Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Presentació del llibre 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa

Posted by angelhc a Juny 21, 2021

El proper dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, un dels patrons de Terrassa, es farà, a les set del vespre, a la Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de les Lletres, 1), la presentació del llibre 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, guia que he realitzat conjuntament amb Antoni Comellas Garcia, company de la Secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa. Els mapes els ha fet Albert Masó Garcia, conegut escalador i excursionista. L’obra ha estat editada per la Fundació Torre del Palau, tot un referent de la cultura nostrada.

Invitació presentació 22 itineraris de natura Terrassa

Posted in Botànica, Llibres, Notícies, Terrassa | Leave a Comment »

De l’aloc al vern: singularitats vegetals de Terrassa

Posted by angelhc a Juny 21, 2021

La guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa (2021), feta conjuntament amb Antoni Comellas Garcia, permet copsar la gran riquesa florística del terme municipal de Terrassa. Comentaré a continuació algunes de les singularitats vegetals florístiques que són referides en l’esmentada guia.

Aloc (Vitex agnus-castus, vitàcies): abunda al torrent de la Grípia, encara que és molt escassa a les comarques catalanes de l’interior. / Bàlsam (Hylotelephium maximum, crassulàcies): freqüent a la serra de les Pedritxes, sobre roques volcàniques riolítiques. / Bàrlia o mosques grosses (Barlia robertiana, orquidàcies): observada sobre el torrent de la Betzuca, prop de la via del tren. / Buglossa blava (Anchusa azurea, boraginàcies): abunda als guarets de can Cardús de les Orioles. / Cardelina (Scolymus hispanicus, compostes): creix principalment al torrent de la Grípia i a prop de can Cardús. / Càrritx (Ampelodesmos mauritanica, gramínies): espècie d’àrea principalment nordafricana que és freqüent al massís del Garraf i que apareix a la part culminant de Roques Blanques, al costat del torrent de la Betzuca i puntualment a l’oest de les Fonts. / Clavell pirinenc (Dianthus pyrenaicus, cariofil·làcies): planta endèmica de Catalunya, rara fora dels Pirineus. / Draba de paret (Draba muralis, crucíferes): es fa en roquissars humits, com per exemple a les parets de l’esplanada del Guitart, prop del pou de glaç. / Escorodònia (Teucrium scorodonia, labiades): planta estrictament silicícola que es fa en indrets humits al nord de Terrassa. / Estepa crespa (Cistus crispus, cistàcies): és bastant freqüent sobre els terrenys silícics situats al nord de Terrassa. / Eucaliptus camaldulenc (Eucalyptus camaldulensis, mirtàcies): d’aquest arbre oriünd d’Austràlia, n’hi ha un bon estol a la riera de Gaià, prop de can Font. / Falguera d’avellanosa (Polystichum setiferum, aspidiàcies): es troba en diversos torrents del massís de l’Obac. / Falguereta de Madeira (Cheilanthes maderensis, sinopteridàcies): petita falguera de terrenys àcids, escassa a Catalunya. / Falguereta pèl-roja (Notholaena marantae, sinopteridàcies): singular edafisme molt rara a Catalunya i que es troba a la serra de les Pedritxes, en escletxes de riolites, un tipus de roca volcànica. / Falzia prima (Asplenium septentrionale, aspleniàcies): falguera extremament rara al sud del Montseny, apareix a la serra de les Pedritxes, en escletxes de roques volcàniques. / Ginesta vellosa (Cytisus villosus, lleguminoses): present en diversos indrets humits del massís de l’Obac, per exemple als encontorns de la font de la Cirera. / Herba de les mamelles (Lapsana communis, compostes): viu en molts indrets humits de la part nord del terme municipal. / Herba de les panteres (Doronicum pardalianches, compostes): es troba en diversos paratges humits del massís de l’Obac. / Ínula blanca (Inula helenioides, compostes): localment abundant prop del collet de les Foradades. / Lliri groc (Limniris pseudacorus, iridàcies): s’ha conservat alguns exemplars al torrent de la Maurina, dins la urbanització de Can Gonteres. / Llonguera lirada (Andryala ragusina, compostes): aquest endemisme ibèric i balear es troba a la riera de Gaià. / Malcoratge tomentós (Mercurialis tomentosa, euforbiàcies): planta endèmica iberooccitana que prospera a la llera de la riera de Gaià. / Mostassa blanca (Sinapis alba subsp. mairei, crucíferes): es fa als Castellots, prop del Molinot, però encara en terme de Terrassa. / Orella d’os (Ramonda myconi, gesneriàcies): singular herba endèmica que creix en roques calcàries de la part nord del terme municipal. / Pàpola (Bartsia trixago, escrofulariàcies): hi ha una població important al costat de camí romeu a Montserrat, prop del pont sobre l’autovia B-40. / Perico alat (Hypericum tetrapterum, gutíferes): creix al costat de la font del Troncó. / Pota de cavall (Tussilago farfara, compostes): és freqüent als Pirineus (vegeu el comentari que faig a la pàgina 73 del llibre Flors dels Pirineus), però escasseja a la meitat sud de Catalunya; apareix al peu dels xaragalls de la riera de Gaià. / Sideritis romana (Sideritis romana, labiades): escassa en terrenys silícics, es fa a prop del Llac Petit. / Tarró o sàlvia de prat (Salvia pratensis, labiades): vista a Roques Blanques, prop del Mirador de can Candi. / Tomaní o caps d’ase (Lavandula stoechas, labiades): mata silicícola que apareix sobre llicorelles i vulcanites, al nord de Terrassa. / Trèvol pilós (Trifolium hirtum, lleguminoses): prospera en llicorelles i terrenys silícics del massís de l’Obac. / Vern (Alnus glutinosa, betulàcies): hi ha una verneda relicta a prop de can Sabater del Torrent.

Posted in Botànica, Terrassa | Leave a Comment »

Itineraris de natura pels voltants de Terrassa

Posted by angelhc a Juny 18, 2021

Acaba d’aparèixer (mitjans de juny de 2021) la guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, que he elaborat conjuntament amb el conegut naturalista terrassenc Antoni Comellas Garcia, i que duu mapes fets per Albert Masó Garcia, muntanyenc entusiasta i escalador de renom. Han aportat algunes fotografies magnífiques Joan Pons i Jacint Comellas. El geòleg Joan Ubach ens ha assessorat sobre els terrenys volcànics del massís de l’Obac. La guia ha estat editada per la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, una entitat que és tot un referent de la cultura nostrada, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de l’Ajuntament de Viladecavalls. És d’agrair l’interès i esforç que han esmerçat totes les persones que han intervingut en el procés d’edició de l’obra, una veritable joia tipogràfica. El llibre consta de 222 (tot va amb la màgia del 2 iteratiu) pàgines i és imprès en paper lliure de clor i amb la certificació de gestió forestal responsable. Cal subratllar que aquest paper és mat i igualment la impressió, amb la qual cosa s’evita la desagradable reflexibilitat de moltes publicacions actuals. La lletra, de pal sec, és de mida bastant grandeta, de manera que es pot llegir bé. Les fotografies són totes en color i il·lustren adequadament el text.

En aquesta guia no solament hi són tractats temes de geologia, botànica i zoologia, sinó que també es descriuen paisatges, s’hi assenyalen fonts i s’hi fan breus ressenyes històriques de masies, ermites i altres elements patrimonials. Cada itinerari és acompanyat d’un mapa esquemàtic i entenedor del recorregut, i a més s’indiquen les coordenades UTM dels principals punts de la ruta a seguir. També s’indica el temps d’anada i el grau de dificultat. Molts dels itineraris són fàcils de fer, fins i tot per als nens. Totes les sortides proposades es poden fer a peu o en transport públic. La majoria de les excursions discorren íntegrament pel terme de Terrassa, però alguns acaben en zones limítrofes de Matadepera, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Rubí i Viladecavalls. També des d’aquests municipis, i des d’una gran part de Catalunya, es pot arribar amb tren o amb autobús interurbà al punt d’inici de l’itinerari.

Abans de la descripció, s’adjunta una introducció, que ve a ser un resum de la sortida, amb indicació dels aspectes més rellevants. A continuació, es descriuen detalladament totes les etapes del recorregut. Es fan molts comentaris de tipus geològic i s’aporten interessants citacions de plantes i d’animals, principalment ocells i papallones. De cadascuna de les espècies referides es dona el nom popular i el nom científic. Finalment, s’adjunten un o dos requadres que complementen alguns dels aspectes d’interès de l’itinerari. Aquesta guia convé tant a les persones que fan passejades en plena natura com als naturalistes més experimentats. També és important per a les escoles i els instituts, perquè proporciona una eina molt adequada per a l’estudi del medi natural.

La presentació del llibre es farà el proper dimarts dia 29 a les set del vespre, a la Biblioteca Central de Terrassa, Passeig de les Lletres, 1.

Coberta 22 Itineraris de natura

Posted in Botànica, Llibres, Terrassa, Viladecavalls | Leave a Comment »

Els fruits silvestres comestibles, beneficiosos per a la salut

Posted by angelhc a Mai 21, 2021

Ha aparegut (2021), dins la col·lecció “Natura essencial”, de Farell, la petita guia Fruits silvestres comestibles, que he fet conjuntament amb Joaquim Pérez Raventós. Tots dos som membres de la Secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa i uns entusiastes de la natura. Inclou aquesta guia 29 fitxes a doble pàgina amb un text entenedor i fotografies dels fruits i també d’altres parts de la planta, especialment fulles i flors. Les acurades descripcions i les dades sobre la localització i l’època de fructificació, juntament amb les fotografies, ajuden a identificar els fruits comestibles i a no confondre’ls amb fruits metzinosos o simplement no comestibles. Respecte als usos alimentaris, s’indiquen, no solament les característiques gustatives dels fruits i la manera de consumir-los, sinó també els seus valors nutricionals i dietètics, i els beneficis que reporten a la salut.

634. Ressenya guies de natura. Foto 2

Posted in Botànica, Llibres | Leave a Comment »

Arbres silvestres de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears

Posted by angelhc a Mai 21, 2021

Ha aparegut (2021), dins de la col·lecció “Natura essencial”, de Farell, la petita guia Arbres silvestres, amb textos meus i fotografies de Joan Altimira Noguero. Consta de 57 fitxes d’arbres silvestres que es fan espontàniament a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears, amb fotografies il·lustratives i textos escrits en llenguatge planer. Es fa la descripció de l’arbre, s’indica la seva localització, s’assenyalen les seves utilitats (fusta, llenya, carbó vegetal, fruits comestibles, tanins, resines, substàncies medicinals, etc.) i s’aporten diverses dades d’interès botànic, lingüístic o d’una altra mena. Recordem que els arbres, a part de les seves aplicacions concretes, són grans benefactors de la biosfera, perquè absorbeixen diòxid de carboni i desprenen oxigen, amb la qual cosa frenen l’efecte hivernacle i l’escalfament global. També són una font importantíssima d’energia renovable.

634. Ressenya guies de natura. Foto 1

Posted in Botànica, Llibres | Leave a Comment »

L’enigmàtic túnel del Guitart (terme de Terrassa)

Posted by angelhc a Mai 14, 2021

Per damunt del Guitart, un mas del terme de Terrassa situat al massís de l’Obac, hi ha un túnel excavat a la roca a cops de pic. Ningú no sap quan ni per què es va fer. Uns diuen que era per a facilitar el transport de materials durant la construcció del pantà de la Xuriguera (o Llac Gran), a finals del segle 19, una explicació poc convincent. Uns altres, que era per a conduir aigua a les bassetes que hi ha a prop del pou de glaç del Guitart i que proveïa de gel a aquesta construcció rural, explicació que tampoc és gens clara. Així, doncs, fins que no es dilucidi el seu origen, aquesta foradada restarà sumida en el misteri.

5 (5) escalada. Boca sud del túnel del Guitart

Posted in Història, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Terrassa | Leave a Comment »

Els pous de glaç de Vacarisses i municipis veïns

Posted by angelhc a Mai 11, 2021

Al terme de Vacarisses hi havia dos pous de glaç. Eren els de l’Obac (o de ca l’Ubach), el de Dalt (s’adjunta fotografia) i el de Baix, construïts respectivament el 1706 i el 1760, amb una capacitat de 232 i de 155 metres cúbics. Aquests dos, a diferència dels que comento a continuació, possiblement eren pous de neu, en una època que nevava més que no pas ara. Estan ben conservats i és fàcil d’arribar-s’hi des de la Casa Nova de l’Obac. Ja en terme de Terrassa però al mateix massís de l’Obac, hi havia el del Guitart, molt gran, amb una capacitat d’uns 600 metres cúbics, igualment ben conservat i també construït al segle 18. El pou de glaç de can Pasqual, al Bruc, està en un estat de conservació bastant deficient. Un altre, també en mal estat de conservació, és el d’Olesa, situat a les Illes, del qual només queda la meitat, conseqüència d’una de les moltes avingudes del Llobregat que ha sofert la zona. Al terme de Monistrol, n’hi havia un a Montserrat, prop de Sant Jeroni. Finalment, esmentaré el que hi havia al terme de Mura, concretament al costat del mas de la Mata, prop del coll d’Estenalles, el qual passa desapercebut perquè sembla un pou d’aigua. Algunes dades documentals més, les podeu llegir a les pàgines 74-80 del meu llibre Escarxols i paparotes (1997).

Els pous de glaç. DSC08293

Posted in Història, Olesa de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Terrassa, Vacarisses | Leave a Comment »

Una campana bicentenària al campanar de Vacarisses

Posted by angelhc a Mai 8, 2021

De les quatre campanes existents al campanar de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses, dues són molt antigues. La més vella, la que marca les hores, és del 1501 i la segona en vetustat és la que vaig comentar a les pàgines 299 i 300 del llibre Pàgines vacarissanes (2009), comentari que reprodueixo a continuació. Aquesta campana data de l’any 1806. Mesura 55 centímetres d’alçada i 52 de diàmetre basal. Duu les inscripcions “Ave Maria gratia plena” i un “ora pro nobis” referit a sant Josep i sant Fermí. També hi apareix gravat el nom del fonedor Feliciano Tarantino i la data de construcció. Completa la iconografia una imatge de la Verge i una altra de santa Bàrbara. És significativa aquesta presència en el campanar de la imatge de la santa comunidora de llamps i tempestes. També és interessant la representació d’un canó, amb la qual cosa aquesta imatge demostra que al començament del segle 19 santa Bàrbara ja era considerada patrona dels artillers. A més, com és habitual, la santa porta la palma del martiri i apareix al costat de la torre en la qual, segons la tradició hagiogràfica, la va tancar el seu pare. Aquest, de nom Diòscor, en haver abraçat Bàrbara la fe de Jesucrist, la martiritzà. Tot just després d’haver-li donat mort, un llamp caigué sobre el descastat pare i el fulminà. Sobre el fonedor d’aquesta campana, Feliciano Tarantino, he pogut esbrinar que era natural de Sant’Angelo dei Lombardi, un poblet de la província italiana d’Avellino. Per al santuari del Santissimo Salvatore, de Montella, una vila de la seva província natal, va fondre, l’any 1848, una campana que es feu malbé poc després d’haver estat instal·lada. Feliciano Tarantino va treballar igualment a Catalunya, on a més de la referida campana de Vacarisses, va fer, l’any 1800, la campana gran de Sant Jaume dels Domenys, de 90 centímetres de diàmetre i 422 quilograms de pes. Un parent seu, Francesco Tarantino, va fer, l’any 1814, la campana mitjana de l’església de Sant Bartomeu, d’Herbés, a la comarca valenciana dels Ports, i més tard, l’any 1829, dues campanes dedicades als apòstols Pere i Jaume per a l’església prioral de Sant Pere, de Reus, que van ser destruïdes durant l’última guerra civil.

Campana. novembre 2005 089

Posted in Història, Vacarisses | Leave a Comment »

Una campana migmil·lenària, la vella de Vacarisses

Posted by angelhc a Mai 8, 2021

En un dels capítols del llibre Pàgines vacarissanes (2009) i concretament a les pàgines 298 i 299, parlo de la campana més vella de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, que compta amb més de cinc segles d’existència. El dia 11 de desembre de 2005, amb el beneplàcit de mossèn Sebastià Codina, llavors rector de la parròquia de Vacarisses, i acompanyat per en Josep Torras, vaig pujar a dalt del campanar de Vacarisses per tal de veure les campanes. La pujada oferia algun risc, perquè llavors la barana era trencada, però tots dos vam fer via amunt. Hi ha quatre campanes, dues antigues i dues recents. La campana més vella de Vacarisses, la que toca les hores, és molt antiga, concretament de l’any 1501. És, doncs, anterior a l’església actual, bastida a finals del segle 18. La troballa, feta conjuntament amb el Sr. Torras i donada a conèixer al número 455 de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat, corresponent al mes de juliol de 2006, no es limitava a la datació de la campana. També es reportava la primera representació d’una vaca com a emblema del poble, acompanyada de les lletres V i A, inicials del mot toponímic. La campana de les hores mesura 78 centímetres d’alçada i 75 de diàmetre basal. Conté la inscripció llatina de “Crist venç, regna, impera” i diverses figures, com la crucifixió i l’arcàngel sant Miquel. A l’esquerra d’aquesta figura es troba la data, amb numeració romana. Les xifres M, D i I estan flanquejades per unes tessel·les amb una creu sobre l’Anyell de Déu. A la dreta de l’arcàngel es troba la figura emblemàtica de la vaca en posició de descans i mirant cap a la dreta. A una banda i a l’altra de la vaca hi ha les lletres V i A, de tipologia gòtica. Aquesta representació de la vaca com a símbol de Vacarisses, és, sense cap mena de dubte, la més antiga que es coneix. D’altra banda, la datació realitzada permet considerar aquesta campana, migmil·lenària, com una de les més antigues de Catalunya. Això és així perquè moltes campanes s’han perdut durant les guerres, cobejades com a material per a fer canons.

Campana. novembre 2005 079

Posted in Història, Vacarisses | Leave a Comment »

En el décimo aniversario del libro de Óscar da Rocha sobre la iglesia de Vacarisses

Posted by angelhc a Abril 27, 2021

En abril de 2021 se han cumplido diez años desde la publicación del libro de Óscar da Rocha La construcción de la actual iglesia de Vacarisses, entre el tardobarroco local y el neoclasicismo académico, editado por la Associació Museu-Arxiu de Vacarisses, con la colaboración del Ayuntamiento de Vacarisses y de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat. Fue presentado el día 16 de abril de 2011 en la iglesia parroquial de Vacarisses, localidad de la provincia de Barcelona cercana a Montserrat. Óscar da Rocha Aranda es doctor en Historia del Arte por la Universidad Autónoma de Madrid y posee un amplio y excelente currículo en su especialidad. Este magnífico libro tiene 103 páginas, con fotografías en color, la mayor parte hechas por Joan Vila, secretario de la referida asociación, y planos procedentes del Archivo Histórico Nacional, de Madrid. A mí me cupo el honor de escribir un proemio y la satisfacción de haber colaborado con el autor. La publicación fue posible gracias a la iniciativa del reverendo Sebastià Codina, antiguo párroco de dicha iglesia, apoyado por las autoridades locales y por los colaboradores de la Associació Museu-Arxiu de Vacarisses. La presentación fue un rotundo éxito, con la iglesia llena a rebosar. Durante el referido acto, el doctor Óscar da Rocha hizo una brillante disertación sobre el contenido del libro, acompañado de un pase de diapositivas.

Portada del libro escalada

Posted in Història, Llibres, Vacarisses | Leave a Comment »