Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Olesa de Montserrat’ Category

En el tricentenari de Joan Boada, vicari d’Esparreguera i d’Olesa

Posted by angelhc a Setembre 1, 2022

Joan Boada Carreras va néixer a Olesa de Montserrat el 27 de setembre de 1722, en una de les cases més antigues de la vila, Cal Pel·la. Va estudiar filosofia a la Universitat de Cervera i teologia a Barcelona. Primerament, des del 1749 al 1760, va ser vicari de Santa Eulàlia d’Esparreguera, i des del 1760 fou vicari de Santa Maria d’Olesa. Feia, en realitat, funcions de rector, perquè llavors la titularitat d’aquestes parròquies corresponia a l’abat de Montserrat. Va morir a Olesa el 4 d’agost de 1805. La biografia completa d’aquest prevere il·lustrat la podeu llegir a les pàgines 23-46 del llibre “Olesa al final del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora”, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, llibre prologat per Francesc Xavier Hernández Cardona, catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Olesa al final del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora

Posted in Esparreguera, Història, Llibres, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Ovnis a Olesa de Montserrat, l’any 1642?

Posted by angelhc a Octubre 3, 2021

Amb el títol “Ovnis a Olesa?”, feia referència, en un capítol del llibre Escarxols i paparotes (1997), a un estrany succés que va tenir lloc l’any 1642 i que va quedar recollit en un manual notarial conservat a l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat.

Diversos testimonis refereixen l’aparició de llums envers Montserrat, com mossèn Josep Aguilera que diu que “ell veié un senyal resplendent, el qual eixí d’envers els Apòstols i s’allargà vers la muntanyeta de Casa d’en Paloma del Cairat i després dit senyal s’ajuntà tot rodó en forma d’un globus tornant-se després a dividir-se en forma de tres llunes i durà per espai d’un quart i en continent que fou acabada la respendor n’eixí una altra sobre les Ermites molt més ardent i se’n pujà per la muntanya amunt i aqueixa durà prop d’una hora”. Altres persones descriuen de manera semblant les estranyes llums.

La transcripció completa del referit document poden trobar-la al llibre Escarxols i paparotes (pàgines 174-180).

2008 diciembre 096bis

Atès l’interès suscitat per aquesta entrada, afegeixo a continuació la traducció en anglès i en castellà. Given the interest aroused by this entry, I add below the translation into English and Castilian. Dado el interés suscitado por esta entrada, añado a continuación la traducción en inglés y en castellano.

UFOs in Olesa de Montserrat (Catalonia, Spain), in the year 1642?

With the title “Ovnis a Olesa?” (UFOs in Olesa?), I referred, in a chapter of the book Escarxols i paparotes (1997), to a strange event that took place in 1642 and that was recorded in a notarial manual preserved in the Parish Archive of Olesa de Montserrat. Several witnesses refer to the appearance of lights towards Montserrat, such as Josep Aguilera who says that “he saw a resplendent signal, which went out from Els Apòstols and extended towards the hill of Casa d’en Paloma del Cairat and then this signal took the shape of a globe and then divided into three moons and lasted a quarter of an hour and as soon as the glow ended, another much more intense appeared above Les Ermites, which climbed up the mountain and lasted about an hour”. Other people similarly describe the strange lights. The complete transcript of this document can be found in the book Escarxols i paparotes (pages 174-180).

¿Ovnis en Olesa de Montserrat (Cataluña, España), en el año 1642?

Con el título “Ovnis en Olesa?” (¿Ovnis en Olesa?) hacía referencia, en un capítulo del libro Escarxols i paparotes (1997), a un extraño suceso que tuvo lugar en 1642 y que quedó recogido en un manual notarial conservado en el Archivo Parroquial de Olesa de Montserrat. Varios testigos refieren la aparición de luces hacia Montserrat, como Josep Aguilera que dice que “él vio una señal resplandeciente, la cual salió desde Els Apòstols y se desplazó hacia el montículo de la Casa d’en Paloma del Cairat y luego dicha señal tomó la forma de un globo y se dividió después en forma de tres lunas y duró un cuarto de hora y tan pronto acabó el resplandor apareció otro mucho más ardiente, el cual subió montaña arriba y duró cerca de una hora “. Otras personas describen de manera similar las extrañas luces. La transcripción completa del referido documento pueden encontrarla en el libro Escarxols i paparotes (páginas 174-180).

 


Posted in Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Els pous de glaç de Vacarisses i municipis veïns

Posted by angelhc a Mai 11, 2021

Al terme de Vacarisses hi havia dos pous de glaç, que en realitat eren de neu. Eren els de l’Obac (o de Ca n’Ubach), el de Dalt (s’adjunta fotografia) i el de Baix, construïts respectivament el 1706 i el 1760, amb una capacitat aproximada de 232 i de 125 metres cúbics. Estan ben conservats i és fàcil d’arribar-s’hi des de l’Ubach Nou o Casa Nova de l’Obac. Ja en terme de Terrassa però al mateix massís de l’Obac, hi havia el del Guitart, molt gran, amb una capacitat d’uns 600 metres cúbics, igualment ben conservat i també construït al segle 18. El pou de glaç de can Pasqual, al Bruc, està en un estat de conservació bastant deficient. Un altre, també en mal estat de conservació, és el d’Olesa, situat a les Illes, del qual només queda la meitat, conseqüència d’una de les moltes avingudes del Llobregat que ha sofert la zona. Al terme de Monistrol, n’hi havia un a Montserrat, prop de Sant Jeroni, i possiblement un altre. Finalment, esmentaré el que hi havia al terme de Mura, concretament al costat del mas de la Mata, prop del coll d’Estenalles, el qual passa desapercebut perquè sembla un pou d’aigua. Algunes dades documentals més, les podeu llegir a les pàgines 74-80 del meu llibre Escarxols i paparotes (1997).

Els pous de glaç. DSC08293

Posted in Història, Olesa de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Terrassa, Vacarisses | Leave a Comment »

El carrer Doctor Romagosa, de València

Posted by angelhc a febrer 18, 2021

Un dels carrers més cèntrics de València duu el nom de Doctor Romagosa. Moltes de les persones que diàriament circulen per aquest carrer no saben qui era el doctor Romagosa. Vet ací una petita semblança biogràfica: Josep Romagosa Gotzens (Olesa de Montserrat l’any 1812 – València 1868). Estudià medicina al Real Colegio de Medicina y Cirugía de San Carlos, de Madrid, on es graduà l’any 1842. Fou metge del capítol catedralici de Sigüenza i catedràtic de les universitats de Saragossa, Barcelona i València. Des del 1856 fou degà de la Facultat de Medicina de València. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i d’altres societats mèdiques. El doctor Romagosa va ser un clar representant de la mentalitat anatomoclínica, destacà en anatomia patològica microscòpica i fou un prestigiós cirurgià de l’Hospital General de València que va aconseguir millores en les tècniques operatòries.

Si voleu saber més coses sobre aquest important metge, podeu llegir-ne la biografia que vaig fer-li a les pàgines 55-63 del llibre Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat (2013), el qual es troba a la Biblioteca Pública de València, a la Biblioteca Pública de Castelló de la Plana, a la Biblioteca Historicomèdica “Vicent Peset Llorca”, de València, i a la Biblioteca de Ciències de la Salut de la Universitat de València. I també a la Biblioteca Santa Oliva, de la seva vila natal, Olesa de Montserrat. Una biografia més succinta la podeu llegir en l’article “El Dr. Josep Romagosa (1812-1868), membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya”, publicat l’any 2010 al nímero 54 de la revista Gimbernat, al qual podeu accedir des d’aquest enllaç: https://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/263270

2009 mayo 071. Carrer Doctor Romagosa

Posted in Articles, Història de la medicina i la farmàcia, Llibres, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

El carrer Metge Carrera, d’Olesa de Montserrat, finalment ben escrit

Posted by angelhc a febrer 17, 2021

Francesc Carrera Lamich (Santa Coloma de Queralt, 1849 – Olesa de Montserrat, 1924) va ser metge d’Olesa de Montserrat durant més de quaranta anys, des que el 1882 s’hi establí. Abans ho havia sigut de Maldà, comarca de l’Urgell. . La seva biografia es troba a les pàgines 81-86 del meu llibre Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat, obra guardonada el 2007 amb el Premi de Recerca vila d’Olesa i editada el 2013 pel Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Aquest llibre el podeu trobar a la Biblioteca Santa Oliva, d’Olesa, i en moltes altres biblioteques.

El metge Francesc Carrera té dedicat un dels principals metges de la vila d’Olesa. Fins fa poc, el carrer estava amb el nom malament escrit. Deia Carreras, amb una essa final. Durant molts anys, moltes persones, jo entre elles, hem estat maldant perquè es rectifiqués el nom. Finalment, a finals de 2021, l’Ajuntament d’Olesa, presidit per Miquel Riera Rey, del Bloc Olesà, i amb Xavier Rota Boada en la regidoria de Cultura i Memòria Històrica, ha donat un pas endavant rectificant la grafia incorrecta del cognom d’aquest metge.

Metge Carrera

Posted in Història de la medicina i la farmàcia, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Els inicis del Balneari Broquetas, de Caldes de Montbui

Posted by angelhc a febrer 9, 2021

Amb el títol “Sobre la fundació del Balneari Broquetas, de Caldes de Montbui”, vaig publicar, l’any 2012, al número 33 (pàgines 105-108) de la revista Quatrepins, de Palau-solità i Plegamans, un article en el qual analitzava els inicis d’aquest tan important balneari, fundat el 1729 per l’apotecari Salvador Broquetas Borràs (Olesa de Montserrat, 1680 – Caldes de Montbui, 1748). Ara el podeu llegir en línia: https://www.quatrepins.cat/wp-content/uploads/2021/01/QUATREPINS_33.pdf

2010 julio 011 escalada

Posted in Articles, Història, Història de la medicina i la farmàcia, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans | Leave a Comment »

Juan Folch, catedrático ausente da Universidade de Santiago

Posted by angelhc a febrer 7, 2021

Juan Nepomuceno Folch Capella naceu en Barcelona en 1819 e estudou farmacia no Colexio de Farmacia San Victoriano, onde obtivo o doutoramento en 1842. Despois de exercer a súa profesión, en 1850 comezou a súa carreira docente facendo substitucións e en 1860 solicitou ser nomeado profesor supernumerario, pero o informe foi exhaustivo: “Non ten a aptitude para ser catedrático”. Tentouno varias veces máis e en 1864 foi nomeado, sen oposición, profesor da Facultade de Farmacia de Barcelona. En 1866, nun concurso para a provisión da cátedra de Materia farmacéutica na Universidade de Santiago, obtivo a praza porque ninguén máis presentara. E a partir de aí comezou a súa continua abstención. Solicitaba permiso alegando enfermidade, pero non estaba enfermo durante os levantamentos de 1866 e 1867, nin na revolución de 1868, cando dirixiu un partido de oitenta homes. Durante todo este tempo estivo ausente da súa cadeira en Santiago e continuou pedindo prórrogas de baixa por enfermidade, ata que en 1868 foi separado da cátedra. Recorreu varias veces, alegando os moitos servizos que prestara á “causa da liberdade”, ata que finalmente, a finais de 1872, foi rehabilitado, pero en xaneiro de 1873 non compareceu alegando que “o clima de Santiago era prexudicial para a súa saúde” e foi novamente separado do cargo, pero apelou e o recurso foi aceptado. Non obstante, cando ía ingresar na Universidade de Santiago, esta vez en serio, morreu a finais de 1873, poucos días antes de marchar a Santiago de Compostela. Podes ler todo este asunto no libro Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat (2013), escrito en catalán, pero fácil de entender porque a lingua catalana é similar á lingua galega, ambas derivadas do latín. Un exemplar deste libro está na Biblioteca Universitaria da Universidade de Santiago de Compostela (R78791).

Pazo de Fonseca ter

Posted in Història de la medicina i la farmàcia, Llibres, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Un apotecari terrassenc condemnat a galeres

Posted by angelhc a febrer 3, 2021

Jaume Bayona va néixer l’any 1609 a Olesa, on va practicar la farmàcia i el 1629, després d’haver-se examinat, va obtenir el títol d’apotecari. L’any 1630 es va casar amb la terrassenca Elisabet Cardús i es va establir a Terrassa, concretament al carrer de la Rutlla. El 1642 va ser acusat de falsificació de moneda i va ser condemnat a galeres. El va delatar Joan Font, un fill del qual, l’any anterior, havia matat dins l’església al mestre de minyons i en el judici que se li va fer, Jaume Bayona va declarar com a testimoni del crim. Per sort, no va anar a galeres perquè va recórrer la sentència i va ser alliberat. Tot això ho conto detalladament en el llibre Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat (2013). Crec que aquesta recerca ha estat una aportació important no solament a la història de la farmàcia, sinó també a la història oculta de Terrassa.

2010 agost 050 b. La Rutlla, Terrassa (B), 2-8-2010

En aquesta casa o en una propera, estava la botiga de l’apotecari Jaume Bayona.

Posted in Història de la medicina i la farmàcia, Llibres, Olesa de Montserrat, Terrassa | Leave a Comment »

Els bolets, la quintaessència del bosc

Posted by angelhc a gener 29, 2021

Aquest és el títol d’un capítol del meu llibre Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa, editat l’any 1997 per la Fundació Agrícola Olesana. Pel seu interès botànic, reprodueixo una part del text de la pàgina 100.

Entenem per bolet la part externa, productora d’espores, d’un fong. No són aquestes, doncs, paraules exactament sinònimes. Els fongs són vegetals sense clorofil·la, que obtenen el seu aliment a partir de matèria orgànica ja formada (generalment viuen de l’humus o virosta del bosc, però alguns són paràsits). En molts casos els fongs estableixen complicades relacions de simbiosi o col·laboració amb els arbres i altres plantes, i d’altra banda ajuden a descompondre les restes vegetals, permetent així el reciclatge dels nutrients i el propi funcionament dels ecosistemes. Un bosc no és una plantació d’arbres, sinó un complex ecosistema en el qual els fongs tenen un paper primordial. Amb tota propietat, els bolets són la quintaessència del bosc.

Per últim, vull fer un advertiment que no per molt repetit és menys important: no mengeu bolets sense conèixer-los. La majoria són inofensius o poc tòxics, però algunes espècies són mortals. Compte!

Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa

Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa

Posted in Botànica, Llibres, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

La llegenda dels forns encantats

Posted by angelhc a gener 28, 2021

Antigament, els totxos, teules i rajoles es feien en els anomenats forns d’obra. Molts d’aquests forns eren de tipus ibèric, que no vol dir que fossin de l’època dels íbers. La majoria són de l’edat mitjana o de l’edat moderna, però seguint models anteriors. Primerament es pastava el fang i amb un motlle es donava forma a les peces d’obra (maons, rajoles, teules, etc.) que es volien coure. Després es deixaven assecar. Finalment es ficaven en el forn.

Per a fer la cuita en condicions, calia un seguit de circumstàncies favorables. Qualsevol contingència (pluges inesperades que mullaven la llenya, obstrucció de les xemeneies, etc.) impedia acabar la cocció. Per això s’han trobat forns amb la cuita mig acabada. En aquest cas, donava més feina retirar tot el material i arreglar el forn que fer-ne un de nou.

La presència d’aquests forns ha donat origen a la llegenda dels forns encantats, la qual diu que una velleta assedegada demanava aigua als forners i en negar-se-la aquests, va maleir el forn perquè no cogués mai més.

En el llibre Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa, editat el 1997 per la Fundació Agrícola Olesana, comento el forn encantat de l’antic mas de Coll de Bran, situat en terme de Vacarisses, el qual va ser descobert pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, en haver quedat visible arran de l’incendi forestal de l’any 1994. Aquest descobriment es importantíssim per a comprendre el funcionament dels forns d’obra de tipus ibèric. Adjunto una fotografia d’aquest “forn maleït”.

DSC04309 super escalada

Posted in Història, Llegendes, Llibres, Olesa de Montserrat, Vacarisses | Leave a Comment »