Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Botànica’ Category

Mor el Prof. Dr. Pere Montserrat Recoder

Posted by angelhc a Març 4, 2017

El dia 4 de febrer de 2017 va morir a Jaca el Prof. Dr. Pere Montserrat Recoder. No solament va ser el meu director de tesi doctoral, sinó també, i sobretot, un bon amic. Descansi en pau. El dissabte 18 de febrer es va celebar a Mataró, la seva ciutat natal, en l’església de Sant Josep, una missa a la seva en memòria, a la qual, a més de nombrosos familiars seus mataronins, vam assistir una bona colla de botànics.

El día 4 de febrero de 2017 murió en Jaca el Prof. Dr. Pedro Montserrat Recoder. No solamente fue mi director de tesis doctoral, sino también, y sobre todo, un buen amigo. Descanse en paz. El sábado 28 de febrero se celebró en Mataró, su ciudad natal, en la iglesia de Sant Josep, una misa en su memoria, a la cual, además de numerosos familiares suyos mataroneses, asistimos un buen grupo de botánicos.

Anuncis

Posted in Botànica, Notícies | Leave a Comment »

Bellesa i encant de les flors dels Pirineus

Posted by angelhc a gener 21, 2017

Amb aquest títol vaig fer una conferència el passat dijous 23 de febrer de 2017, dintre de les activitats de l’Aula Gran de Terrassa, en la sala d’actes de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (carrer Colom, 11). Un nombrós públic, molt interessat pel tema, emplenava la sala.

Vaig comentar una seixantena d’espècies, totes les quals consten en el llibre Flors dels Pirineus (Farell, 2015), amb textos meus i fotografies de Joan Altimira Noguero. Només és una mostra de la variada flora pirenaica, una de les més riques del continent europeu, amb més de 4000 espècies. I que la seva bellesa i encant, se suma al seu interès botànic.

Acabada la projecció de diapositives, alguns dels assitents van plantejar interessants qüestions, com aquesta: Com es pol·linitzen les dròseres, si són insectívores? Des d’aquí responc a l’amable i sagaç interpel·lant: les dròseres s’autopol·linitzen (és a dir, s’hi produeix una autogàmia) i només molt rarament es pol·linitzen per insectes (que s’arrisquen, és clar) o pel vent. D’altra banda, cal dir que les dròseres són unes plantes en què és molt important la reproducció vegetativa, mitjançant tanys o brots.

Posted in Botànica, Notícies, Terrassa | Leave a Comment »

Per Sant Jordi: Flors dels Pirineus

Posted by angelhc a Abril 18, 2016

El diumenge 23 d’abril de 2017 és la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya, i Diada del Llibre. Una bona adquisició o un bon regal és el llibre Flors del Pirineus (Farell Edicions, 2015). Jo sóc l’autor dels textos i en Joan Altimira és l’autor de les fotografies. El seu preu de venda al públic és de només 17 euros i es pot trobar a les principals llibreries de Catalunya.

Flors dels Pirineus coberta

En aquest llibre són tractades 170 plantes amb flors, recull que ens dóna una idea de la gran biodiversitat dels Pirineus i també ens permet copsar la bellesa i l’encant d’aquestes flors. De cadascuna s’inclou una fotografia, es fa la descripció, s’indica l’època de floració, es dóna la distribució i l’hàbitat, es comenten els noms, es refereixen les aplicacions i finalment s’afegeixen altres dades d’interès. Resumint, es pot dir que aquest llibre és un tast de la rica flora pirenaica.

Posted in Botànica, Llibres, Notícies | Leave a Comment »

Presentacions del llibre “Flors dels Pirineus” l’abril de 2016

Posted by angelhc a Març 25, 2016

Per al mes d’abril de 2016 són programades les següents presentacions del llibre Flors dels Pirineus (Farell, 2015):

SABADELL. Dimarts, 5 d’abril de 2016, a les 20 hores. A la Unió Excursionista de Sabadell (Salut, 14), acte organitzat per la Secció Natura, en el transcurs del qual faré una xerrada sobre “Les plantes d’alta muntanya i les seves adaptacions ecològiques”.

