Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Sant Llorenç del Munt i l'Obac’ Category

Un llibre d’itineraris per Sant Llorenç

Posted by angelhc a abril 6, 2014

El dissabte 5 d’abril de 2014 ha estat presentat a la casa de la vila de Sant Llorenç Savall el llibre Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 30 excursions amb encant, editat per Farell.

L’obra ha estat coordinada per Albert Vicens Llauradó i han participat dinou autors, entre els quals em compto. Cal destacar el plantejament innovador dels itineraris descrits, que defugen els camins concorreguts, que no són excessivament fatigosos i que ens mostren un seguit d’aspectes que sovint passen desapercebuts: balmes obrades, fonts, avencs, masies, barraques de vinya, plantes singulars, etc.

En definitiva, una guia remarcable de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

 

Posted in Llibres, Notícies, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

“Sobre la presència de la noguera negra (Juglans nigra) al torrent de Bogunyà, terme de Terrassa, única localitat coneguda a Catalunya”, comunicació presentada a la VII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Posted by juanmah a novembre 27, 2009

Els dies 19 i 20 del proppassat mes de novembre, tingué lloc la VII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebrada a Terrassa, concretament al Parc Audiovisual de Catalunya.

Pronunciaren unes paraules de benvinguda en Josep Mayoral, diputat president de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i en Màrius Massallé, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa.

Amb una nombrosa assistència de persones interessades en aquest important espai natural, durant les dues jornades que durà la trobada van ser presentades 34 ponències, agrupades en quatre apartats: gestió, fauna, vegetació i patrimoni cultural.

Hi vaig presentar una comunicació de botànica, de la qual adjunto els resums en català, castellà i anglès.

Resum. Sobre la presència de la noguera negra (Juglans nigra) al torrent de Bogunyà, terme de Terrassa, única localitat coneguda a Catalunya

La noguera negra (Juglans nigra) és un arbre oriünd d’Amèrica del Nord, però plantat a diverses regions temperades dels dos hemisferis. S’ha detectat en estat subespontani al torrent de Bogunyà, a la part sud del massís de l’Obac, en el terme municipal de Terrassa. Fora de cultiu, constitueix aquesta l’única localitat coneguda de la planta a Catalunya. A més de precisar la localitat i de donar característiques de l’hàbitat, se situa taxonòmicament l’espècie, es discuteix la denominació catalana de l’arbre, es fa una descripció de la planta i s’indiquen les seves aplicacions, i finalment es proposen diverses mesures de conservació.

Resumen. Sobre la presencia del nogal negro (Juglans nigra) en el Torrent de Bogunyà, término de Terrassa, única localidad conocida en Cataluña

El nogal negro (Juglans nigra) es un árbol oriundo de América del Norte, pero plantado en diversas regiones templadas de ambos hemisferios. Se ha detectado en estado subespontáneo en el Torrent de Bogunyà, en la parte sur del macizo del Obac, en el término municipal de Terrassa. Fuera de cultivo, constituye ésta la única localidad conocida de la planta en Cataluña. Además de precisar la localidad y de dar características del hábitat, se sitúa taxonómicamente la especie, se discute la denominación catalana del árbol, se hace una descripción de la planta y se indican sus aplicaciones, y finalmente se proponen algunas medidas de conservación.

Abstract. On the presence of black walnut (Juglans nigra) at Torrent de Bogunyà, district of Terrassa, the only known place in Catalonia

The black walnut (Juglans nigra) is a tree native to North America, but planted in several temperate regions of the Northern and Southern hemispheres. It is detected as naturalized plant at Torrent de Bogunyà, in the Southern part of Obac massif, in the municipal district of Terrassa. Out of cultivation, this is the only known place of the plant in Catalonia. The place is specified and features of habitat are given, and besides this, the species is taxonomically stated, the Catalan denomination is discussed, a description of the plant is made and its uses are indicated, and finally some conservation measures are proposed.

Posted in Articles, Botànica, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1993)

Posted by juanmah a agost 7, 2009

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Aquesta publicació constitueix la memòria de l’ajut CIRIT-ACOM 92 nº 3076/36, concedit a l’autor per la Generalitat de Catalunya. Fou realitzat a l’Institut Botànic de Barcelona, amb la supervisió del seu director, Dr. Josep Maria Montserrat Martí, i comptà amb la col·laboració de Juan Manuel Hernández Sánchez en el tractament informàtic de les dades i en l’elaboració de les claus de determinació per ordinador de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

No es tracta d’una flora, però tampoc d’un simple catàleg. És una revisió florística amb claus de determinació originals i dicotòmiques. Per a cadascuna de les principals espècies, a més del nom científic es dóna el nom vulgar. Primerament es fa un comentari (distribució i caràcter biogeogràfic de la planta, hàbitat, comunitats on es troba, dades ecològiques, aplicacions alimentàries o medicinals, etc.). A continuació s’ofereixen les citacions extretes de la bibliografia i finalment s’aporten les citacions personals.

Posted in Botànica, Llibres, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | 1 Comment »

El Teix de l'Obac, un arbre singular de Vacarisses que cal perpetuar

Posted by juanmah a maig 22, 2009

En la revista Vacarisses, Balcó de Montserrat del mes d’abril de 2009, es dedica un article a aquest arbre singular, l’únic d’aquesta espècie existent a l’Obac, considerat mil·lenari. Després de fer-se un ampli estudi del teix, es proposa de clonar aquest venerable arbre vacarissà, ja que el tronc presenta senyals de deteriorament. Igualment es proposen altres mesures que s’haurien de prendre, ja que a un pam del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi ha urbanitzacions que cada vegada van ocupant més terreny de la Carena del Teix.

Posted in Botànica, Notícies, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

Claus de determinació per ordinador de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Posted by juanmah a desembre 26, 2008

Claus de determinació per ordinador de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
A.M. Hernández Cardona i J. M. Hernández Sánchez (IB Can Jofresa. Terrassa)
Monografies 25, Diputació de Barcelona 1997: 33-36

Es presenten unes claus de determinació per ordinador per tal d’identificar de manera fàcil les principals plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest programa informàtic és fàcil d’utilitzar i permet l’accés des de la família o el gènere.

Introducció

Ara que s’ha arribat a un moment en què la informàtica està força desenvolupada i a l’abast de molta gent, amb importants avenços en el món de la programació i amb uns suports d’informació de molta capacitat i relativament barats, podem aprofitar-nos d’aquests avantatges en el terreny de la didàctica i la divulgació de les ciències naturals i ambientals.

És en aquest context que hem posat a punt unes claus de determinació que arriben a tots els gèneres i a les principals espècies de plantes que creixen espontàniament als massissos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Cal dir que aquest resultat ha estat en bona part possible gràcies a la concessió d’un ajut CIRIT, de la Generalitat de Catalunya, per al projecte d’investigació «Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac».

Posted in Articles, Botànica, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

Dos errors històrics sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt

Posted by juanmah a desembre 5, 2008

Dos errors històrics sobre el Monestir de Sant Llorenç del Munt
A.M. Hernández Cardona (Centre Excursionista de Terrassa)
Monografies 25, Diputació de Barcelona 1997: 93-95

En aquesta nota tracto de dos errors històrics en què avui encara incorren molts estudiosos.

El primer es refereix a la data de consagració de l’església de Sant Llorenç del Munt. La data concreta és el 24 de juny de 1064, però sovint es dóna la del 22 de juny, un error que prové del còmput equivocat que va fer Antoni Vergés i Mirassó en el seu llibre monogràfic sobre Sant Llorenç del Munt.

El document en què consta la data de consagració de l’esglèsia del monestir benedictí és una còpia diplomàtica del segle XI de l’acta de consagració original.

En el document esmentat es diu (ho tradueixo del llatí): «l’any de l’encarnació del Senyor mil seixanta-quatre, el cinquè del regnat del rei Felip, el dia vuitè de les calendes de juliol». I com que els dies d’aquestes calendes es compten a l’inrevés a partir del primer de juliol, tenim el 24 de juny: una data que coincideix amb la festivitat de sant Joan i amb el solstici d’estiu.

L’altre error històric que vull corregir es refereix a la pretesa devastació del monestir de Sant Llorenç del Munt per les tropes napoleòniques l’any 1809. És un tòpic que ningú no ha posat en dubte.

Tanmateix, és fàcil demostrar la inconsistència de la llegenda de l’exèrcit francès pujant a la Mola i destruint el monestir, si llegim el Diario de los viajes hechos en Cataluña escrit per Francisco de Zamora, que va pujar-hi al final de 1786.

Copio, traduint-lo, el fragment següent: «En el seu cim hi era el monestir de benedictins, del qual queda íntegra l’església construïda a la manera antiga, sense cap adornament, però summament sòlida. I la resta del monestir és arruïnat i només en roman una part molt mal conservada, en què vivia fa pocs anys un monjo i ara un ermità. Es veuen oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de persones o monjos importants, segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures.»

A més, he consultat moltes obres referents a la Guerra de la independència, i en cap d’elles s’esmenta la destrucció del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Introducció

En aquesta nota tracto de dos errors històrics en què avui encara incorren molts estudiosos.

El primer es refereix a la data de consagració de l’església de Sant Llorenç del Munt i el segon a la diguem-ne llegenda de la destrucció del monestir per les tropes franceses durant la Guerra de la independència.

Posted in Articles, Història, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

Assentaments rurals i medi natural del sud de Sant Llorenç del Munt i l’Obac als segles X i XI

Posted by juanmah a novembre 28, 2008

Assentaments rurals i medi natural del sud de Sant Llorenç del Munt i l’Obac als segles X i XI
P. Roca i A.M. Hernández (IB Can Jofresa. Terrassa)
Monografies 25, Diputació de Barcelona 1997: 85-87

L’estudi de la documentació escrita relativa a la zona de Terrassa durant els segles X i XI demostra que una bona part dels principals enclavaments agrícoles del moment estaven situats a la zona de contacte entre la plana i les primeres formacions muntanyoses de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquests enclavaments rurals es caracteritzaven per la seva localització prop de torrents i formacions boscoses. Els torrents centralitzaven un ampli segment de les activitats productives d’aquestes societats.

L’activitat agrícola practicada en aquests llocs implica un aprofitament eficaç dels recursos aportats pel medi: aigua dels torrents, un sòl ric i ben estructurat, una fertilitat natural provinent dels boscos circumdants, la reducció de les pestes i malures de les plantes en cultiu, i l’assuaujament de les inclemències atmòsfèriques. Aquest tipus d’agricultura que ara anomenaríem ecològica, ultra els avantatges de conservar el medi i de treure’n el màxim profit, necessita relativament poc esforç i un utillatge agrícola senzill. Els pagesos van adaptar les seves formes de treball a aquestes condicions.

L’estudi de les potencialitats ecològiques que aquests enclavaments oferien a les societats pageses i la manera com va ser aprofitats permeten reconsiderar algunes de les tesis més tradicionals sobre el desenvolupament de l’agricultura alt medieval a les zones mediterrànies. Els processos de treball que implica aquesta agricultura de torrent són coherents amb l’estructura de la societat dels segles X i XI a Catalunya.

Introducció

La rica documentació escrita sobre la zona de contacte entre la plana i les primeres formacions muntanyoses de Sant Llorenç del Munt i l’Obac durant el període alt medieval ha possibilitat situar en l’espai alguns assentaments rurals de l’època i, també, fer un esbòs de les principals característiques de l’economia agrària d’aquestes comunitats (Puig,
1979 i 1990; Borfo i Roca, 1987 i 1988).

Al llarg dels segles x i xi la base de l’assentament pagès i el nuclil d’habitació a la zona era la «villa», però les principals activitats productives de les comunitats pageses es feien fora de l’espai estricte d’aquestes. Les zones conreades es trobaven localitzades en uns espais que la documentació cita com a «locum» o «locum que dicunt». Desconeixem la relació que hi havia entre aquests llocs i les viles o els nuclis de residència (el tipus d’agricultura que es practicava en els primers fa pensar que havien de ser propers), però es pot assegurar que molts dels llocs de conreu estaven situats en el fons de torrents i prop de formacions boscoses.

En la documentació estudiada hi ha descripcions molt detallades d’alguns d’aquests llocs que centralitzaven les activitats agràries. Bangeres era una zona de conreus situada prop de l’actual Torre de Mossèn Homs, el 1040, un document d’empenyorament ens indica l’existència d’una «terra cum ortos et arboribus varis generis et rego et caput rego et aqua at rigandum et ruvira et casa cum solo et supraposito». Al mateix lloc, una donació del 1042 també descriu l’espai minuciosament: «terras et vineas et trilias, cultum vel ermun, casas cum curtes, solos et suprapositos et ortos cum regos et caput regos et arbores diversis ieneris». Tot i ser un important nucli de conreus, a Bangeres no s’ha localitzat cap tipus de poblament concentrat, contràriament a altres dos importants «locum» de la zona, Gaià i Matadepera, on s’han pogut documentar dues viles i la presència d’importants formacions boscoses. A Matadepera tornem a observar la mateixa organització de l’espai agrari en una venda de terres del 1031: «kasas cum curtes, solos et suprapositos et foveas et ostios, ianuas, terras et vineas et ortos et fonte et aqua ad regandum vel imperandum et omnis generis arborum qui imfra sunt, cultum vel eremum, garricus et pinus, vallibus, pascuis, petricis, kasalicis». Marçans, prop de l’actual Castellar del Vallès, també repeteix el model en una venda de l’any 1001: «terras et vineas, ortis, ortalibus, arboribus pomiferos et oleastros et aliis generis arboribus casas cum curtes…». (Puig, 1990, docs. 294, 322, 232 i 161).

Aquests exemples i molts d’altres que es poden trobar en la documentació consultada permeten observar un espai agrari estructurat complexament, en què conviuen arbres, diversos conreus, horts, formacions boscoses, conduccions d’aigua, corrals, cases etc. L’extrem grau de repartició de la propietat de la terra propi d’aquesta societat indueix a pensar que les citacions anteriors fan referència a porcions de terra relativament petites i concentrades al fons dels torrents.

La documentació també permet observar una discontinuïtat entre els conreus dels segles x i xi i els de la trilogia mediterrània propis de tota la història agrària posterior al segle xii a la zona de Terrassa. Les comunitats pageses que estem estudiant atorgaven poca importància a l’olivera,
conreaven pocs cereals de qualitat, com ara els forments i els blats (en canvi, a la documentació hi ha moltes citacions d’ordi), i havien estès el conreu de la vinya i els horts. Practicaven una ramaderia basada en els bens, cabres i porcs, que devien ser alimentats en els espais forestals propers als assentaments (Borfo i Roca, 1988: 29-33).

Posted in Articles, Història, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

Comentaris sobre algunes plantes poc o gens conegudes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Posted by juanmah a novembre 21, 2008

Comentaris sobre algunes plantes poc o gens conegudes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
A.M. Hernández Cardona (IB Can Jofresa. Terrassa)
Monografies 25, Diputació de Barcelona 1997: 37-40

Introducció

Amb motiu de la concessió d’un ajut CIRIT (ACOM-92), de la Generalitat de Catalunya, per al projecte d’investigació Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, he estudiat intensament durant el curs 1992-93 la flora d’aquestes muntanyes.

En aquesta comunicació que presento a la III Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, comento breument algunes plantes que no es coneixien a un o als dos massissos, o que la seva presència era dubtosa.

Posted in Articles, Botànica, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Leave a Comment »

Aportació al coneixement dels pteridòfits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Posted by juanmah a novembre 14, 2008

À. M. Hernández (Centre Excursionista de Terrassa)
Aportació al coneixement dels pteridòfits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Monografies 35, Diputació de Barcelona 2002: 241-242

Resum

Aportació al coneixement dels pteridòfits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

La flora pteridològica de Sant Llorenç del Munt i l’Obac comprèn una selaginel·làcia, tres equisetàcies i divuit falgueres. D’aquests pteridòfits són singulars la selaginel·la denticulada, la falguereta de fenc, la falguereta de Madeira, la falguereta pèl-roja, el polipodi mestís, lafalzia prima i la llengua de cérvol.

En aquesta comunicació es comenten tres pteridòfits recentment descoberts a Sant Llorenç del Munt i l’Obac: l’equiset de camp, la falguereta fina i la falguera aculeada.

També es donen algunes noves localitats de les falgueretes de fenci de Madeira.

Paraules clau: Pteridòfits

Resumen

Aportación al conocimiento de los pteridofitos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

La flora pteridológica de Sant Llorenç del Munt i l’Obac comprende una selaginelacia, tres equisetacias y dieciocho helechos. De estospteridofitos son singulares la selaginela denticulada, el helecho, el helecho de Madeira, el polipodio, el culantrillo y la lengua cerval.

En esta comunicación se comentan tres pteriodofitos recientemente descubiertos en Sant Llorenç del Munt i l’Obac: el equiseto de campo, el helecho fino y el helecho aculeado.

También se dan algunas nuevas localidades del helecho y del he-lecho de Madeira.

Palabras clave: Pteridofitos

Abstract

Contribution to the knowledge of the pteridophytes of Sant Llorenç del Munt i l’Obac

The pteridological flora of Sant Llorenç del Munt i l’Obac comprises 1 selaginella, 3 horsetails and 18 ferns. Among these pteridophytesthe following are of particular interest: Selaginella denticulata, Cheilantes acrostica, Cheilantes maderensis, lip fern, intermediate polypody, northern spleenwort and hart’s-tongue fern.

This paper reports on three pteridophytes that were discovered recently in Sant Llorenç del Munt i l’Obac: field horsetail, Jersey fernand hard shield-fern.

Some new sites are also provided for Cheilantes acrostica and Cheilantes maderensis.

Keywords: Pteridophytes

Introducció

Els pteridòfits són plantes vasculars (amb teixits conductors de saba) que es reprodueixen per espores. Dintre d’aquest grup destaquen les falgueres.

De les falgueres de Sant Llorenç, la Secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de Terrassa va fer-ne un estudi acurat (Crispi et al., 1994).

La flora pteridològica de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és bastant rica si la comparem amb la d’altres muntanyes mediterrànies. Comptant les espècies que en aquesta nota es donen a conèixer, hi ha a Sant Llorenç del Munt i l’Obac una selaginel·làcia, tres equisetàcies i divuit falgueres.

Tot i que el nombre d’espècies és més aviat reduït, cal tenir en compte que algunes són ben singulars: la selaginel·la denticulada (Selaginella denticulata), present al torrent del Flequer, al sud de Rocafort; la falguereta de fenc (Cheilanthes acrostica), que es fa a diversos indrets del Parc Natural; la falguereta de Madeira (Cheilanthes maderensis), pròpia de substrats silícics; la falguereta pèl-roja (Notholaena marantae), que creix a la serra de les Pedritxes, sobre roques volcàniques àcides; el polipodi mestís (Polypodium interjectum), present a diverses localitats del Parc; la falzia prima (Asplenium septentrionale), una espècie que a Catalunya és molt rara al sud dels Pirineus, i la llengua de cérvol (Asplenium scolopendrium), localitzada en algunes canals o fondalades humides.

Posted in Articles, Botànica, Sant Llorenç del Munt i l'Obac | Etiquetat: , , | Leave a Comment »