Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

La meravellosa flora de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Posted by angelhc a Març 20, 2021

Amb aquest títol, vaig fer, el 14 de gener de 2010, una conferència a l’Aula Gran de Terrassa. D’antuvi, haig de dir que la flora de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb prop d’un miler d’espècies, és bastant més rica que la de molts països europeus. Respecte al seu caràcter biogeogràfic, bàsicament és una flora mediterrània, però hi ha una penetració de plantes eurosiberianes. A més, són moltes les espècies de distribució àmplia (holàrtiques, paleàrtiques i fins i tot subcosmopolites).

Dintre de l’element mediterrani, cal destacar les plantes oromediterrànies (te de soqueta, ranuncle de codina, etc.) i les submediterrànies (mallenquera o corner, gavó rotundifoli, auró negre, etc.). Les plantes de distribució eurosiberiana solen ocupar superfícies petites i en alguns casos són representades per només uns pocs exemplars. En són exemples el roure de fulla gran, l’oma, el faig, el freixe de fulla gran, la llengua de cérvol, l’herba canudera, la falzia prima, l’allenc, l’herba de sant Benet, l’herba dels sortilegis, la regalèssia borda, l’all oleraci, el marcòlic vermell, el malcoratge de bosc, el cerfull bord i l’evònim. També hi tenim endemismes, és a dir, plantes amb una àrea de distribució limitada, com és el cas de la corona de reina, de l’orella d’ós (acompanyo fotografia), de l’arenària de codina, del clavell de ceps, del clavell pirinenc, de l’herba del nord, de l’argelagó, de la caragola de codina, del malcoratge tomentós o del narcís blanc. Finalment cal referir-nos als edafismes, que són plantes molt condicionades pel substrat, com són la falguereta de Madeira i la falguereta pèl-roja, que creixen sobre roques volcàniques, a part de les moltes que són silicícoles o calcícoles, lligades a terrenys silícics o calcaris.

Pel que fa a la vegetació, l’alzinar hi predomina. Les pinedes també ocupen una gran extensió, encara que solen ser pinedes mixtes de pins i alzines. Els pins més abundants són el pi blanc a la zona baixa, i el pi roig i la pinassa a les zones mitjana i alta. També hi apareixen, esparsament, pins pinyoners. Les rouredes només ocupen una petita extensió. Els boscos de ribera són molt fragmentaris. De tota manera, les comunitats vegetals més interessants són les de les roques i les codines.

A la Biblioteca Central de Terrassa i en diverses altres biblioteques podeu trobar l’Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1993), el qual recull la memòria del treball que vaig fer gràcies a un Ajut per al Desenvolupament de Projectes de Recerca d’Abast Comarcal, concedit per la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya. Transcorregut més d’un quart de segle des de la seva realització, aquest treball, encara que útil, ha quedat desfasat i per aquest motiu estic preparant la seva actualització.

2017051044escalada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: