Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Cadevall’ Category

Ressenyes d’un llibre biogràfic sobre Joan Cadevall

Posted by angelhc a Octubre 28, 2022

En el número 9 de la revista científica Nemus s’incloïa la ressenya bibliogràfica del llibre Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (2019), feta pel professor de la Universitat de València Dr. Robert Rosselló: http://ateneudenatura.uji.es/Nemus/Nemus9/ressenyes_web.pdf I el número 35 (2020) de la revista d’història Terme portava la recensió de l’esmentat llibre, feta per Sílvia Comellas Compte, del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/385765/495502. Editat per la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, encara queden disponibles alguns exemplars d’aquesta interessant biografia feta pel Dr. Àngel M. Hernández Cardona i també del llibre Elements de botànica popular, de Joan Cadevall, edició actualitzada de l’any 2017, a cura del citat Dr. Hernández Cardona.

Coberta llibre Joan Cadevall

Posted in Botànica, Cadevall, Llibres, Terrassa | Leave a Comment »

Dos articles referents a orquídies

Posted by angelhc a Mai 13, 2022

Recentment (febrer i març de 2022) he publicat, en els números 642 i 643 de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat, una publicació local amb la qual col·laboro des de fa quasi trenta anys, dos articles referents a orquídies.

En el primer, titulat “L’abellera de Montserrat, una espècie postergada”, em refereixo a l’Ophrys montserratensis, una orquídia vàlidament publicada per Joan Cadevall Diars (1846-1921) l’any 1904 en el número 4 del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. Tanmateix, aquest treball va passar desapercebut i el 1972 els orquidòlegs austríacs Edeltraut Danesch (1922-1996) i Othmar Danesch (1919-2014) van descriure la mateixa espècie amb el nom d’Ophrys catalaunica. Com que ningú no va relacionar aquesta descripció amb la que moltíssim abans va fer Cadevall, l’any 2001 l’orquidòleg francès Romieg Soca (nascut el 1951), sense parar esment en l’espècie cadevalliana, va supeditar, amb categoria de subespècie, Ophrys catalaunica a Ophrys bertolonii. I així ha quedat la cosa.

El segon article, titulat “Una orquídia de l’Obac dibuixada per Josep Ribot” versa sobre un exemplar d’orquis provençal (Orchis provincialis) del massís de l’Obac, vist i dibuixat per Josep Ribot. Aquesta orquídia és fàcil d’identificar per la coloració de les flors, d’un groc pàl·lid, i per les petites taques vermelles que presenta el label. Respecte al dibuixant, s’ha de dir que Josep Ribot Calpe (1888-1974), a part d’il·lustrar llibres, cartells, auques, goigs i altres obres impreses, va dibuixar magníficament fongs i plantes. Els seus nombrosos dibuixos de bolets i algunes làmines de plantes es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Destaquen també els dibuixos que va fer per a il·lustrar les guies d’arbres i d’arbustos escrites per Francesc Masclans Girvés (1905-2000) i publicades pel Centre Excursionista de Catalunya. A sota es presenta el dibuix de la referida orquídia de l’Obac procedent del fons Josep Ribot de la Biblioteca de Catalunya.

643. foto 4. Dibuix de l'orquis provençal fet per Josep Ribot l'any 1963 bis (Fons Josep Ribot de la Biblioteca de Catalunya)

Posted in Articles, Botànica, Cadevall, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Vacarisses | Leave a Comment »

Article sobre el centenari de Joan Cadevall, autor de la Flora de Catalunya

Posted by angelhc a Novembre 15, 2021

Avui, 15 de novembre, ha sortit en Món Terrassa aquest article sobre el centenari de Joan Cadevall, autor de la Flora de Catalunya, finat a Terrassa el 19 de novembre de 1921: https://monterrassa.cat/cultura/centenari-joan-cadevall-autor-flora-catalunya-234618/

Cadevall apaisada i escalada

Posted in Articles, Botànica, Cadevall, Terrassa | Leave a Comment »

De l’arçot a la verbena: singularitats vegetals del terme de Viladecavalls

Posted by angelhc a Juny 23, 2021

En el llibre Les plantes de Viladecavalls (2004) editat per l’Ajuntament de Viladecavalls i penjat fa pocs mesos a la xarxa (https://www.viladecavalls.cat/coneix-viladecavalls/publicacions/quaderns-dhistoria-de-viladecavalls-volum-vii-les-plantes-de-viladecavalls/quadern-n-7.pdf ), consigno tots els arbres i arbustos, i les herbes més significatives que es fan espontàniament al terme municipal de Viladecavalls, el qual ocupa una àrea aproximada de 20 quilòmetres quadrats. També en el llibre recentment aparegut 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa (2021), fet conjuntament amb Antoni Comellas Garcia i editat per la Fundació Torre del Palau, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de l’Ajuntament de Viladecavalls, són estudiades les plantes que apareixen en els tres itineraris que discorren en bona part pel terme de Viladecavalls. A continuació comento algunes de les plantes que formen part de la rica flora d’aquest municipi vallesà.

Arçot (Rhamnus lycioides subsp. lycioides, ramnàcies): arbust espinós de la regió mediterrània meridional que a la serra del Ros arriba al límit de la seva àrea de distribució. / Arenària de codina (Arenaria conimbricensis, cariofil·làcies): endemisme ibèric observat al turó de la Miranda i al costat del Forat del Vent. / Auró negre (Acer monspessunalum, aceràcies): arbre de caràcter mediterrani (vegeu el comentari que faig a la pàgina 12 de la petita guia Arbres silvestres, 2021), que ateny el cim més alt del terme de Viladecavalls, el Cap del Ros. / Bàlsam (Hylotelephium maximum, crassulàcies): herba carnosa emparentada amb els crespinells (gènere Sedum); creix sobre el conglomerat quarsós de l’antiga estació d’Olesa. / Bàrlia (Barlia robertiana, orquidàcies): al costat de can Sanahuja hi havia una bon estol, ja desaparegut. / Cap de gall (Onobrychis caput-galli, lleguminoses): creix vora la carretera d’Olesa a Vacarisses, al termenal de Viladecavalls. / Cascall banyut (Glaucium corniculatum, papaveràcies): planta rara al Vallès, trobada al camí de la Calera. / Cascall marí (Glaucium flavum, papaveràcies): herba típica del litoral, freqüent, però, al llit sorrenc de la riera de Sant Jaume. / Corretjola llanosa (Convolvulus lanuginosus, convolvulàcies): herba de la regió mediterrània occidental que es fa al solell del turó del Ros. / Corretjola selvàtica (Calystegia silvatica subsp. disjuncta, convolvulàcies): sovint confosa amb la corretjola d’aigua (Calystegia sepium), és reportada en la pàgina 203 del llibre 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa (2021), concretament de la riera de Gaià, prop de can Cabassa. / Fraret d’estepa vermell (Cytinus ruber, raflesiàcies): planta paràsita que viu a expenses de l’estepa blanca (Cistus albidus); abunda prop dels forns de calç del Riscal. / Herba de les set sagnies (Lithodora fruticosa, boraginàcies): herba medicinal [vegeu el comentari que faig a la pàgina 29 de la petita guia Plantes remeieres silvestres, (2020)] present al camí al coll de can Margarit. / Herba del mal estrany (Jasonia tuberosa, compostes): herba que antany li eren atribuïdes virtuts contra el càncer, anotada de prop de can Tarumbot. / Heteropògon (Heteropogon contortus, gramínies): herba de caràcter tropical i mediterrani que és present al turó de Santa Coloma. / Inula blanca (Inula helenioides, compostes): planta endèmica iberooccitana, vista al turó de les Parentes. / Linària de Cadevall (Chaenorhinum crassifolium subsp. cadevallii, escrofulariàcies): taxó dedicat a Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya [vegeu la biografia que he fet d’aquest preclar botànic: Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (2018)]; creix sobre roques calcàries assolellades de la serra del Ros. / Lisimàquia de jonquera (Lysimachia ephemerum, primulàcies): espècie de la regió mediterrània occidental, detectada a la riera de Sant Jaume. / Malcoratge tomentós (Mercurialis tomentosa, euforbiàcies): endemisme iberooccità present a les lleres de la riera de Sant Jaume i de la riera de Gaià. / Masera (Vincetoxicum hirundinaria, asclepiadàcies): planta metzinosa que malgrat això era considerada un contraverí; es troba al vessant sud de la serra del Ros i al turó de la Burrumina. / Melgó d’escudelles (Medicago scutellata, lleguminoses): creix en un oliverar de can Sanahuja. / Palo-santo (Diospyros lotus, ebenàcies): al costat de la riera de Sant Jaume queden alguns arbres relictes d’aquesta espècie, antecessora en el seu cultiu del caquier (Diospyros kaki). / Ranuncle de codina (Ranunculus gramineus, ranunculàcies): aquesta herba de flors grogues es fa al turó de la Miranda i al costat de les ruïnes de can Ros. / Ripoll blavís (Piptatherum coerulescens, gramínies): creix al costat de la cova de les Tres Boques i a l’antiga pedrera de Joan Purull. / Roser englantiner (Rosa sempervirens, rosàcies): roser silvestre de fulles lluents i flors d’un blanc pur, les quals havien estat el simbol dels jocs florals; apareix en divesos indrets humits del terme de Viladecavalls. / Seneci lívid (Senecio lividus, compostes): es pot esmentar del turó del Ros, del torrent de can Margarit i del camí a les Bassotes. / Tamariu africà (Tamarix africana, tamaricàcies): és bastant freqüent a la riera de Sant Jaume. / Til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos, tiliàcies): hi ha alguns exemplars prop de la font del Roser. / Trèmol (Populus tremula, salicàcies): arbre molt rar a la plana del Vallès; n’hi ha una petita colònia al torrent de Margarit, en l’anomenat Racó dels Trèmols. / Verbena (Verbena officinalis, verbenàcies): herba remeiera freqüent a tot el terme de Viladecavalls [vegeu el comentari que faig a la pàgina 60 de la petita guia Plantes remeieres silvestres (2020)].

Chaenorhinum crassifolium subsp. cadevallii. vàlida El Figaró (B), 6-3-2019 (01)

Posted in Botànica, Cadevall, Viladecavalls | Leave a Comment »

En el centenario del botánico Joan Cadevall

Posted by angelhc a Març 4, 2021

El año 2021 es el Año Cadevall, puesto que se cumplen cien años de la muerte de Joan Cadevall Diars, ocurrida en Terrassa el 19 de noviembre de 1921. Nació el 23 de junio de 1846 en Castellgalí, concretamente en el arrabal de Les Boades, situado cerca de la villa de Sant Vicenç de Castellet, donde está esterrado. Estudió las carreras de matemáticas y de ciencias naturales. Se dedicó durante medio siglo a la enseñanza, primerament en el Reial Col·legi Terrassenc (Real Colegio Tarrasense) y después en la Escola Industrial de Terrassa (Escuela Industrial de Tarrasa). Destacó como botánico, conocido principalmente por su Flora de Catalunya (1913-1937). También fue el autor de la Flora del Vallés y de muchos otros trabajos de botánica, entre los cuales los Elements de botànica popular, libro aparecido en 1907 y reeditado recientement (2017) por la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, del cual hice la adaptación y actualitzación. Como geógrafo, hizo un estudio monográfico del Vallés, premiado en el año 1886 en un certamen celebrado en Granollers, y que constituye la primera monografía comarcal de Cataluña. Su herbario se conserva en el Institut Botànic de Barcelona. Recientmente, a finales de 2018, publicada igualmente por la Fundació Torre del Palau, ha aparecido, con el título Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf, su biografía, de la cual soy el autor.

Coberta llibre Joan Cadevall

Posted in Botànica, Cadevall, Llibres, Terrassa | Leave a Comment »

Bloc de pedra dedicat a Joan Cadevall per Òscar Masó

Posted by angelhc a Març 1, 2021

Una de les més singulars dedicatòries que ha rebut com a homenatge Joan Cadevall Diars (Castellgalí, 1846 – Terrassa, 1921), l’autor de la Flora de Catalunya, ha estat la d’un bloc de pedra situat a la part nord del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dins el terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort. Va ser ascendit i batejat el dia 31 de desembre de 2017 per Òscar Masó Garcia, seguint la recomanació del seu germà Albert. Per deferència de l’autor de la dedicatòria, vaig incloure a les pàgines 349-350 del llibre Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (Fundació Torre del Palau, Terrassa, 2018) la ubicació exacta i la llarga descripció d’aquest bloc petri, així com la fotografia adjunta.

Bloc Joan Cadevall Diars-06 contrastada

Els germans Masó són dos reconeguts escaladors que tenen tot el meu apreci i consideració. A continuació copio la breu ressenya biogràfica que figura en la solapa del seu llibre Catàleg de roques i agulles monolítiques del massís de Sant Salvador de les Espases (2018), treball que va ser guardonat amb el Premi de Recerca Vila d’Esparreguera:

Els germans Òscar Masó Garcia (1974) i Albert Masó Garcia (1976) són dos germans muntanyencs que van néixer a Sabadell, ciutat on treballen com a enginyers tècnics industrials. S’inicien en l’excursionisme sent uns infants, tot trescant pel seu estimat massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i després per la resta de muntanyes catalanes. D’adolescents s’aficionen a l’escalada i formen una cordada aperturista reconeguda i consolidada, tot aconseguint entre els dos l’obertura de més de 400 vies de caire clàssic i l’ascensió de tots els monòlits de Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Sant Salvador de les Espases i més de 500 a Montserrat. Són autors i coautors de diversos llibres de muntanya, d’entre els quals destaca Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac (X Premi Vèrtex, 2011). Han publicat un centenard’articles en butlletins de centres excursionistes i revistes com Vèrtex, Desnivel o Vallesos, i han estat guardonats amb diversos premis literaris i de cinema i fotografia de muntanya.

Podeu consultar el seu currículum muntanyenc oficial a https://masogarcia.com/

DSC02694escalada. Esparreguera. Òscar i Albert Masó 8-5-2018.

Posted in Cadevall | Leave a Comment »

Gaston Gautier, un botaniste studieux des Hieracium et de la flore catalane septentrionale

Posted by angelhc a febrer 28, 2021

Gaston Gautier (Narbonne, 1841-1911) excellait comme botaniste, minéralogiste, agronome et viticulteur. Il était propriétaire des Grand-Craboules, un domaine plein de marais, qu’il asséchait et consacrait à la culture de la vigne (je joins une photo de la cave de ce domaine prise en 1896). De plus, il possédait le château de Pardailhan (Hérault), près duquel il planta une magnifique forêt de conifères.

Il était académique correspondant de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre de la Société botanique de France, membre fondateur de la Société d’études scientifiques de l’Aude, membre résident de la Commission archéologique de Narbonne et président du Comice agricole de l’arrondissement de Narbonne. Il a reçu à plusieurs reprises le Prime d’honneur de l’Aude.

Il a écrit Rapport sur les herborisations dans les environs de Narbonne (1876), Taille de la vigne dans le Midi de la France (1876), La culture des terrains salés (1876), De la formation de la Basse-plaine de Narbonne, et des meilleures méthodes pour la mise en culture de ses terrains marécageux et salés (1891), Hieracium nouveaux pour la France ou pour l’Espagne (1894 et 1904, avec C. Arvet-Touvet), Catalogue raisonné de la flore des Pyrénées Orientales (1898), un ouvrage fondamental pour l’étude des plantes de la Catalogne du Nord, Le Canigou et sa végétation (1902) et Catalogue de la flore des Corbières (1912).

Son énorme herbier, avec environ 135 000 spécimens, est passé à l’herbier Dudley de l’Université de Stanford, actuellement incorporé à l’herbier de la California Academy of Sciences, à San Francisco. Avec Casimir Arvet-Touvet (Gières, 1841-1913), il a réalisé l’exsiccata (nom donné aux collections thématiques de plantes séchées) Hieraciotheca gallica et hispanica (1897-1908). L’une de ces collections est conservée dans l’herbier BC de l’Institut Botànic de Barcelona.

Entre 1899 et 1907, il a envoyé au botaniste Joan Cadevall (l’auteur de la Flora de Catalunya) quatre cartes postales et une dizaine de lettres, dont l’une, de l’année 1899, est transcrite dans le livre Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (auteur: Àngel M. Hernández Cardona, Fundació Torre del Palau, Terrassa, 2018).

73. Cadevall

Posted in Botànica, Cadevall | Leave a Comment »

Lleó Conill, un éminent botaniste catalan

Posted by angelhc a febrer 27, 2021

Lleó Conill (Banyuls [Banyuls-sur-mer], 1872 – Vernet [Vernet-les-Bains], 1944), dont le prénom est souvent appelé en français Joseph-Léon ou simplement Léon, a étudié la carrière d’enseignant à l’Escola Normal de Perpinyà [École Normale de Perpignan] (1890-1893). Il a toujours exercé son métier de professeur d’école primaire en Catalogne du Nord, c’est-à-dire, dans le département des Pyrénées-Orientales, d’abord à Sureda [Sorède], puis en 1906, il est allé à l’école de Sornià [Sournia] et enfin, en 1912, il a été nommé directeur de l’école de Torrelles [Torreilles] (je joins la photo d’un vieille carte postale de cette école), poste qu’il détenu jusqu’à sa retraite, qui eut lieu en 1928. Plus tard, il vécut à Vernet [Vernet-les-Bains].

Il a présidé la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals [Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales] et était académique correspondant de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona et membre d’autres sociétés scientifiques. Il est nommé Chevalier du Mérite Agricole et reçoit la Légion d’Honneur et le Prix Gandoger. Il a également reçu des médailles de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals [Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales] et de l’Académie internationale de Géographie Botanique.

Il a écrit Une excursion botanique au Canigou (1899), Florule de Sorède et Lavall (1904), La Lavande stoechas L. dans les Albères (1907), Botanique catalane (1908), Aperçu sur la flore de Sournia (1909), Botanique catalane pratique (1910), un ouvrage magnifique, dans lequel plus de 800 noms de plantes catalanes populaires sont enregistrés, Esquisse d’une monographie scientifique de Sorède et Lavall (1911), Le jardin scolaire (1912), Les richesses végétales des Pyrenées-Orientales (1915-1923), Les plantes vénéneuses des Pyrénées-Orientales (1914), Les plantes médicinales des Pyrénées-Orientales (1920, avec M. Juillet), Les richesses végétales des Pyrénées-Orientales (1924), Les zones de vegetació del Canigó (1926), Carte des productions végétales. Perpignan (1932, avec M. Gaussen), Observations sur la flore des Pyrénées-Orientales (1932-1941), Aperçu sur la végétation de la Cerdagne Française (1933), Notes scientifiques sur Vernet-les-Bains et ses environs (1934), Végétation de la Salanque et des Corbières orientales roussillonnaises (1933) i Contribution à l’étude de la flore du versant septentrional du Canigou (1936).

Son herbier fait partie des collections botaniques de l’Université Paul Sabatier, de Toulouse, et il existe également des spécimens dans d’autres herbiers, principalement au Muséum National d’Histoire Naturelle, de Paris, et à l’Université Blaise Pascal, de Clermont-Ferrand. Dans les archives de l’Institut Botànic de Barcelona, il y a trois cartes postales et trois lettres écrites par Lleó Conill à Joan Cadevall entre 1905 et 1907, dont la dernière est transcrite dans le livre Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (auteur: Àngel M. Hernández, Fundació Torre del Palau, Terrassa, 2018).

70 escalada. Cadevall

Posted in Botànica, Cadevall | Leave a Comment »

Un tractat de botànica magistral escrit en català per Joan Cadevall

Posted by angelhc a febrer 25, 2021

L’any 2017, la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, em va encarregar de fer l’actualització dels Elements de botànica popular, una obra de Joan Cadevall Diars (Castellgalí, 1846 – Terrassa, 1921), publicada el 1907 a partir d’un curset de botànica impartit pel Dr. Cadevall al Centre Excursionista de Catalunya.

Cadevall és molt conegut per la seva Flora de Catalunya, magna obra editada en sis volums per l’Institut d’Estudis Catalans entre el 1913 i el 1937, però a penes és mencionat pels seus Elements de botànica popular. Tanmateix, és una obra important, no solament perquè es tracta, de fet, del primer tractat de botànica en llengua catalana, sinó també per la seva qualitat científica i perquè tracta (valguin les redundàncies) tots els aspectes de la botànica. És, en definitiva, un tractat de botànica magistral.

El treball d’actualització va ser molt feixuc, no pas pel pas al català normalitzat, sinó per l’adaptació botànica que calgué fer en molts aspectes, havent transcorregut més d’un segle des de la seva realització. Aquesta actualització la vaig fer respectant al màxim el text original de Cadevall, això sí, incorporant els coneixements científics actuals sobre les plantes, per exemple, pel que fa a la fotosíntesi o a la sistemàtica. Per a la millor comprensió i utilitat del llibre, vaig confegir un índex de noms populars amb la seva equivalència en castellà i en llatí científic, i un altre de noms científics, amb indicació de les famílies o grups a què corresponen. El llibre resultant, editat pels Serveis d’Edició, Gestió i Administració de la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, amb el recolzament de l’Ajuntament de Castellgalí, de l’Ajuntament de Terrassa i de l’Ateneu de Natura, de Castelló de la Plana, és d’una gran qualitat, fet amb paper lliure de clor i obtingut d’una gestió forestal responsable. No solament conté els magnífics dibuixos fets per l’enginyer i naturalista Eugeni Ferrer Dalmau (Mataró, 1871 – Terrassa, 1934), sinó també, en la coberta, un dibuix de Pere Viver Aymerich (Terrassa, 1872-1917) de la Reseda jacquinii subsp. litigiosa, una planta endèmica de Catalunya.

Acabo aquesta ressenya subratllant que amb l’actualització que he fet, mantenint l’alt nivell científic i el caràcter didàctic de l’escrit original del Dr. Cadevall, el llibre Elements de botànica popular constitueix un tractat de botànica magistral i plenament vigent.

Elements de botànica popular

Posted in Botànica, Cadevall, Llibres, Terrassa | Leave a Comment »

Carlos Pau y su relación con Joan Cadevall

Posted by angelhc a febrer 23, 2021

En el libro Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf, editado en 2018 por la Fundació Torre del Palau, de Terrassa (se puede adquirir en fundacio@torredelpalau.org), escrito en catalán (un idioma bastante comprensible para quienes dominen el castellano u otra lengua románica), dedico un capítulo a los colaboradores y corresponsales de Joan Cadevall Diars (Castellgalí, 1846 – Terrassa, 1921), el autor de la Flora de Catalunya (1913-1937). Uno de ellos y muy importante fue el farmacéutico y botánico Carlos Pau.

Carlos Pau Español (Segorbe, 1857-1937) hizo la carrera de farmacia en la Universidad de Barcelona, donde se licenció en 1882 y dos años después se doctoró en la Universidad de Madrid. Desde el año 1886 hasta su muerte, regentó una farmacia en Segorbe. En 1892 opositó a la cátedra de botánica de la Facultad de Farmacia de Madrid, plaza que fue obtenida merecidamente por Blas Lázaro Ibiza (Madrid, 1858-1921). Este fracaso (porque lo fue, y no una injusticia, como pretendía él) le marcó profundamente y el resentimiento le acompañó durante toda su vida.

Fue un trabajador incansable de la botánica. Escribió muchos trabajos sobre la flora ibérica, balear y norteafricana. Entre otros, cabe citar los siguientes: Notas botánicas a la flora española (1887-1895), Herborizaciones por Valldigna, Játiva y Sierra Mariola (1899), Cartas a un botánico (1904-1907), Materiales para la flora valenciana (1905), Plantas de Huesca y Guara (1910), Sobre algunas plantas menorquinas (1914), Contribución al estudio de la flora de Granada (1916), Plantas de Melilla (1918), Hieracios catalanes (1918), Plantas de Almería (1925), Plantas de mi herbario mauritánico (1929-1931), Plantas de Andalucía (1931) y Una visita a Mallorca (1934). Junto con Pius Font Quer (Lérida, 1888 – Barcelona, 1964) y Josep Cuatrecasas Arumí (Camprodon, 1903 – Washington, 1996) fundó en 1928 la revista Cavanillesia, que fue la primera en España dedicada exclusivamente a la botánica. Fue académico correspondiente de la Real Academia de Ciencias Físicas, Exactas y Naturales, de Madrid, y de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, y miembro de algunas otras sociedades científicas. Reunió un herbario de 80.000 pliegos, que fue incorporado al herbario del Real Jardín Botánico de Madrid (MA). Igualmente, su rica biblioteca fue depositada en esta institución científica.

Mantuvo una larga relación con Cadevall, personal y epistolar. La correspondencia entre ambos, desde 1893 a 1920, se conserva en el Institut Botànic de Barcelona, con más de un centenar de cartas de Cadevall a Pau, y más de un centenar también de las recíprocas de Pau a Cadevall.

76bis. Cadevall

Posted in Botànica, Cadevall, Història de la medicina i la farmàcia | Leave a Comment »