Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Els ponts i les riuades del Llobregat

Posted by angelhc a gener 18, 2021

La Via Augusta salvava el Llobregat per un magnífic pont a Martorell, en l’anomenat pas del Congost. Al segle 12, una gran riuada se’l va endur. Fins a finals del segle 13 no es va emprendre la construcció d’un nou pont, que va aprofitar els estreps del pont romà. Aquest pont gòtic, anomenat de Sant Bartomeu, per la proximitat d’una ermita dedicada a aquest sant, també era magnífic, de fet el millor pont gòtic bastit a Catalunya, amb un arc de més de 20 metres alçada i més de 40 d’amplada. Al segle 17, amb el pas del temps i la guerra dels Segadors, el pont va quedar en un estat ruïnós. En temps de Carles III, l’enginyer militar Juan Martín Zermeño va emprendre la seva restauració. Una biografia d’aquest preclar enginyer s’inclou en l’article “Un dictamen médico del siglo XVIII. La confrontación crítica entre los doctores Thomas Exarch y Joseph Guiral sobre Pedro Zermeño“, del qual som autors el Dr. Antonio Bravo Nieto i jo, aparegut en el número 39 de la revista Aldaba, de Melilla: https://www2.uned.es/ca-melilla/Webmel1/Aldabas/REVISTA%2039.pdf . Tot i la bona feina feta per Juan Martín Zermeño, a començaments del segle 20 el pont s’havia de nou deteriorat i calgué una restauració, que va ser dirigida per l’arquitecte Jeroni Martorell. Durant la guerra civil, concretament el 24 de gener de 1939, el pont fou volat amb explosius. La reconstrucció va ser feta per l’empresa Fills d’Antoni Parellada sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs Arisa, i l’obra va ser acabada l’any 1962.

El nom popular amb què és conegut aquest pont de Martorell, és el de Pont del Diable, denominació basada en una llegenda, de la qual hi ha diverses versions, una de les quals l’he explicada en el número 21, de l’any 2002, de la revista Quatrepins, de Palau-solità i Plegamans, concretament dins l’article “El pinyolenc, entre la geologia i el misteri“: “En un hostal de Martorell hi havia una minyona que havia d’anar a buscar aigua a l’altra banda del riu Llobregat. Una crescuda del riu li va impedir de travessar el riu a gual i, enfurismada, va prometre la seva ànima al diable si aquest li facilitava la feina. El dimoni es va presentar d’immediat i va prometre de fer-li un pont en una nit. La noia va donar la conformitat al pacte. Una legió de dimonis va estar treballant transportant pedres des de tots els racons de Catalunya. La noia ja es veia perduda i va demanar ajuda a la seva mestressa. La dona va pensar la manera d’enganyar el dimoni i va tirar una galleda d’aigua al gall de l’hostal, que espantat va fer un gran quiquiriquic. Els galls del veïnatge es pensaren que era de dia i també es van posar a canta. I així el cant es va transmetre a tots els galls del Principat. El diable principal, carregat amb una pedra molt grossa, passava llavors pel costat de can Cortès i el gall d’aquesta masia es va posar a cantar. El dimoni, pensant que ja s’havia fet de dia, va llançar amb ràbia la pedra, que va quedar clavada al terra. I va tornar a l’infern. La noia es va salvar però el Pont del Diable es va quedar sense una pedra: la que està a Palau-solità i Plegamans i que avui coneixem amb el nom de Pedra Llarga”.

Caldria fer tot un llibre voluminós per a referir totes les avingudes, vull dir totes les avingudes conegudes del riu Llobregat. La més recent va ser a finals del mes de gener de 2020, causada per la borrasca Glòria. Per citar només les del segle 20, dir que les més importants van ser les dels anys 1901, 1902, 1907, 1913, 1919, 1920 i 1971. Aquesta darrera va ser devastadora i se’n va endur, només circumscrivint-nos al terme municipal d’Esparreguera, el pilar que quedava del pont medieval del Cairat, possiblement d’origen andalusí. (Vegeu els articles “Un puente andalusí sobre el río Llobregat“, fet amb la col·laboració d’Eleuteri Navarro i publicat l’any 2007 en en el número 18 de la revista Anaquel de estudios árabes, de Madrid: file:///C:/Users/NGEL~1/AppData/Local/Temp/4418-Texto%20del%20art%C3%ADculo-4504-1-10-20110530-1.PDF i “L’empremta andalusina al tram montserratí del Llobregat“, fet també en companyia d’Eleuteri Navarro i publicat l’any 2007 en el número 93 de la revista Dovella, de Manresa: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/142630) i la palanca o pont penjant de la colònia Sedó (vegeu en detall tot el que va succeir en el llibre Els ponts d’Esparreguera (2015), del qual som autors Eleuteri Navarro i jo).

Coberta del llibre Els ponts d'Esparreguera reduïda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: