Claus de determinació per ordinador dels arbres i arbustos del Montnegre i el Corredor

Claus de determinació per ordinador dels arbres i arbustos del Montnegre i el Corredor
J.M. Hernández (Escola Superior d’Enginyeria Industrial. Terrassa) i A.M. Hernández (IES Can Jofresa. Terrassa)
Monografies 27, Diputació de Barcelona 1999: 57-63

Presentem unes claus de determinació per ordinador dels arbres i arbustos del Montnegre i el Corredor, d’indubtable valor didàctic i divulgador. Són fetes en llenguatge Pascal i funcionen en qualsevol PC compatible. Les claus dicotòmiques en què està basat el programa permeten identificar gairebé un centenar de plantes arbòries i arbustives.

Introducció

En la III Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (el Pont de Vilomara, 1993) vam presentar (Hernández i Hernández, 1997) unes claus de determinació per ordinador de la flora d’aquest parc natural de la Serralada Prelitoral.

Ara, en aquesta II Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor (Mataró, 1995), presentem un treball d’abast més modest però d’indubtable valor didàctic i divulgador. Es tracta d’una clau per identificar els arbres, arbustos i lianes d’aquesta part de la Serralada Litoral.

Com que la delimitació de les plantes arbòries i arbustives a vegades és una mica ambigua, hem considerat com a tals les incloses per Francesc Masclans en les seves magnífiques guies per conèixer els arbres i els arbustos i lianes, publicades pel Centre Excursionista de Catalunya (Masclans, 1958, 1963).

Tot i que el treball de camp ha estat important, ens ha facilitat molt la tasca la grandiosa Flora de la Cordillera Litoral Catalana, del mataroní Pere Montserrat i Recoder (Montserrat, 1968).

Les claus consisteixen a fer disjuntives sobre la base d’un o més caràcters. En cap cas no s’han fet servir conceptes difícils. Fins i tot el llenguatge emprat s’ha procurat que fos entenedor.

La informàtica ens aporta una eina important en el tractament de dades. Aprofitant que actualment aquesta tecnologia està molt estesa i a l’abast de tothom, l’hem introduïda en l’àmbit de la botànica, per tal de millorar i fer més còmode l’accés i la recerca de dades.

El programa no requereix pas tenir coneixements avançats, sinó que és intuïtiu, senzill i fàcil d’utilitzar. Funciona en qualsevol ordinador PC compatible. Està fet en llenguatge Pascal i utilitza les claus dicotòmiques que s’adjunten. Un avantatge afegit és que aquest programa permet d’incloure imatges de les plantes, amb la qual cosa la seva utilitat didàctica i de divulgació encara és més gran.

Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània

Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de laurisilva mediterrània
A.M. Hernández (Societat Catalana de Biologia)
Monografies 27, Diputació de Barcelona 1999: 65-66

Les lloredes són fragments de laurisilva, un tipus de vegetació desenvolupat durant la segona part del cenozoic o era terciària sota un clima càlid i humit. El llorer és un arbre espontani a la regió mediterrània i també a la Serralada Litoral. Les lloredes de la zona del Montnegre i el Corredor pertanyen a l’associació Rusco-Lauretum nobilis, de caràcter mediterrani.

Fragments de laurisilva

La descoberta que vaig fer a les muntanyes d’Olesa de Montserrat de veritables boscos de llorer que resseguien molts torrents arrecerats, alguns dels quals, dissortadament, es van perdre en el fatídic incendi del mes de juliol de 1994, em va decidir a considerar el paper d’aquest arbre com a vestigi de la flora artoterciària.

Durant la segona part del cenozoic (era terciària) prevalgué a l’hemisferi nord un clima càlid i humid que afavorí una vegetació de tipus laurisilva, com la que encara avui presenten les illes occidentals de l’arxipèlag canari. A la regió mediterrània, alguns indrets d’humitat elevada i de temperatures benignes han conservat fragments d’aquesta laurisilva, com per exemple les muntanyes d’Algesires o diverses valls de les serralades costaneres catalanes. Aquests fragments, tot i la seva precarietat, eren més abundants en el passat, ja que han estat ocupats molt sovint per assentaments humans, precisament per la situació arrecerada de què gaudien.