació amb la seva distribució i ecologia és la geobotànica. I la part de la geobotànica que s’ocupa de la sistematització i dinàmica de les comunitats vegetals és la fitocenologia o fitosociologia. Encara, dintre de la geobotànica, la fitotopografia estudia el paisatge vegetal, un nivell d’integració superior, i considera el conjunt de comunitats que es fan en una contrada, tenint en compte la seva distribució en l’espai i la seva variació en el temps. Pel que fa a la descripció de les comunitats vegetals, un dels mètodes més coneguts és el de l’escola de Zuric-Montpeller, creada per Josias Braun-Blanquet (1884-1980), botànic suís que el 1930 fundà la Station Internationale de Geobotanique Méditerranéenne et Alpina (SIGMA). La unitat fonamental del seu sistema de classificació de les comunitats vegetals és l’associació, que s’anomena amb el nom de dues espècies característiques i la terminació -etum, que en llatí és un sufix collectiu. Les associacions es reuneixen en aliances (el seu nom termina en -ion), aquestes s’agrupen en ordres (indicats amb el sufix -alia) i els ordres en classes (designades amb la terminació -etea). Fins i tot les classes s’han agrupat en divisions (que duen el sufix -ea). Per a descriure una determinada comunitat vegetal es fa un inventari que relaciona les plantes que la integren, reunides d’acord amb la fidelitat que presenten a les diferents categories fitocenològiques (o sintaxonòmiques). Una espècie que quasi sempre apareix en una associació o una altra unitat constitueix una espècie característica. De cada planta relacionada s’indiquen dos índexs, el d’abundància-dominància i el de sociabilitat. Respecte a l’abundància, + indica simple presència, amb molt pocs individus; 1, que la planta és escassa; 2, que no és tan escassa; 3, que és poc abundant; 4, que és abundant; i 5, que és molt abundant. A la pràctica, aquestes xifres coincideixen o es fan coincidir amb la dominància o grau de recobriment: + (0-1%), 1 (1-10%), 2 (10-25%), 3 (25-50%), 4 (50-75%) i 5 (75-100%). Referent al segon índex, el de la sociabilitat, es donen aquests valors: 1, individus aïllats; 2, en petits grups; 3, en grups més grandets; 4, en clapes grans; i 5, en una massa compacta. Òbviament, en el cas d’abundància +, la sociabilitat és nulla i només s’inclou un sol símbol. D’altra banda, solen coincidir els dos índexs, però no sempre. A més d’això, s’indica en cada inventari la localitat d’on procedeix, amb algunes dades del substrat o d’altre tipus, l’altitud, la inclinació i l’exposició, el recobriment i la superfície considerada. [Extret del llibre (pàg. 152) Les plantes i el paisatge vegetal d’Olesa de Montserrat. Autor: Àngel M. Hernández Cardona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997].

Les comunitats vegetals.20339591bis

Posted in Botànica | Leave a Comment »

De l’arçot a la verbena: singularitats vegetals del terme de Viladecavalls

Posted by angelhc a Juny 23, 2021

En el llibre Les plantes de Viladecavalls (2004) editat per l’Ajuntament de Viladecavalls i penjat fa pocs mesos a la xarxa (https://www.viladecavalls.cat/coneix-viladecavalls/publicacions/quaderns-dhistoria-de-viladecavalls-volum-vii-les-plantes-de-viladecavalls/quadern-n-7.pdf ), consigno tots els arbres i arbustos, i les herbes més significatives que es fan espontàniament al terme municipal de Viladecavalls, el qual ocupa una àrea aproximada de 20 quilòmetres quadrats. També en el llibre recentment aparegut 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa (2021), fet conjuntament amb Antoni Comellas Garcia i editat per la Fundació Torre del Palau, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de l’Ajuntament de Viladecavalls, són estudiades les plantes que apareixen en els tres itineraris que discorren en bona part pel terme de Viladecavalls. A continuació comento algunes de les plantes que formen part de la rica flora d’aquest municipi vallesà.

Arçot (Rhamnus lycioides subsp. lycioides, ramnàcies): arbust espinós de la regió mediterrània meridional que a la serra del Ros arriba al límit de la seva àrea de distribució. / Arenària de codina (Arenaria conimbricensis, cariofil·làcies): endemisme ibèric observat al turó de la Miranda i al costat del Forat del Vent. / Auró negre (Acer monspessunalum, aceràcies): arbre de caràcter mediterrani (vegeu el comentari que faig a la pàgina 12 de la petita guia Arbres silvestres, 2021), que ateny el cim més alt del terme de Viladecavalls, el Cap del Ros. / Bàlsam (Hylotelephium maximum, crassulàcies): herba carnosa emparentada amb els crespinells (gènere Sedum); creix sobre el conglomerat quarsós de l’antiga estació d’Olesa. / Bàrlia (Barlia robertiana, orquidàcies): al costat de can Sanahuja hi havia una bon estol, ja desaparegut. / Cap de gall (Onobrychis caput-galli, lleguminoses): creix vora la carretera d’Olesa a Vacarisses, al termenal de Viladecavalls. / Cascall banyut (Glaucium corniculatum, papaveràcies): planta rara al Vallès, trobada al camí de la Calera. / Cascall marí (Glaucium flavum, papaveràcies): herba típica del litoral, freqüent, però, al llit sorrenc de la riera de Sant Jaume. / Corretjola llanosa (Convolvulus lanuginosus, convolvulàcies): herba de la regió mediterrània occidental que es fa al solell del turó del Ros. / Corretjola selvàtica (Calystegia silvatica subsp. disjuncta, convolvulàcies): sovint confosa amb la corretjola d’aigua (Calystegia sepium), és reportada en la pàgina 203 del llibre 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa (2021), concretament de la riera de Gaià, prop de can Cabassa. / Fraret d’estepa vermell (Cytinus ruber, raflesiàcies): planta paràsita que viu a expenses de l’estepa blanca (Cistus albidus); abunda prop dels forns de calç del Riscal. / Herba de les set sagnies (Lithodora fruticosa, boraginàcies): herba medicinal [vegeu el comentari que faig a la pàgina 29 de la petita guia Plantes remeieres silvestres, (2020)] present al camí al coll de can Margarit. / Herba del mal estrany (Jasonia tuberosa, compostes): herba que antany li eren atribuïdes virtuts contra el càncer, anotada de prop de can Tarumbot. / Heteropògon (Heteropogon contortus, gramínies): herba de caràcter tropical i mediterrani que és present al turó de Santa Coloma. / Inula blanca (Inula helenioides, compostes): planta endèmica iberooccitana, vista al turó de les Parentes. / Linària de Cadevall (Chaenorhinum crassifolium subsp. cadevallii, escrofulariàcies): taxó dedicat a Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya [vegeu la biografia que he fet d’aquest preclar botànic: Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (2018)]; creix sobre roques calcàries assolellades de la serra del Ros. / Lisimàquia de jonquera (Lysimachia ephemerum, primulàcies): espècie de la regió mediterrània occidental, detectada a la riera de Sant Jaume. / Malcoratge tomentós (Mercurialis tomentosa, euforbiàcies): endemisme iberooccità present a les lleres de la riera de Sant Jaume i de la riera de Gaià. / Masera (Vincetoxicum hirundinaria, asclepiadàcies): planta metzinosa que malgrat això era considerada un contraverí; es troba al vessant sud de la serra del Ros i al turó de la Burrumina. / Melgó d’escudelles (Medicago scutellata, lleguminoses): creix en un oliverar de can Sanahuja. / Palo-santo (Diospyros lotus, ebenàcies): al costat de la riera de Sant Jaume queden alguns arbres relictes d’aquesta espècie, antecessora en el seu cultiu del caquier (Diospyros kaki). / Ranuncle de codina (Ranunculus gramineus, ranunculàcies): aquesta herba de flors grogues es fa al turó de la Miranda i al costat de les ruïnes de can Ros. / Ripoll blavís (Piptatherum coerulescens, gramínies): creix al costat de la cova de les Tres Boques i a l’antiga pedrera de Joan Purull. / Roser englantiner (Rosa sempervirens, rosàcies): roser silvestre de fulles lluents i flors d’un blanc pur, les quals havien estat el simbol dels jocs florals; apareix en divesos indrets humits del terme de Viladecavalls. / Seneci lívid (Senecio lividus, compostes): es pot esmentar del turó del Ros, del torrent de can Margarit i del camí a les Bassotes. / Tamariu africà (Tamarix africana, tamaricàcies): és bastant freqüent a la riera de Sant Jaume. / Til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos, tiliàcies): hi ha alguns exemplars prop de la font del Roser. / Trèmol (Populus tremula, salicàcies): arbre molt rar a la plana del Vallès; n’hi ha una petita colònia al torrent de Margarit, en l’anomenat Racó dels Trèmols. / Verbena (Verbena officinalis, verbenàcies): herba remeiera freqüent a tot el terme de Viladecavalls [vegeu el comentari que faig a la pàgina 60 de la petita guia Plantes remeieres silvestres (2020)].

Chaenorhinum crassifolium subsp. cadevallii. vàlida El Figaró (B), 6-3-2019 (01)

Posted in Botànica, Cadevall, Viladecavalls | Leave a Comment »

Presentació del llibre 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa

Posted by angelhc a Juny 21, 2021

El proper dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, un dels patrons de Terrassa, es farà, a les set del vespre, a la Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de les Lletres, 1), la presentació del llibre 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, guia que he realitzat conjuntament amb Antoni Comellas Garcia, company de la Secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa. Els mapes els ha fet Albert Masó Garcia, conegut escalador i excursionista. L’obra ha estat editada per la Fundació Torre del Palau, tot un referent de la cultura nostrada.

Afegit: Efectivament, el passat 20 de juny de 2021 es va fer la presentació d’aquest llibre a la Biblioteca Central de Terrassa. amb parlaments de Carles Caballero, regidor de l’Ajuntament de Terrassa, de Màrius Massallé, president de la Fundació Torre del Palau, i dels autors del llibre. Llàstima que, per qüestions d’aforament de la sala, una vintena de persones no van poder entrar.

Invitació presentació 22 itineraris de natura Terrassa

Posted in Botànica, Llibres, Notícies, Terrassa | Leave a Comment »

De l’aloc al vern: singularitats vegetals del terme de Terrassa

Posted by angelhc a Juny 21, 2021

La guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa (2021), feta conjuntament amb Antoni Comellas Garcia, permet copsar la gran riquesa florística del terme municipal de Terrassa. Comentaré a continuació algunes de les singularitats vegetals florístiques que són referides en l’esmentada guia.

Aloc (Vitex agnus-castus, vitàcies): abunda al torrent de la Grípia, on la vam descobrir durant la realització dels referits itineraris de natura, troballa notable atesa la seva escassesa a les comarques catalanes de l’interior. / Bàlsam (Hylotelephium maximum, crassulàcies): freqüent a la serra de les Pedritxes, sobre roques volcàniques riolítiques. / Bàrlia o mosques grosses (Barlia robertiana, orquidàcies): observada sobre el torrent de la Betzuca, prop de la via del tren. / Buglossa blava (Anchusa azurea, boraginàcies): abunda als guarets de can Cardús de les Orioles. / Cardelina (Scolymus hispanicus, compostes): creix principalment al torrent de la Grípia i a prop de can Cardús. / Càrritx (Ampelodesmos mauritanica, gramínies): espècie d’àrea principalment nordafricana que és freqüent al massís del Garraf i que apareix a la part culminant de Roques Blanques, al costat del torrent de la Betzuca i puntualment a l’oest de les Fonts. / Clavell pirinenc (Dianthus pyrenaicus, cariofil·làcies): planta endèmica de Catalunya, rara fora dels Pirineus. / Draba de paret (Draba muralis, crucíferes): es fa en roquissars humits, com per exemple a les parets de l’esplanada del Guitart, prop del pou de glaç. / Escorodònia (Teucrium scorodonia, labiades): planta estrictament silicícola que es fa en indrets humits al nord de Terrassa. / Estepa crespa (Cistus crispus, cistàcies): és bastant freqüent sobre els terrenys silícics situats al nord de Terrassa. / Eucaliptus camaldulenc (Eucalyptus camaldulensis, mirtàcies): d’aquest arbre oriünd d’Austràlia, n’hi ha un bon estol a la riera de Gaià, prop de can Font. / Falguera d’avellanosa (Polystichum setiferum, aspidiàcies): es troba en diversos torrents del massís de l’Obac. / Falguereta de Madeira (Cheilanthes maderensis, sinopteridàcies): petita falguera de terrenys àcids, escassa a Catalunya. / Falguereta pèl-roja (Notholaena marantae, sinopteridàcies): singular edafisme molt rara a Catalunya i que es troba a la serra de les Pedritxes, en escletxes de riolites, un tipus de roca volcànica. / Falzia prima (Asplenium septentrionale, aspleniàcies): falguera extremament rara al sud del Montseny, apareix a la serra de les Pedritxes, en escletxes de roques volcàniques. / Ginesta vellosa (Cytisus villosus, lleguminoses): present en diversos indrets humits del massís de l’Obac, per exemple als encontorns de la font de la Cirera. / Herba de les mamelles (Lapsana communis, compostes): viu en molts indrets humits de la part nord del terme municipal. / Herba de les panteres (Doronicum pardalianches, compostes): es troba en diversos paratges humits del massís de l’Obac. / Ínula blanca (Inula helenioides, compostes): localment abundant prop del collet de les Foradades. / Lliri groc (Limniris pseudacorus, iridàcies): s’ha conservat alguns exemplars al torrent de la Maurina, dins la urbanització de Can Gonteres. / Llonguera lirada (Andryala ragusina, compostes): aquest endemisme ibèric i balear es troba a la riera de Gaià. / Malcoratge tomentós (Mercurialis tomentosa, euforbiàcies): planta endèmica iberooccitana que prospera a la llera de la riera de Gaià. / Mostassa blanca (Sinapis alba subsp. mairei, crucíferes): es fa als Castellots, prop del Molinot, però encara en terme de Terrassa. / Orella d’os (Ramonda myconi, gesneriàcies): singular herba endèmica que creix en roques calcàries de la part nord del terme municipal. / Pàpola (Bartsia trixago, escrofulariàcies): hi ha una població important al costat de camí romeu a Montserrat, prop del pont sobre l’autovia B-40. / Pota de cavall (Tussilago farfara, compostes): és freqüent als Pirineus (vegeu el comentari que faig a la pàgina 73 del llibre Flors dels Pirineus), però escasseja a la meitat sud de Catalunya; apareix al peu dels xaragalls de la riera de Gaià. / Sideritis romana (Sideritis romana, labiades): escassa en terrenys silícics, es fa a prop del Llac Petit. / Tarró o sàlvia de prat (Salvia pratensis, labiades): vista a Roques Blanques, prop del Mirador de can Candi. / Tomaní o caps d’ase (Lavandula stoechas, labiades): mata silicícola que apareix sobre llicorelles i vulcanites, al nord de Terrassa. / Trèvol pilós (Trifolium hirtum, lleguminoses): prospera en llicorelles i terrenys silícics del massís de l’Obac. / Vern (Alnus glutinosa, betulàcies): hi ha una verneda relicta a prop de can Sabater del Torrent.

Posted in Botànica, Terrassa | Leave a Comment »

Itineraris de natura pels voltants de Terrassa

Posted by angelhc a Juny 18, 2021

Acaba d’aparèixer (mitjans de juny de 2021) la guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, que he elaborat conjuntament amb el conegut naturalista terrassenc Antoni Comellas Garcia, i que duu mapes fets per Albert Masó Garcia, muntanyenc entusiasta i escalador de renom. Han aportat algunes fotografies magnífiques Joan Pons i Jacint Comellas. El geòleg Joan Ubach ens ha assessorat sobre els terrenys volcànics del massís de l’Obac. La guia ha estat editada per la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, una entitat que és tot un referent de la cultura nostrada, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de l’Ajuntament de Viladecavalls. És d’agrair l’interès i esforç que han esmerçat totes les persones que han intervingut en el procés d’edició de l’obra, una veritable joia tipogràfica. El llibre consta de 222 (tot va amb la màgia del 2 iteratiu) pàgines i és imprès en paper lliure de clor i amb la certificació de gestió forestal responsable. Cal subratllar que aquest paper és mat i igualment la impressió, amb la qual cosa s’evita la desagradable reflexibilitat de moltes publicacions actuals. La lletra, de pal sec, és de mida bastant grandeta, de manera que es pot llegir bé. Les fotografies són totes en color i il·lustren adequadament el text.

En aquesta guia no solament hi són tractats temes de geologia, botànica i zoologia, sinó que també es descriuen paisatges, s’hi assenyalen fonts i s’hi fan breus ressenyes històriques de masies, ermites i altres elements patrimonials. Cada itinerari és acompanyat d’un mapa esquemàtic i entenedor del recorregut, i a més s’indiquen les coordenades UTM dels principals punts de la ruta a seguir. També s’indica el temps d’anada i el grau de dificultat. Molts dels itineraris són fàcils de fer, fins i tot per als nens. Totes les sortides proposades es poden fer a peu o en transport públic. La majoria de les excursions discorren íntegrament pel terme de Terrassa, però alguns acaben en zones limítrofes de Matadepera, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Rubí i Viladecavalls. També des d’aquests municipis, i des d’una gran part de Catalunya, es pot arribar amb tren o amb autobús interurbà al punt d’inici de l’itinerari.

Abans de la descripció, s’adjunta una introducció, que ve a ser un resum de la sortida, amb indicació dels aspectes més rellevants. A continuació, es descriuen detalladament totes les etapes del recorregut. Es fan molts comentaris de tipus geològic i s’aporten interessants citacions de plantes i d’animals, principalment ocells i papallones. De cadascuna de les espècies referides es dona el nom popular i el nom científic. Finalment, s’adjunten un o dos requadres que complementen alguns dels aspectes d’interès de l’itinerari. Aquesta guia convé tant a les persones que fan passejades en plena natura com als naturalistes més experimentats. També és important per a les escoles i els instituts, perquè proporciona una eina molt adequada per a l’estudi del medi natural.

La presentació del llibre es farà el proper dimarts dia 29 a les set del vespre, a la Biblioteca Central de Terrassa, Passeig de les Lletres, 1.

Coberta 22 Itineraris de natura

Posted in Botànica, Llibres, Terrassa, Viladecavalls | Leave a Comment »

Els fruits silvestres comestibles, beneficiosos per a la salut

Posted by angelhc a Mai 21, 2021

Ha aparegut (2021), dins la col·lecció “Natura essencial”, de Farell, la petita guia Fruits silvestres comestibles, que he fet conjuntament amb Joaquim Pérez Raventós. Tots dos som membres de la Secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa i uns entusiastes de la natura. Inclou aquesta guia 29 fitxes a doble pàgina amb un text entenedor i fotografies dels fruits i també d’altres parts de la planta, especialment fulles i flors. Les acurades descripcions i les dades sobre la localització i l’època de fructificació, juntament amb les fotografies, ajuden a identificar els fruits comestibles i a no confondre’ls amb fruits metzinosos o simplement no comestibles. Respecte als usos alimentaris, s’indiquen, no solament les característiques gustatives dels fruits i la manera de consumir-los, sinó també els seus valors nutricionals i dietètics, i els beneficis que reporten a la salut.

634. Ressenya guies de natura. Foto 2

Posted in Botànica, Llibres | Leave a Comment »