Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Aparece una biografía en castellano del pireneísta Louis Ramond de Carbonnières

Posted by angelhc a Agost 2, 2022

El pirineísmo está de enhorabuena porque acaba de aparecer (2022) una extensa y excelente biografía de Louis Ramond de Carbonnières, la primera escrita en lengua castellana. Con el título de Ramond de Carbonnières. El águila de los Pirineos, ha sido publicada por la Editorial Pirineo, de Huesca (ISBN: 97884-17817-54-1).

Su autor es Albert Escolà Massagué, natural de Sabadell, donde nació en 1923. Era un apasionado del montañismo y de la escalada desde su juventud. Estaba casado con Paquita Bernad Noviant, igualment montañera y escaladora ferviente. Ambos escalaron cimas emblemáticas de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Pirineos, Alpes y otras montañas. Más tarde les acompañaría en sus ascensiones su hija Martina. Emigraron a Francia en 1952, donde Albert trabajó como mecánico aeronáutico. Vivieron primero en París, luego en Ivry-sur-Seine y finalmente en Cahus, donde Albert murió en 2015.

Durante años estuvo trabajando en la biografía de Louis Ramond, pero desafortunadamente no pudo verla publicada. Sin embargo, había guardado el manuscrito en una caja y al fallecer fue descubierto por su viuda y su hija, quienes lo pasaron a ordenador con las miras de poderlo publicar. Y tuvieron la suerte de encontrar a otro entusiasta de la escalada, el sabadellense Òscar Masó Garcia, que se ofreció a hacer la revisión del original. Òscar ha hecho una revisión integral, actualizando el texto y aportando numerosos datos adicionales, pero respetando al máximo la biografía hecha por Albert Escolà. El lector podrá apreciar, a poco que se adentre en la obra, el ingente trabajo hecho por Òscar Masó. Chapeau! El prólogo está escrito con vehemencia por el revisor y por su hermano Albert Masó Garcia, otro escalador y entusiasta de la montaña.

En la contracubierta del libro podemos leer: “Louis Ramond de Carbonnières (1755-1827), a veces llamado ‘el padre del pirineísmo’, fue uno de esos sabios viajeros que contribuyeron al desarrollo de la ciencia a finales del siglo XVIII y principios del XIX. Botánico y geólogo a la vez, exploró los Pirineos como hombre de letras y como artista. La fuerza de Ramond residía en sus cualidades de observador, en sus descripciones de paisajes, en la expresión de sus sentimientos ante la montaña. Tuvo el mérito de recorrer ciertas cimas de los Pirineos en una época en que los autores las ignoraban por completo. Andando como iba, ‘a tientas, como si se tratara de un nuevo país’, sintiendo y escribiendo, para muchos Ramond seguirá siendo uno de los mejores autores de relatos de aventuras de su tiempo. Sus narraciones del ascenso al corredor de Tucarroya o la bajada del Piméné, el descubrimiento del Monte Perdido y su lago helado, una invernal al lago de Gaube o el intento de la Maladeta son páginas verdaderamente admirables. Obstinado en descubrir la naturaleza geológica del macizo del Monte Perdido, la idea de alcanzar su cima pasó a ser secundaria. Sin embargo, atrapados en el juego de lo que más tarde se llamaría alpinismo, fueron sus guías y un pastor aragonés quienes le abrieron el camino hacia esta cumbre, que ascendió pocos días después, el 10 de agosto de 1802”.

Quiero terminar esta reseña agradeciendo al esforzado revisor del libro, Òscar Masó Garcia, la mención que hace (en la página 332) de una frase mía sobre Ramonda myconi, contenida en el estudio florístico que hice, en 1993, de los macizos de Sant Llorenç del Munt y del Obac. Finalmente, animar a todos los amantes de los Pirineos a leer esta biografía hecha con tanto sentimiento por Albert Escolà Massague y que su viuda, Paquita Bernad Noviant, y su hija, Marina Escolà, han rescatado del olvido, con la colaboración de un revisor entusiasta, Òscar Masó Garcia, apoyado por su hermano Albert Masó Garcia, y con el esmero puesto en su edición por la Editorial Pirineo, de Huesca.

Àngel Manuel Hernández Cardona, 2 de agosto de 2022, festividad de Nuestra Señora de los Ángeles.

Ramond de Carbonnières. Destramado

Posted in Llibres, Notícies | Leave a Comment »

En el bicentenario del nacimiento de Mendel

Posted by angelhc a Juliol 1, 2022

En este mes de julio de 2022 se cumplen doscientos años del nacimiento de Gregor Mendel, considerado el fundador de la genética, al haber formulado, en 1865, las tres leyes que llevan su nombre y que son consideradas los pilares de esta importante rama de la biología. Gregor Johann Mendel nació el 20 de julio de 1822 en Hynčice (Chequia), localidad morava que entonces era llamada Heinzendorf y pertenecía a Austria. En 1842 entró en el convento de agustinos de Brno y cinco años más tarde, el 6 de agosto de 1847, fue ordenado sacerdote. En 1851 realizó diversos estudios en la Universidad de Viena. En 1868 se convirtió en abad de su convento, el cual tenía la consideración de abadía y estaba dedicado a Santo Tomás. Además del cargo abacial, formó parte de diversas sociedades científicas (de meteorología, agricultura, ciencias naturales y apicultura) de Moravia. Murió en Brno (Chequia), ciudad entonces llamada Brünn y que pertenecía al Imperio Austrohúngaro.

Desde 1857 a 1865 realizó estudios experimentales con guisantes (Pisum sativum), realizando hibridaciones controladas entre diversas razas o líneas puras que diferían por diversos caracteres de las flores, de las semillas o de los frutos. Los resultados de sus experimentos los presentó en 1865 en una sociedad local de ciencias naturales y fueron publicados al año siguiente en la revista de esta entidad con el título de “Versuche über Pflanzenhybriden”, que puede traducirse como “experimentos sobre hibridación de plantas”. En este artículo exponía las tres leyes que posteriormente serían conocidas con el nombre de leyes de Mendel y que constituyen la base de la genética. En ese momento, su trabajo pasó desapercibido, posiblemente porque fue publicado en una revista científica local (aunque llegaba a las principales instituciones científicas europeas) o bien porque los biólogos de ese momento, al ver que era firmado por un desconocido monje de una perdida ciudad centroeuropea, no prestaron atención. Tuvieron que transcurrir muchos años para que las leyes de Mendel fueran redescubiertas en 1900, de forma simultánea e independiente, por los biólogos Hugo de Vries, Carl Correns y Erich von Tschermak.

La primera ley es la de la uniformidad de la primera generación filial. Dice que la unión de dos individuos de líneas puras (u homocigóticas) para un carácter dan lugar a individuos iguales respecto al carácter considerado. Esto ocurre porque el alelo dominante del gen correspondiente predomina sobre el alelo recesivo. La segunda ley es la de la segregación independiente de los caracteres. El cruce de dos individuos de la primera generación filial (que son heterocigotos) da lugar a una segunda generación filial en la que los caracteres de la generación parental (es decir, de los abuelos) reaparecen. Como los dos alelos del gen considerado se combinan al azar, es por eso que aparecen los caracteres antagónicos, con la siguiente proporción genotípica: un cuarto de homocigotos dominantes, dos cuartos de heterocigotos y un cuarto de homocigotos recesivos . Y fenotípicamente habrá tres cuartos del carácter correspondiente al alelo dominante y un cuarto del carácter determinado por el alelo recesivo. La tercera ley es la de la distribución independiente o de la libre combinación de los caracteres hereditarios. Se refiere a los resultados que aparecen cuando son considerados dos o más caracteres y la conclusión es que se transmiten independientemente (siempre y cuando los genes estén en cromosomas diferentes).

Aunque póstumamente, Mendel ha sido reconocido como el fundador de la genética y honrado debidamente. La ciudad de Brno le erigió, en 1910, un monumento y también le dedicó su universidad fundada en 1919, llamada Mendelova Univerzita v Brne. Barcelona le tiene dedicada una calle en Sarrià. Y en Madrid existe una importante residencia de estudiantes universitarios, el Colegio Mayor Mendel, adscrito a la Universidad Complutense de Madrid y regentado por los padres agustinos. Y dicho sea de paso, como un apunte personal, algo poco habitual en mis escritos, en el verano de 1979 me hospedé en este colegio mayor mientras opositaba a la cátedra de bachillerato de ciencias naturales, oposiciones que gané, quién sabe si con un empujoncito del buen monje agustino.

Algunos científicos buscaron la fama cuestionando los trabajos de Mendel. Pura envidia. Entre ellos, el más porfiador, tal vez por motivos ideológicos, fue el londinense Ronald Aylmer Fisher (1890-1962), sin que ello obste para reconocer sus logros en genética estadística.

Quien no esté conforme con las leyes de Mendel, que repita sus experimentos. En eso consiste la ciencia.

647-1. Gregor Mendel

Posted in Botànica, Història, Notícies | Leave a Comment »

Un bioblitz a Terrassa

Posted by angelhc a Juny 12, 2022

El dissabte 11 de juny de 2022 ha tingut lloc al parc de Vallparadís, de Terrassa, el Bioblitz Vallparadís Primavera 2022, organitzat per l’Associació de Mestres Alexandre Galí, com una activitat de Ciència Ciutadana. Anteriorment, el 20 de novembre de 2021, se’n va realitzar un altre.

A més d’una trobada prèvia al castell de Vallparadís, es van formar alguns grups encapçalats per monitors voluntaris, els quals van resseguir diversos sectors del parc, i també es va bastir una carpa, atesa per mestres de l’Associació de Mestres Alexandre Galí i per especialistes voluntaris, on hi havia lupes binoculars per a l’observació d’insectes i una mostra dels principals espècimens que es troben al parc, a més d’una exposició bibliogràfica on no podia faltar la guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, atès que conté un itinerari per Vallparadís.

Un bioblitz és la constatació de la biodiversitat d’un indret, amb la participació de persones de molt diversa condició: des d’escolars a jubilats, des de manobres a professors, des d’excursionistes a oficinistes, etc., sovint assessorats per especialistes en ecologia, botànica o zoologia. Diverses aplicacions en telèfons mòbils ajuden a la tasca de recopilació de dades.

El mot bioblitz deriva de la paraula anglesa blitz que significa raid o atac ràpid. Els avantatges d’un bioblitz són molt grans, com la d’obtenir informació sobre la biodiversitat i la situació ecològica d’un indret, la de cooperació, la d’iniciar-se en l’observació naturalista, la d’apreciar la natura fins i tot en un espai petit, la de planificar aquesta activitat establint objectius, la de propiciar lligams entre persones, la de constatar problemàtiques referents al medi ambient, etc.

Són múltiples les preguntes i les respostes que apareixen en un bioblitz: Quines espècies hi ha? Quines d’aquestes espècies són les més interessants o sorprenents? Quins restes de l’activitat d’éssers vius trobem (petjades, excrements, fulles caigudes, etc.)? Quines són les espècies autòctones, exòtiques i invasores?, etc.

Fem vots perquè aquesta lloable iniciativa de l’Associació de Mestres Alexandre Galí, de Terrassa, continuï en edicions posteriors i que serveixi d’exemple i esperoni la realització d’altres bioblitzos.

Bioblitz Vallparadís Primavera 2022

Posted in Terrassa | Leave a Comment »

Dos articles referents a orquídies

Posted by angelhc a Mai 13, 2022

Recentment (febrer i març de 2022) he publicat, en els números 642 i 643 de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat, una publicació local amb la qual col·laboro des de fa quasi trenta anys, dos articles referents a orquídies.

En el primer, titulat “L’abellera de Montserrat, una espècie postergada”, em refereixo a l’Ophrys montserratensis, una orquídia vàlidament publicada per Joan Cadevall Diars (1846-1921) l’any 1904 en el número 4 del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. Tanmateix, aquest treball va passar desapercebut i el 1972 els orquidòlegs austríacs Edeltraut Danesch (1922-1996) i Othmar Danesch (1919-2014) van descriure la mateixa espècie amb el nom d’Ophrys catalaunica. Com que ningú no va relacionar aquesta descripció amb la que moltíssim abans va fer Cadevall, l’any 2001 l’orquidòleg francès Romieg Soca (nascut el 1951), sense parar esment en l’espècie cadevalliana, va supeditar, amb categoria de subespècie, Ophrys catalaunica a Ophrys bertolonii. I així ha quedat la cosa.

El segon article, titulat “Una orquídia de l’Obac dibuixada per Josep Ribot” versa sobre un exemplar d’orquis provençal (Orchis provincialis) del massís de l’Obac, vist i dibuixat per Josep Ribot. Aquesta orquídia és fàcil d’identificar per la coloració de les flors, d’un groc pàl·lid, i per les petites taques vermelles que presenta el label. Respecte al dibuixant, s’ha de dir que Josep Ribot Calpe (1888-1974), a part d’il·lustrar llibres, cartells, auques, goigs i altres obres impreses, va dibuixar magníficament fongs i plantes. Els seus nombrosos dibuixos de bolets i algunes làmines de plantes es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Destaquen també els dibuixos que va fer per a il·lustrar les guies d’arbres i d’arbustos escrites per Francesc Masclans Girvés (1905-2000) i publicades pel Centre Excursionista de Catalunya. A sota es presenta el dibuix de la referida orquídia de l’Obac procedent del fons Josep Ribot de la Biblioteca de Catalunya.

643. foto 4. Dibuix de l'orquis provençal fet per Josep Ribot l'any 1963 bis (Fons Josep Ribot de la Biblioteca de Catalunya)

Posted in Articles, Botànica, Cadevall, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Vacarisses | Leave a Comment »

Excursions de natura pels voltants de Terrassa

Posted by angelhc a Mai 11, 2022

Ara, amb l’arribada del bon temps, és el moment d’immergir-nos a la natura, sense necessitat d’anar gaire lluny. I quina millor manera? Doncs amb la guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, feta conjuntament amb Antoni Comellas, i amb mapes realitzats per Albert Masó. Va aparèixer fa un any (juni de 2021), editada per la Fundació Torre del Palau.

Una particularitat d’aquests itineraris és que es pot arribar a l’inici de l’excursió amb transport públic (autobús o tren), i no solament des de Terrassa, sinó també des de la major part del territori de Catalunya. Una altra particularitat és que els itineraris proposats són fàcils de fer (llevat d’un parell, de dificultat mitjana), la majoria aptes per a nens i persones d’una certa edat. Fins i tot un, el de Vallparadís, està adaptat per a cadires de rodes i cotxets de nens.

A continuació reprodueixo el text que figura a la contracoberta del llibre: “Aquesta és una guia de 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa. No solament hi són tractats temes de geologia, botànica i zoologia, sinó que també s’hi descriuen paisatges, s’hi assenyalen fonts i es fan breus ressenyes històriques de masies, ermites i altres elements patrimonials. Cada itinerari és acompanyat d’un mapa esquemàtic i entenedor del recorregut, i a més s’indiquen les coordenades UTM dels principals punts de la ruta a seguir. També s’indica el temps d’anada i el grau de dificultat. Molts dels itineraris són fàcils de fer, fins i tot per als nens. Totes les sortides proposades es poden fer a peu o en transport públic. La majoria de les excursions discorren íntegrament pel terme de Terrassa, però alguns acaben en zones limítrofes de Matadepera, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Rubí i Viladecavalls. També des d’aquests municipis, i des d’una gran part de Catalunya, es pot arribar amb tren o amb autobús interurbà al punt d’inici de l’itinerari. Abans de la descripció, s’adjunta una introducció, que ve a ser un resum de la sortida, amb indicació dels aspectes més rellevants. A continuació, es descriuen detalladament totes les etapes del recorregut. Es fan molts comentaris de tipus geològic i s’aporten interessants citacions de plantes i d’animals, principalment ocells i papallones. De cadascuna de les espècies referides es dona el nom popular i el nom científic. Finalment, s’adjunten un o dos requadres que complementen alguns dels aspectes d’interès de l’itinerari. Aquesta guia convé tant a les persones que fan passejades en plena natura com als naturalistes més experimentats. També és important per a les escoles i els instituts, perquè proporciona una eina molt adequada per a l’estudi del medi natural”.

Animeu-vos i poseu-vos en contacte amb la natura. No us en penedireu.

Posted in Botànica, Llibres, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Terrassa, Viladecavalls | Leave a Comment »

La capella de la Casa Nova de l’Obac

Posted by angelhc a Mai 10, 2022

En el número 641 (del mes de gener de 2022) de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat (publicació amb la qual col·laboro des de fa quasi trenta anys), vaig publicar un extens estudi sobre les “Capelles de la Casa Vella i de la Casa Nova de l’Obac, terme de Vacarisses”.

La capella de la Casa Nova és dedicada a sant Antoni de Pàdua i és d’estil neoclàssic, amb alguns elements tardobarrocs. S’havia dit que era, igual que la casa, d’estil “italianitzant” i que que era obra de l’arquitecte Domenico Bagutti, l’autor del Laberint d’Horta. En el dit article, demostro que no és obra de Bagutti i que tot apunta que va ser dissenyada per l’arquitecte Josep Sitjas, autor també (amb algunes aportacions de Mateo Medina) de l’església parroquial de Vacarisses (sobre aquesta església, vegeu el reeixit treball d’Óscar da Rocha, La construcción de la actual iglesia de Vacarisses, entre el
tardobarroco local y el neoclasicismo académico
, llibre editat el 2011 per l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses).

Per cert, s’hauria de treure un afegitó que, en forma de pal de bandera, desvirtua i engetlleix la façana.

641. Foto 7 escalada. Aspecte actual de la capella de la Casa Nova de l'Obac

Posted in Articles, Història, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Vacarisses | Leave a Comment »

Com conèixer els arbres en les vostres excursions per la muntanya

Posted by angelhc a Mai 9, 2022

Ara que s’acosta l’estiu i que sovint fem excursions per la muntanya, és bo conèixer els arbres que anem trobant. Una de les millor maneres és portar a la motxilla la petita guia Arbres silvestres (Farell, 2021), amb textos meus i fotografies de Joan Altimira. En ella trobareu 58 fitxes encapçalades per una fotografia de conjunt de l’arbre acompanyada daltres més petites de fulles, flors o fruits. En el text, concís però molt elaborat, faig la descripció de l’arbre, dic la seva localització, relaciono les seves utilitats i fins i tot indico altres dades. A més, en la introducció comento els principals boscos del nostre entorn natural.

Però, què s’entén per arbre? Aquesta és l’explicació que faig a la pàgina 2: “Un arbre és una planta llenyosa d’una certa alçària (criteri certament molt ambigu), sovint amb un tronc únic i amb una capçada compacta. El concepte és popular i no botànic, perquè arbres n’hi ha en famílies i grups taxonòmics ben diferents. La diferència entre arbre i arbust és molt tènue, simplement es tracta d’una qüestió de mida. Molts arbustos esdevenen arbres si les condicions són les adequades, i al contrari, alguns arbres poden quedar-se en estat arbustiu. Trobem arbres tant en les gimnospermes com en les angiospermes, i dins d’aquestes principalment en les dicotiledònies”.

No cal insistir en què els arbres, a part de les seves aplicacions concretes, són grans benefactors de la biosfera, perquè absorbeixen diòxid de carboni i desprenen oxigen, amb la qual cosa frenen l’efecte hivernacle i l’escalfament global. També són una font importantíssima d’energia renovable. I són d’una bellesa incomparable, que atreu tots els nostres sentits. Doneu-vos, doncs, un bany de bosc amb els nostres amics els arbres.

634. Ressenya guies de natura. Foto 1

Posted in Botànica, Llibres | Leave a Comment »

Aquesta primavera, recolliu plantes remeieres silvestres

Posted by angelhc a Mai 6, 2022

Els mesos de maig i juny són els més indicats per a recollir plantes remeieres silvestres, però com dic en la petita guia Plantes remeieres silvestres (Farell, 2020), amb textos meus i fotos de Joan Altimira: “En la recol·lecció de plantes remeieres silvestres, hem de tenir en compte diversos factors. En primer lloc, s’ha de conèixer bé la planta. No totes les plantes són remeieres. Moltes són tòxiques i algunes són molt metzinoses. Sempre recollirem les plantes amb unes tisores de podar o en el seu defecte amb unes tisores de cuina o amb una navalla. Mai les arrencarem. I sempre deixarem algunes branquetes perquè la planta es recuperi. Procurarem no agafar plantes que estiguin a la vora de camps que són fumigats amb insecticides ni les dels costats de carreteres. Finalment cal recordar que no s’han de recollir herbes remeieres en parcs naturals o zones protegides, ni tampoc espècies protegides o vulnerables”.

Animeu-vos, doncs, a recollir aquestes fonts de salut, però si teniu dubtes busqueu el consell del metge, del farmacèutic o de l’herbolari. En l’esmentada guia es donen consells per a la preparació de les herbes remeieres i també les dosis i el seu ús correcte (infusió, decocció, maceració, etc.). En total han estat seleccionades seixanta-dues plantes medicinals, cinquanta de les quals tenen una fitxa pròpia, encapçalada per una fotografia il·lustrativa.

Posted in Botànica, Llibres | Leave a Comment »

Mis contribuciones al conocimiento de la flora andaluza

Posted by angelhc a Desembre 14, 2021

La flora andaluza es una de las más ricas del continente europeo. Durante los tres cursos que fui profesor de botánica en el Colegio Universitario de la Universidad de Málaga (1974-1977) y en los otros tres que fui catedrático de ciencias naturales en el Instituto Alto Guadalquivir, de Cazorla (1980-1983 ), aparte de la labor pedagógica, la más importante desde el punto de vista profesional y social, hice estudios de botánica, algunos de los cuales quedaron plasmados en diversas publicaciones: “Catálogo florístico de la provincia de Málaga. II. Salicaceae-Rafflesiaceae”. Acta Bot. Malacitana, 1: 25-42. Málaga, 1975. “Bases para la confección del atlas florístico de la provincia de Málaga”. Acta Bot. Malacitana, 1: 53-56. Málaga, 1975 (con A. Asensi y B. Díez). “Estructura de algunas comunidades vegetales de dunas del litoral de Marbella (Málaga)”. Acta Bot. Malacitana, 1: 69-80. Málaga, 1975 (con B. Díez y A. Asensi). “Notas sobre la flora andaluza. I”. Anuario del Adelantamiento, 22-23: 99-108. Cazorla, 1981. “Las gramíneas de Almería del herbario Sagredo”. Hom. Alm. Bot. R. Sagredo: 121-139. Almería, 1982. “Contribución al conocimiento de la flora cazorlense”. Anuario del Adelantamiento, 24: 56-68. Cazorla, 1982. “Nueva contribución al conocimiento de la flora cazorlense”. Anuario del Adelantamiento, 25: 71-84. Cazorla, 1983. “Notas corológicas de la provincia de Jaén. IV. Gramineae”. Blancoana, 2: 47-68. Jaén, 1984 (con C. Fernández) y “Plantas andaluzas del herbario BC. I. Pteridófitos”. Blancoana, 11: 1-13. Jaén, 1994. Esto sin contar los artículos de carácter más general o sobre especies concretas, en los cuales hay referencias a plantas observadas en Andalucía, ni los especímenes consignados en las sucesivas exsicatas que publiqué. Ejemplares de plantas recolectadas en Andalucía, recolecciones que hice siempre con moderación, se conservan en los herbarios: ABH, B, BC, BCN, C, GDA, JAEN, JACA, JBAG, LEB, LIV, MA, MGC, MUB, RNG, SALA, SANT, SEV, UNEX y VAL, y en algunos herbarios particulares. Ilustro esta entrada con un dibujo del pinsapo (Abies pinsapo), un árbol emblemático de la flora andaluza. La lámina representada está sacada del libro Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne (1839-1842), d’Edmond Boissier, el autor de la especie.

Abies_pinsapo01

Posted in Botànica | Leave a Comment »

En el tricentenari de la victòria d’El Català

Posted by angelhc a Desembre 11, 2021

Enguany (2021) s’han complert tres segles de la victòria d’El Català, “el millor barco de guerra de la flota d’ultramar”, sobre la nau anglesa Mary, comandada per l’almirall Edward Vernon. Aquest fet el vaig palesar en un article publicat en el número 530 (octubre de 2012) de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat i el rememoro ara, abans que acabi l’any del tricentenari d’aquesta victòria naval d’El Català, il·lustrant-lo amb un quadre del pintor valencià Rafael Monleón, conservat al Museo Naval, de Madrid.

Combate-del-navio-espanol-Catalan-con-el-britanico-Mary

Posted in Articles, Història | Leave a Comment »