VIC. Divendres, 8 d’abril de 2016, a les 19 h. 30 m. A la Unió Excursionista de Vic (Riera, 22). Intervindrà també la Dra. Carme Casas, de la Universitat de Vic.

Posted in Botànica, Llibres, Notícies | Leave a Comment »

Conferència “Les plantes d’alta muntanya i les seves adaptacions ecològiques”

Posted by angelhc a Novembre 17, 2015

En tres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona pronunciaré una conferència sobre el tema “Les plantes d’alta muntanya i les seves adaptacions ecològiques”, i al mateix temps presentaré el llibre Flors dels Pirineus, fet amb la col·laboració en la part gràfica del conegut fotògraf de natura Joan Altimira Noguero, i publicat per Farell dintre de la col·lecció “Llibres de muntanya”.

Dimarts 24 de novembre de 2015, a les 19 h.: Biblioteca Santa Oliva, Olesa de Montserrat.

Dijous 10 de desembre de 2015, a les 19 h.: Biblioteca L’Ateneu, Esparreguera.

Divendres 11 de desembre de 2015, a les 20 h.: Biblioteca de Caldes de Montbui.

Afegit el dia 13 de desembre de 2015, diada de Santa Llúcia:

Aquestes tres conferències i presentacions del llibre Flors dels Pirineus han estat molt ben acollides i valorades per la concurrència. Des d’aquí dono les gràcies a les biblioteques esmentades i al públic assistent. També als Srs. Joan Soler Gironès, Joan Llort Riera i Raimundo Garcia Carrera, els quals han introduït els respectius actes.

El dijous dia 14 de gener, a les 19 h 30 m, faré al Centre Excursionista de Terrassa (carrer Sant Llorenç, 10, Terrassa) una xerrada amb el títol de “Tres llibres d’interès excursionista: Pàgines vacarissanes, Els ponts d’Esparreguera i Flors dels Pirineus“.

La conferència sobre les plantes d’alta muntanya la repetiré el dimarts dia 19 de gener de 2016 a l’Ateneu Terrassenc (passeig Vapor Gran, 39, Terrassa), a les 19h 30 m.

 

Tots aquests actes són oberts al públic.

 

Posted in Botànica, Esparreguera, Llibres, Notícies, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Flors dels Pirineus

Posted by angelhc a Novembre 17, 2015

Publicat per Farell dintre de la seva col·lecció “Llibres de muntanya”, va aparèixer el mes de novembre de 2015 el llibre Flors dels Pirineus, escrit per Àngel M. Hernández Cardona i magníficament il·lustrat pel conegut fotògraf de natura Joan Altimira Noguero.

El recull i estudi de 170 plantes amb flors ens dóna una idea de la gran biodiversitat dels Pirineus i també ens permet copsar la bellesa i l’encant d’aquestes flors. De cadascuna s’inclou una fotografia, es fa la descripció, s’indica l’època de floració, es dóna la distribució i l’hàbitat, es comenten els noms, es refereixen les aplicacions i finalment s’afegeixen altres dades d’interès. Podem dir que aquest llibre és un tast de la rica flora pirenaica. Endemés, és un llibre que fa aportacions importants en aquests aspectes: tractament taxonòmic de les espècies, actualització de la nomenclatura científica, etimologies gregues i llatines, adequació de la nomenclatura popular, utilització acurada del lèxic botànic, originalitat de les descripcions, precisió de les dades biogeogràfiques i ecològiques, i aplicacions de la planta, tant en jardineria cim en medicina popular.

Aquestes són les plantes tractades en el llibre: adonis pirinenc (Adonis pyrenaica), albó de muntanya (Asphodelus albus), all d’os (Allium ursinum), all victorial (Allium victorialis), andròsace imbricada (Androsace vandellii), andròsace pilosa (Androsace villosa), angèlica silvestre (Angelica sylvestris), angelins (Teucrium pyrenaicum), antil·lis de muntanya (Anthyllis montana). àrabis alpina (Arabis alpina), arenària de flor gran (Arenaria grandiflora), àrnica (Arnica montana), asarina (Asarina procumbens), àster alpí (Aster alpinus), astrància gran (Astrantia major), bàlec (Cytisus oromediterraneus), bàrtsia alpina (Bartsia alpina), belleraca (Heracleum sphondylium), boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi), bruc d’aiguamoll (Erica tetralix),brúcol (Molopospermum peloponnesiacum), bufalaga de roca (Thymelaea dioica). búgula piramidal (Ajuga pyramidalis), calament alpí (Acinos alpinus), calta (Caltha palustris), camamilla de muntanya (Achillea pyrenaica), campaneta alpina (Campanula scheuchzeri), campaneta de fulla ampla (Campanula latifolia), campaneta gran (Campanula speciosa), cardamina pirinenca (Cardamine raphanifolia), cardamina resedifòlia (Cardamine resedifolia), carlina daurada (Carlina acanthifolia), carraspic espatulat (Iberis spathulata), carraspic sempreverd (Iberis sempervirens), centàurea muntanyenca (Centaurea montana), centàurea negra (Centaurea nigra). cerasti alpí (CerastiuEl llibre es va presentar el 24 de novembre de 2015 a Olesa de Montserrat, el 10 de desembre a Esparreguera, l’11 de desembre a Caldes de Montbui; el 19 de gener de 2016 a Terrassa,  el 21 de gener a Barcelona, el 5 d’abril de 2016 a Sabadell, i el 8 d’abril a Vic.m alpinum), clavell de coroneta (Dianthus seguieri), clavell de pastor (Dianthus hyssopifolius), clavell de pom (Dianthus barbatus), corniol (Aquilegia vulgaris), corona de rei (Saxifraga longifolia), crespinell alpestre (Sedum alpestre), crespinell de fulla curta (Sedum brevifolium), crespinell fosc (Sedum atratum), crespinell pilós (Sedum villosum), dent de ca (Erythronium dens-canis), digital purpúria (Digitalis purpurea), dorònic de flor gran (Doronicum grandiflorum), draba aïzoide (Draba aizoides), draba pirinenca (Petrocallis pyrenaica), dríada (Dryas octopetala), dròsera (Drosera rotundifolia), epilobi de fulla estreta (Epilobium angustifolium), erinus (Erinus alpinus), escutel·lària alpina (Scutellaria alpina), esperó muntanyenc (Delphinium montanum), espígol (Lavandula angustifolia), espunyidella de tartera (Galium cometerhizon), espunyidella pirinenca (Galium pyrenaicum), estaquis alpina (Stachys sylvatica), esvèrtia (Swertia perennis), eufràsia mínima (Euphrasia minima), fetgera blanca (Parnassia palustris), flor de neu (Leontopodium alpinum), flor de pastor (Daphne cneorum), fritil·lària pirinenca (Fritillaria pyrenaica), galeopsis pirinenca (Galeopsis pyrenaica), gatolins (Antirrhinum molle), genciana acaule (Gentiana acaulis), genciana campestre (Gentianella campestris), genciana groga (Gentiana lutea), genciana nival (Gentiana nivalis), gerani fosc (Geranium phaeum), gerani pirinenc (Geranium pyrenaicum), gerdera (Rubus idaeus), gèum muntanyenc (Geum montanum), grandalla (Narcissus poeticus), guixó groc (Lathyrus occidentalis), herba del bàlsam (Sideritis hyssopifolia), herba del mal gra (Ranunculus parnassifolius), hipèric maculat (Hypericum maculatum), hipèric nummular (Hypericum nummularium), jacint ametistí (Brimeura amethystina), joliu (Scilla lilio-hyacinthus), licnis (Lychnis alpina), linària alpina (Linaria alpina). lletuga de muntanya (Cicerbita plumieri), lliri de neu (Galanthus nivalis), lliri dels Pirineus (Iris latifolium), lluqueta de roca (Globularia repens), lot alpí (Lotus alpinus), malva moscada (Malva moschata), marcòlic groc (Lilium pyrenaicum), margarida alpina (Leucanthemopsis alpina), matafoc muntanyenc (Sempervivum montanum), matafoc teranyinós (Sempervivum arachnoideum), melandri vermell (Silene dioica), meu (Meum athamanticum), milfulles (Achillea millefolium), minuàrtia sedoide (Minuartia sedoides), minuàrtia vernal (Minuartia verna), miosotis alpestre (Myosotis alpestris), muguet (Convallaria majalis), murbeckiel·la (Murbeckiella pinnatifida), nabiu (Vaccinium myrtillus), narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus), narteci (Narthecium ossifragum), neret (Rhododendron ferrugineum). orella d’os (Ramonda myconi), orquis maculat (Dactylorhiza maculata), orquis sambucí (Dactylorhiza sambucina), oxítrop campestre (Oxytropis campestris), pa de cucut de bosc (Oxalis acetosella), panical blau (Eryngium bourgatii), paradísia (Paradisea liliastrum), pedicularis comosa (Pedicularis comosa), pedicularis foliosa (Pedicularis foliosa), pedicularis pirinenca (Pedicularis pyrenaica), pensament silvestre (Viola saxatilis), pimpinella major (Sanguisorba officinalis), pingüícula de flor gran (Pinguicula grandiflora), pírola cloranta (Pyrola chlorantha), pírola petita (Pyrola minor), pírola uniflora (Pyrola uniflora), pota de cavall (Tussilago farfara), pota de gat (Antennaria dioica), potentil·la alpestre (Potentilla crantzii), potentil·la nival (Potentilla nivalis), prímula gran (Primula elatior), pulsatil·la alpina (Pulsatilla alpina), raïm de guineu (Paris quadrifolia), ranuncle pirinenc (Ranunculus pyrenaeus), regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum), reina dels prats (Filipendula ulmaria), rosella alpina (Papaver lapeyrousianum). rosella groga (Meconopsis cambrica), roser alpí (Rosa pendulina), rovell d’ou (Trollius europaeus), safrà de muntanya (Crocus vernus), saxífraga groga (Saxifraga aizoides), saxífraga moscada (Saxifraga moschata), saxífraga paniculada (Saxifraga paniculata), segell verticil·lat (Polygonatum verticillatum), seneci blanc (Senecio leucophyllus), seneci dorònic (Senecio doronicum), seneci pirinenc (Senecio pyrenaicus), serpoll (Thymus pulegioides), silene rupestre (Silene rupestris), sisimbri austríac (Sisymbrium austriacum), soldanel·la (Soldanella alpina), sorolla (Rhinanthus pumilus), tèsium pirinenc (Thesium pyrenaicum), tintorell (Daphne mezereum), tisoretes (Corydalis solida), tofièldia (Tofieldia calyculata), tora blava (Aconitum napellus), tora pirinenca (Aconitum vulparia), tragacant de muntanya (Astragalus sempervirens), tulipa silvestre (Tulipa sylvestris), valeriana muntanyenca (Valeriana montana), veça pirinenca (Vicia pyrenaica), veratre (Veratrum album), verònica alpina (Veronica alpina), viola banyuda (Viola cornuta). viola de tartera (Viola diversifolia), viola groga (Viola biflora), xicoia (Taraxacum dissectum), xuclador (Melampyrum pratense) i xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica).

(Entrada actualitzada el 12 de maig de 2017)

Flors dels Pirineus coberta

Posted in Botànica, Llibres, Notícies | Leave a Comment »

Un article sobre Mariano Lagasca com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Posted by angelhc a Juny 14, 2014

En el número 56 de Gimbernat, revista catalana d’història de la medicina i de la ciència ha aparegut un article referent a Mariano Lagasca com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Heus ací els resums en català i castellà:

RESUM. Es dóna notícia d’un fet poc conegut. La Reial Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona va nomenar com a soci lliure, l’any 1819, el botànic Mariano Lagasca, una de les grans figures d’aquesta ciència a Espanya en el seu temps. Aquesta categoria estava reservada a persones d’alt nivell científic que no eren metges. Però el fet és que Lagasca també havia estudiat medicina i exercit com a metge, especialment en els anys de la guerra del francès. Detalls de la seva activitat mèdica.

RESUMEN. Se aporta la noticia de un hecho poco conocido. La Reial Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona nombró “socio libre”, en el año 1819, al botánico Mariano Lagasca, una de las grandes figuras de esta ciencia en España en su época. Esta categoría se reservaba a personas de alto nivel científico que no era médicos. Pero se daba la circunstancia que Lagasca también había estudiado medicina y ejercido como médico, principalmente en los años de la guerra de la independencia. Detalles de su actividad como médico.

Posted in Articles, Botànica, Història de la medicina i la farmàcia | Leave a Comment »

Conferència sobre Joan Cadevall al Centre Excursionista de Terrassa

Posted by angelhc a Abril 30, 2014

Actes del Centenari de la Secció de Ciències (1914-2014)

JOAN CADEVALL, SOCI D’HONOR DEL CENTRE EXCURSIONISTA’

Dimarts 6 de maig de 2014 a les 8 del vespre a la sala d’actes

Conferència a càrrec d’Àngel M. Hernández (Secció de Ciències Naturals del CET).

Joan Cadevall Diars fou soci d’honor i un dels membres fundadors del Centre Excursionista de Terrassa. També va ser el primer que va publicar un article científic, l’any 1911, a l’Arxiu d’Estudis del Centre Excursionista de Terrassa, que versava sobre La vegetació del Vallès.

Nascut a Castellgalí (Bages) el 23 de juny de 1846, era llicenciat en ciències exactes (1869) i llicenciat (1871) i doctor 1873) en ciències naturals. Fou director del Reial Col·legi Terrassenc i professor de l’Escola Industrial de Terrassa.

Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Institució Catalana d’Història Natural i de moltes altres societats científiques. A Terrassa formà part de nombroses entitats locals.

A part de la magna Flora de Catalunya (1913-1937), va escriure notables treballs de botànica, una monografia comarcal del Vallès i molts manuals docents de física, matemàtiques, mecànica i tècnica industrial.

Va morir a Terrassa el 19 de novembre de 1921.

 

Posted in Botànica, Notícies, Terrassa | Leave a Comment »

Vegetació i cultius a l’època dels ibers

Posted by angelhc a Març 23, 2014

Curs 2013-2014

Amb aquest títol vaig impartir a la Biblioteca Central de Terrassa , el dissabte dia 15 de març de 2014, una classe referent a la vegetació i a les plantes cultivades a l’època dels ibers dintre del Tretzè curs de cultura i llengua iberes (2013-1014), propiciat per l’Institut d’Estudis Ibers, de Terrassa.

La dissertació la vaig acompanyar d’un power point o passi de diapositives. Primerament vaig parlar dels mètodes de recerca: llavors i fruits (paleocarpologia); restes carbonitzades (antracologia); pol·len (palinologia); fitòlits i microresidus; ceràmica i objectes metàl·lics; monedes (numismàtica); textos grecs i llatins; i textos en llegua ibèrica. De tots aquests mètodes, hi vaig posar exemples.

Després d’haver fet algunes consideracions sobre els poblats ibèrics i el seu entorn (vegetació natural i cultius), mostrant com a exemples els d’Ullastret (Empordà) i Alcanar (Montsià), vaig passar algunes diapositives de com cal suposar que era la vegetació natural i dels dos tipus d’alzinar, el d’alzina de fulla llarga i el de carrasca o alzina de fulla curta, subratllant la poca incidència que llavors tenien els pins.

Seguidament vaig considerar la importància relativa dels cultius, segons les troballes fetes fins ara: cereals (el grup més important, amb un 59% de les constatacions), els llegums (amb una quarta part del total), les fruites (amb un 15% de les citacions) i el lli (amb 1% de les troballes).

D’aquests tipus de conreus, vaig tractar primerament de les fruites, comentant detingudament cadascuna d’elles: la vinya (Vitis vinifera), tenint present que el raïm es consumia principalment com a fruita i molt rarament per a fer vi, l’alzina (Quercus ilex), les glans de la qual eren fins i tot panificables, l’olivera (Olea europaea), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), la figuera (Ficus carica), l’avellaner (Corylus avellana), l’ametller (Prunus dulcis) i el pi pinyoner (Pinus pinea).

Dintre dels cereals vaig parlar extensament sobre els tipus de blats que hi havia al temps dels ibers: blats diploides (Triticum monococcum), blats tetraploides (T. dicoccum i T. durum) i blats hexaploides (T. compactum i T. aestivum). Sobre l’ordi (Hordeum vulgare) vaig subratllar la importància que tenia per a fabricar cervesa. Altres cereals eren el mill (Panicum miliaceum), el panís italià o cua de guilla (Setaria italica), la civada (Avena sativa) i la camelina (Camelina sativa), que encara que no és una gramínia, sinó una crucífera, se la pot considerar cereal.

Dintre dels llegums i per ordre d’importància, trobem la llentia (Lens culinaris), la guixa (Lathyrus sativus), el pèsol (Pisum sativum), la veça (Vicia sativa), la fava (Vicia faba) i l’alfals (Medicago sativa). S’ha de dir que alguns d’aquests llegums eren utilitzats també en l’alimentació del bestiar.

Finalment em vaig referir a les plantes tèxtils, com el lli (Linum usitatissimum), emprat en la confecció de vestits, i l’espart (Stipa tenacissima), amb el qual els ibers (especialment els del sud) confegien cordes, sàrries, cabassos, espardenyes, etc.

Per al curs 2014-2015 hi ha programada, concretament per al dia 21 de març de 2015, una classe semblant, amb la novetat que es farà una pràctica amb exemplars naturals, de les famílies de les gramínies i de les lleguminoses, que constitueixen els dos grans grups de plantes cultivades pels ibers (cereals i llegums).

Curs 2014-2015

El dissabte 21 de març de 2015, a la Biblioteca Central de Terrassa, dintre del Catorzè curs de cultura i llengua iberes, organitzat per l’Institut d’Estudis Ibers vaig fer la classe titulada “Vegetació i cultius en època dels ibers”. Vaig passar una presentació en power point i es va fer una petita pràctica amb exemplars naturals. L’àudio corresponent es pot sentir en https://archive.org/details/curs-ibers-2014

Posted in Botànica, Història, Notícies, Terrassa | Leave a Comment »

“Les plantes i el paisatge vegetal d’Olesa de Montserrat”, llibre exhaurit

Posted by angelhc a Desembre 29, 2013

Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat

Les plantes i el paisatge vegetal d’Olesa de Montserrat

Recentment (2013), per haver-se exhaurit, ha estat desclassificat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat el meu llibre Les plantes i el paisatge vegetal d’Olesa de Montserrat (1997), treball premiat amb el Premi de Recerca Vila d’Olesa de l’any 1993.

Aquest llibre tracta de les plantes i la vegetació d’Olesa de Montserrat. Els arbres i arbustos, atesa la seva incidència en el paisatge vegetal, són considerats en primer lloc i d’una manera exhaustiva. Tanmateix, es fa un estudi florístic de més de dues-centes cinquanta espècies vegetals, que en molts casos, per la seva importància taxonòmica o biogeogràfica, suposen una notable aportació al coneixement de la flora catalana. Un altre aspecte estudiat és el paisatge vegetal urbà i agrícola, amb l’olivera com a arbre paradigmàtic. Les comunitats vegetals són tractades en detall com a elements bàsics que són del paisatge vegetal. Algunes, com la roureda, l’avellanosa o la lloreda tenen a Olesa una especial significació geobotànica. Per tal d’apreciar la flora, la vegetació i altres valors naturals o humans de les muntanyes d’Olesa, s’adjunten deu itineraris minucionsament explicats. Fotografies en color, dibuixos de plantes (fets per Joaquim Pérez Raventós) i esquemes fan més entenedor i agradable el text.

Encara es possible de trobar en alguna llibreria (principalment de Barcelona i Olesa) que tinguin existències d’aquest llibre. D’altra banda, es pot consultar, ultra la Biblioteca de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Nacional de España i diverses biblioteques especialitzades en botànica (Institut Botànic de Barcelona, Jardí Botànic de València, Universitat Rovira Virgili, Universitat de Lleida, Facultat de Farmàcia de Barcelona, Facultat de Biologia de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona i Real Jardín Botánico de Madrid), en les biblioteques d’Abrera, el Bruc, Manresa, Martorell, Olesa, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vacarisses i Viladecavalls.

Posted in Botànica, Llibres, Notícies, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »