Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Assentaments rurals i medi natural del sud de Sant Llorenç del Munt i l’Obac als segles X i XI

Posted by juanmah a Novembre 28, 2008

Assentaments rurals i medi natural del sud de Sant Llorenç del Munt i l’Obac als segles X i XI
P. Roca i A.M. Hernández (IB Can Jofresa. Terrassa)
Monografies 25, Diputació de Barcelona 1997: 85-87

L’estudi de la documentació escrita relativa a la zona de Terrassa durant els segles X i XI demostra que una bona part dels principals enclavaments agrícoles del moment estaven situats a la zona de contacte entre la plana i les primeres formacions muntanyoses de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquests enclavaments rurals es caracteritzaven per la seva localització prop de torrents i formacions boscoses. Els torrents centralitzaven un ampli segment de les activitats productives d’aquestes societats.

L’activitat agrícola practicada en aquests llocs implica un aprofitament eficaç dels recursos aportats pel medi: aigua dels torrents, un sòl ric i ben estructurat, una fertilitat natural provinent dels boscos circumdants, la reducció de les pestes i malures de les plantes en cultiu, i l’assuaujament de les inclemències atmòsfèriques. Aquest tipus d’agricultura que ara anomenaríem ecològica, ultra els avantatges de conservar el medi i de treure’n el màxim profit, necessita relativament poc esforç i un utillatge agrícola senzill. Els pagesos van adaptar les seves formes de treball a aquestes condicions.

L’estudi de les potencialitats ecològiques que aquests enclavaments oferien a les societats pageses i la manera com va ser aprofitats permeten reconsiderar algunes de les tesis més tradicionals sobre el desenvolupament de l’agricultura alt medieval a les zones mediterrànies. Els processos de treball que implica aquesta agricultura de torrent són coherents amb l’estructura de la societat dels segles X i XI a Catalunya.

Introducció

La rica documentació escrita sobre la zona de contacte entre la plana i les primeres formacions muntanyoses de Sant Llorenç del Munt i l’Obac durant el període alt medieval ha possibilitat situar en l’espai alguns assentaments rurals de l’època i, també, fer un esbòs de les principals característiques de l’economia agrària d’aquestes comunitats (Puig,
1979 i 1990; Borfo i Roca, 1987 i 1988).

Al llarg dels segles x i xi la base de l’assentament pagès i el nuclil d’habitació a la zona era la «villa», però les principals activitats productives de les comunitats pageses es feien fora de l’espai estricte d’aquestes. Les zones conreades es trobaven localitzades en uns espais que la documentació cita com a «locum» o «locum que dicunt». Desconeixem la relació que hi havia entre aquests llocs i les viles o els nuclis de residència (el tipus d’agricultura que es practicava en els primers fa pensar que havien de ser propers), però es pot assegurar que molts dels llocs de conreu estaven situats en el fons de torrents i prop de formacions boscoses.

En la documentació estudiada hi ha descripcions molt detallades d’alguns d’aquests llocs que centralitzaven les activitats agràries. Bangeres era una zona de conreus situada prop de l’actual Torre de Mossèn Homs, el 1040, un document d’empenyorament ens indica l’existència d’una «terra cum ortos et arboribus varis generis et rego et caput rego et aqua at rigandum et ruvira et casa cum solo et supraposito». Al mateix lloc, una donació del 1042 també descriu l’espai minuciosament: «terras et vineas et trilias, cultum vel ermun, casas cum curtes, solos et suprapositos et ortos cum regos et caput regos et arbores diversis ieneris». Tot i ser un important nucli de conreus, a Bangeres no s’ha localitzat cap tipus de poblament concentrat, contràriament a altres dos importants «locum» de la zona, Gaià i Matadepera, on s’han pogut documentar dues viles i la presència d’importants formacions boscoses. A Matadepera tornem a observar la mateixa organització de l’espai agrari en una venda de terres del 1031: «kasas cum curtes, solos et suprapositos et foveas et ostios, ianuas, terras et vineas et ortos et fonte et aqua ad regandum vel imperandum et omnis generis arborum qui imfra sunt, cultum vel eremum, garricus et pinus, vallibus, pascuis, petricis, kasalicis». Marçans, prop de l’actual Castellar del Vallès, també repeteix el model en una venda de l’any 1001: «terras et vineas, ortis, ortalibus, arboribus pomiferos et oleastros et aliis generis arboribus casas cum curtes…». (Puig, 1990, docs. 294, 322, 232 i 161).

Aquests exemples i molts d’altres que es poden trobar en la documentació consultada permeten observar un espai agrari estructurat complexament, en què conviuen arbres, diversos conreus, horts, formacions boscoses, conduccions d’aigua, corrals, cases etc. L’extrem grau de repartició de la propietat de la terra propi d’aquesta societat indueix a pensar que les citacions anteriors fan referència a porcions de terra relativament petites i concentrades al fons dels torrents.

La documentació també permet observar una discontinuïtat entre els conreus dels segles x i xi i els de la trilogia mediterrània propis de tota la història agrària posterior al segle xii a la zona de Terrassa. Les comunitats pageses que estem estudiant atorgaven poca importància a l’olivera,
conreaven pocs cereals de qualitat, com ara els forments i els blats (en canvi, a la documentació hi ha moltes citacions d’ordi), i havien estès el conreu de la vinya i els horts. Practicaven una ramaderia basada en els bens, cabres i porcs, que devien ser alimentats en els espais forestals propers als assentaments (Borfo i Roca, 1988: 29-33).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: