Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I. Tram Abrera-Terrassa

Posted by juanmah a Novembre 3, 2008

Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I. Tram Abrera-Terrassa
Àngel M. Hernández i Cardona
L’Atzavara 15: Homenatge a Pere Montserrat
2007 – pàgines 91-100

Vegetation threatened by the fourth belt. I. Section Abrera-Terrassa. The projected road, known as the Fourth Belt of Barcelona, could affect natural places of interest. In this article, more than one hundred plants present in less than two kilometers of the planned road course are discussed. In a first section, rare or peculiar species such as the bee orchid, the yellow horned-poppy, the tutsan, the coltsfoot or the aspen are included. Secondly, many autochthonous plants are treated (water speedwell, hazel, hemp agrimony, teasel, pendulous sedge, water-cress, bracken, greater celandine, etc.). Finally, introduced or cultivated plants are also considered (e.g., walnut, date plum, balm).

Introducció

Tothom considera el doctor Pere Montserrat com un botànic preclar. Tanmateix, no ha estat suficientment valorat el seu esforç en pro de la conservació de la natura i cal fer-ho avinent.

Amb aquesta comunicació vull fer-li patent el meu afecte i al mateix temps contribuir a la defensa del patrimoni natural de Catalunya.

El Quart Cinturó és un projecte d’autovia que enllaçaria Abrera amb Sant Celoni, a través d’espais agrícoles i forestals de gran interès ambiental. Fins i tot es considera la seva prolongació des d’Abrera a Vilafranca del Penedès.

Des de l’any 1991 la campanya contra el Quart Cinturó ha aplegat més de 250 entitats veïnals, ecologistes, excursionistes, socials, esportives, etc. D’altra banda, diversos ajuntaments han pres acords per manifestar el seu desacord amb aquest projecte. Igualment, s’han fet nombroses manifestacions i concen tracions ciutadanes en contra del Quart Cinturó.

Les alternatives proposades són raonables: eliminar els peatges de les autopistes catalanes, millorar la xarxa de carreteres locals i comarcals, potenciar el ferrocarril i millorar els transports públics.

En el tram d’Abrera a Terrassa es pretén fer passar l’autovia per una de les zones més interessants del Vallès Occidental i del Baix Llobregat Nord des del punt de vista ecològic, amb nombrosos barrancs i rieres de gran biodiversitat.

En aquest cas la solució és senzilla: millorar la carretera (i fins i tot fer-la autovia) de Terrassa a Martorell. Aquest itinerari passa per una zona carenera ja degradada i l’impacte ambiental seria mínim.

Si les assenyades alternatives exposades no prosperen, caldria, almenys, fer el següent: un túnel sota la serra del mas d’en Ribes, un viaducte sobre la riera de Sant Jaume, un gran túnel entre can Sanahuja i can Garriga, un túnel sota el serrat de can Gonteres i un semitúnel pel nord de Terrassa. Qualsevol actuació en superfície reportaria danys irreparables sobre els espais naturals d’Abrera, Viladecavalls i Terrassa.

Aquest article enceta un seguit de treballs sobre les plantes exposades a una amenaça real si es fes aquesta obra pública. Tant de bo que fos el primer i l’últim per la retirada definitiva del projecte.

En el present treball es considera només la zona situada a menys de dos quilòmetres del projectat traçat de l’autovia. Això vol dir que l’impacte seria realment fort sobre les plantes ressenyades i sobre els ecosistemes que les contenen.

A qui correspongui que ho tingui present.

Les plantes seleccionades són només una mostra de la rica flora existent en aquests indrets. Han estat agrupades en tres grans apartats: a) espècies rares o d’especial interès; b) selecció de plantes autòctones de la flora local; i c) plantes al·lòctones.

Pel que respecta a la taxonomia i a la nomenclatura científica, se segueix Flora iberica (magna obra en curs de publicació, de la qual el doctor Pere Montserrat ha estat un dels principals impulsors). Ara bé, en el cas de les aràcies, asclepiadàcies, boraginàcies, caprifoliàcies, ciperàcies, compostes, convolvulàcies, escrofulariàcies, gramínies, juglandàcies, juncàcies, labiades, plantaginàcies i solanàcies, famílies encara no aparegudes, s’accepten els criteris de Flora europaea.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: