Sobre els accents diacrítics i les dobles erres

La Secció Lexicogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans ha eliminat, el 2016, un bon grapat d’accents diacrítics. Només n’ha deixat una quinzena, però ha perdut l’oportunitat d’eliminar-los tots. Quina llàstima! De tota manera, cal felicitar efusivament l’IEC per aquesta iniciativa i fem vots perquè s’aboleixin aviat aquestes rèmores del llenguatge i no calgui esperar un altre segle.

I també, gràcies a la tímida reforma ortogràfica feta el 2016 per l’Institut d’Estudis Catalans (una de les propostes va ser que les erres doblaven en posició medial intervocàlica) podrem anar a l’otorrinolaringòleg i no a l’otorinolaringòleg, com fins ara ens feien anar. I podrem anar al cardiòleg si tenim una arrítmia (fins ara només ho podien fer els que patien arítmies). I sabrem que una micorriza és una simbiosi entre un fong i l’arrel d’una planta, i podrem bandejar aquell estrany mot de micoriza. I podran viure tranquils els ornitorrincs a Austràlia (fins ara només hi habitaven ornitorincs).