Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Les mamelles de vaca i altres plantes singulars d’Esparreguera

Posted by angelhc a Agost 8, 2021

Esparreguera és un municipi del Baix Llobregat Nord amb una extensió de 17,5 quilòmetres quadrats, amb un relleu molt variat i amb terrenys geològicament molt diversos. En el llibre Les plantes d’Esparreguera, fet amb la col·laboració de Joan Llort i d’Eleuteri Navarro, i publicat l’any 2003 per l’Ajuntament d’Esparreguera, són tractades les principals plantes espontànies i algunes d’ornamentals que es fan al terme d’Esparreguera. En una primera part, s’ofereixen més un centenar de fitxes de plantes, bellament il·lustrades amb fotografies d’Eleuteri Navarro. En una segona part comento moltes altres plantes observades durant les nostres prospeccions pel terme municipal. En una tercera i última part presentem deu itineraris de natura (http://www.esparreguera.cat/lavila/itineraris/). Vull afegir que aquest llibre va tenir un gran èxit i que pocs mesos després d’haver-se publicat va quedar totalment exhaurit. Vaja, que és el que se’n diu una veritable joia bibliogràfica (i també de contingut, modèstia a part). Dissortadament, no s’ha fet una segona edició i, d’altra banda, només es troba en molt poques biblioteques.

A continuació, comento, a tall d’exemple, algunes de les moltes plantes tractades en l’esmentat llibre. Atràctil humil (Atractylis humilis, compostes): endemisme d’Espanya i sud de França, que es fa en llocs secs i assolellats (serra de Rubió, cova del Patracó, Cul de la Portadora, etc.). Auró negre (Acer monspessulanum, aceràcies): arbre estès, encara que escassament, per les muntanyes del sud d’Europa, nord d’Àfrica i sud-oest d’Àsia, i que només hem trobat al torrent Mal, prop de la vinya Vella. Boles blaves (Echinops ritro, compostes): planta mediterrània de capítols reunits en inflorescències arrodonides, observada al Racó dels Boixos, Cul de la Portadora, torrent de can Tovella i coll de les Bruixes. Cagamuja (Euphorbia lathyris, euforbiàcies): lleteresa d’origen asiàtic de propietats purgants, vista al camí del Figueras. Campaneta gran (Campanula affinis, campanulàcies): planta endèmica de Catalunya, present a la riera de Pierola, Cul de la Portadora i vessant nord de la serra de Rubió. Centaurea de Quiró (Cheirolophus intybaceus, compostes): espècie endèmica d’Espanya oriental i França meridional, que prospera al Serrat Rodó, la Puda, coves de can Tovella i altres tocoms propers. Centaurea linifòlia (Centaurea linifolia, compostes): espècie endèmica d’Espanya oriental, que es troba a la serra de Rubió, cova del Patracó i la Socarrada. Cerverina (Catananche caerulea, compostes): d’àrea mediterrània occidental, anotada del Cul de la Portadora. Denteguera groga (Odontites lutea, escrofulariàcies): herba mediterrània bastant freqüent al terme d’Esparreguera, però que pel seu període de floració només es destaca al començament de la tardor. Esteperola (Cistus clusii, cistàcies): mata d’àrea mediterrània occidental, vista a la carretera de can Sedó i a can Vinyals. Flor d’indiana (Aster sedifolius, compostes): herba del sud d’Europa i Àsia occidental, vista al torrent de Sant Salvador, en el límit amb el terme d’Olesa. Fuixarda (Globularia alypum, globulariàcies): de la regió mediterrània, amb diversos usos medicinals (vegeu la guia Plantes remeieres silvestres, pàg. 26), bastant estesa en zones eixutes i càlides del terme d’Esparreguera. Herba del mal estrany (Jasonia tuberosa, compostes): endemisme iberooccità, que creix en joncedes i terrenys argilosos, en diversos punts del terme (can Fosalba, can Tovella, Cul de la Portadora, etc.). Homenets (Aceras antropophorum, orquidàcies): d’àrea mediterrània i atlàntica, observada a la zona de l’antic mas Moneder. Lisimàquia blanca (Lysimachia ephemerum, primulàcies): de distribució bàsicament ibèrica, observada a la riba del Llobregat. Lliri menut (Iris lutescens, iridàcies): de l’Europa mediterrània occidental, propi de codines i pedregars calcaris, descoberta al Serrat Rodó. Mamelles de vaca (Tripodion tetraphyllum, lleguminoses): herba d’àrea mediterrània, amb els calzes inflats [vegeu fotografia adjunta] que expliquen el nom popular de la planta, la qual creix, entre altres indrets, prop de can Tovella. Moixera de pastor (Sorbus torminalis, rosàcies): petit arbre present a una gran part d’Europa, però escàs a Catalunya i que a Esparreguera només hem vist al torrent del Camp Gran. Orella d’os (Ramonda myconi, gesneriàcies): herba endèmica dels Pirineus i d’algunes altres muntanyes catalanes, sempre en roques calcàries, tot un fòssil vivent, que es fa al serrat del mas Moneder i molt escassament a Sant Salvador de les Espases. Polipodi serrat o herba pigotera (Polypodium cambricum, polipodiàcies): falguera de distribució atlàntica i mediterrània, present en diverses parts del terme d’Esparreguera. Descrivim en l’obra referida la forma prelittoralis, de lòbuls lobulats, valgui la redundància, que vam trobar al torrent del Violí. Pota de cavall (Tussilago farfara, compostes): estesa per una gran part d’Europa, a Catalunya només abunda als Pirineus (vegeu la guia Flors dels Pirineus, pàg. 73) i a Esparreguera només es fa a la riera de Pierola i al torrent de la Fàbrega. Sarcocapne (Sarcocapnus enneaphylla, papaveràcies): petita herba de la regió mediterrània occidental que creix en fissures de roques calcàries, vista a les coves de can Tovella.

Tripodion tetraphyllum escalada. Can Font de Gaià, Terrassa (B), 26-5-2010 (12)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: