Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Sant Salvador de les Espases’ Category

Exposició sobre Sant Salvador de les Espases

Posted by angelhc a Octubre 14, 2017

Organitzada per l’associació Col·leccionistes de Terrassa, el dimecres dia 18 d’octubre de 2017 a les set de la tarda, en el segon pis del Centre Cultural (Rambla d’Ègara), serà inaugurada una exposició sobre Sant Salvador de les Espases, que restarà oberta fins al 10 de gener de 2018.

Són tractats diversos aspectes d’aquesta ermita situada en un turó compartit pels municipis d’Esparreguera, Olesa i Vacarisses: geologia, botànica, zoologia, aplecs, goigs de Sant Salvador, auques, programes dels aplecs, predel·la del retaule ara al castell de Vallparadís, punts de llibre, nadales, llibres, etc. També s’exposa en un lloc preferent una maqueta de suro feta per mossèn Sebastià Codina.

Els visitants seran obsequiats amb alguns dels meus llibres referents a Sant Salvador de les Espases.Cartell exposició Sant Salvador de les Espases

Anuncis

Posted in Esparreguera, Llibres, Notícies, Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, Terrassa, Vacarisses | Leave a Comment »

Una aproximació als orígens del castell de les Espases

Posted by angelhc a Juliol 8, 2017

En el llibre Els ponts d’Esparreguera (2015), Eleuteri Navarro i jo  hem tractat aquest tema. L’antic castell de les Espases radicava en un sortint rocós de la serra de Sant Salvador, una continuació de la del Cairat, a la banda esquerra del riu Llobregat i a una altitud aproximada de 400 metres, on actualment es troba l’ermita de Sant Salvador de les Espases, situada en un turó on confluexien els termes municipals d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses.

Analitzats el seu emplaçament i els seus elements, observem en primer lloc diverses fases constructives corresponents a diferents èpoques. La més antiga, sens dubte, correspon a la talaia edificada al capdamunt del turó. Les seves restes, de forma arrodonida, adherides a la roca, formen un aparell de pedres no gaire grans de gres o arenita, algunes toscament retocades, amb abundant morter de calç, mantenint-se les filades horitzontals. El conjunt mural s’assembla a un aparell de carreuons (blocs de pedra poc treballats), però no podem considerar-lo com a tal, més aviat caldria definir-lo com una maçoneria irregular carejada per la part externa i de mides similars o una mica més petites, formant un opus caementicium (pedres de paredat més irregulars i petites que les emprades a l’exterior), d’una gran duresa, amb un gruix aproximat de 90 centímetres a 1 metre. A més d’aquesta part, es conserven tot al voltant del cim del turó algunes restes de mur, de la mateixa antigor, que servien per a consolidar l’espai culminant, sobre el qual s’assentava la talaia.

Més avall, on ara es troba el refugi d’accés lliure, existeix un mur de 4 metres de llarg per 2,50 d’alt i 1,30 de gruixària, format per blocs petits i mitjans de gres. Encara que bastant desapercebut, el mur presenta en el seu extrem nord, concretament on enllaça amb la paret de diferent fàbrica i gruix que separa aquest cobert de la capella, indicis d’una cantonada que indicaria la seva continuació fins a la roca i que reforçaria la defensa pel flanc nord i que probablement va ser derruït en ser ampliat el recinte. Tenint present que l’emplaçament només era accessible, amb dificultat, pel vessant oest, considerem com a molt probable l’existència d’un primer tancament defensiu en aquestes parts més vulnerables.

El perímetre restant de la roca era pràcticament inaccessible per la seva verticalitat. L’accés actual pel costat nord-est va ser obert mitjançant voladures controlades durant el segle passat. També la placeta davant l’entrada fou notablement ampliada en aquell temps. Quant a la resta de la fortificació, a part de diverses modificacions i adaptacions, creiem que correspon, pels carreus ben treballats i ajustats, al segle XII. De tota manera, la façana del refugi d’accés lliure podria ser anterior a la façana de la capella. L’ampliació posterior, cap al segle XII, ja no s’ajusta a un model defensiu, que per altra banda tampoc era necessari, tenint en compte que amb l’avanç de la frontera cap al sud el castell havia quedat situat en la rereguarda, totalment aïllat, perdent el seu valor estratègic.

Cal subratllar que la talaia connectava visualment de forma directa amb els castells altmedievals de Marro, Montserrat, Otger, Collbató i alguna altra edificació defensiva de l’actual terme d’Esparreguera, tots ells al marge dret del riu Llobregat. Aquesta circumstància feia de la talaia un indret estratègic de primer ordre, i més si tenim present que era la baula que unia principalment les construccions del Montserrat, algunes sense connexió visual directa entre elles. Contràriament, des de la mateixa òptica defensiva, la visibilitat amb el territori circumveí del marge esquerre del riu era molt escassa, ja que el muntanyam és més elevat, quedant la fortalesa pràcticament aïllada.

Observant amb més deteniment les característiques del lloc i del seu aprofitament físic, podem deduir que allò que els documents defineixen com a castell en els seus inicis probablement no era més que una talaia d’observació i senyals, amb un reduït perímetre emmurallat, de caràcter defensiu i d’allotjament d’una petita guarnició. Sens dubte, aquesta havia de ser la seva funció principal, prolongant-se fins al ple domini comtal de la contrada.

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se en quin moment es fa necessària aquesta construcció i qui la va fer. Després de l’expansió dels francs al sud dels Pirineus, a finals del segle VIII, entenem que una construcció d’aquestes característiques a ponent de Barcelona solament té sentit si forma part d’una xarxa de vigilància i control del territori, i més encara davant l’apropament dels exèrcits francs un cop es produí la capitulació de Girona el 785. Encara que la historiografia tradicional no diu res al respecte, costa de creure que la ciutat de Barcelona, sota domini àrab, no tingués un sistema d’alerta més enllà del seu perímetre immediat.

La connexió amb l’antiquíssim castell Marro (nom derivat, segons moltes opinions, de l’àrab marr, passar, és a dir, castell del Pas) i aquest amb la torrota de Vacarisses, compliria aquesta funció de vigilància a tots dos costats del Llobregat en època islàmica, davant la possible penetració cristiana per algun dels passos estratègics procedents del Bages, baixant per la conca del riu vers Barcelona per Vacarisses i Terrassa, o cap a Martorell, l’Anoia i el Penedès pel pont del Cairat. En aquest sentit, les antigues construccions de vigilància de la Guardiola i d’una torre possiblement situada en el petit altiplà del Puig, cobrarien especial importància per la seva visibilitat i connexió directa amb aquest refugi natural i inexpugnable.

D’altra banda ens sembla poc probable la construcció del castell per part de Guifré, a finals del segle IX, segons diuen alguns historiadors, ja que vers aquelles dates, a penes deu anys després de l’adjudicació al Pilós dels comtats de Barcelona i Girona (878), no sols havia estat presa la zona (i donada una part de la muntanya de Montserrat al monestir de Ripoll), sinó que prosseguia indefectiblement l’expansió rural cap al sud i l’oest, duta a terme pels comtes i els altres senyors feudals. Recordem que les grans riqueses senyorials procedien principalment de la colonització, feta sota el principi bàsic pel qual tota terra verge era, per dret, terra pública. Per tant, entenem que fer una construcció d’aquestes característiques ja no té sentit a rereguarda, és a dir, un cop passada la frontera natural del Llobregat, la fortalesa restava dalt d’un turó de difícil accés, amb visibilitat reduïda i totalment aïllada.

En conclusió, creiem que aquesta talaia, posteriorment castell de les Espases, és anterior al domini carolingi o comtal. La seva construcció degué dur-se a terme probablement als últims decennis del segle VIII, en un territori a pocs quilòmetres de les muralles de Barcelona, convertit més tard en zona fronterera de difícil control carolingi fins ben bé a l’últim terç del segle IX. Recordem, en aquest sentit, la rebel·lió indigenista d’Aissò el 826-827, amb ajuda musulmana, que féu retrocedir la frontera cristiana. Amb l’ocupació o conquesta del Montserrat per Guifré (un dels perns de la reconquesta, segons expressió d’Abadal), la fortalesa degué passar a mans cristianes a finals d’aquell segle, convertint-se en refugi temporal dels pobladors més propers, davant el perill de les asseifes sarraïnes. L’avanç de la frontera fins al Gaià i la presència del castell termenat d’Esparreguera, relegà el castell de les Espases a una funció secundària de consolidació del territori ocupat, convertint-se en un apèndix del castell d’Esparreguera, probablement ja a la segona meitat del segle X. El pas d’ambdós castells a mans dels Claramunt, al voltant de l’any 1000, confirmaria la pèrdua del seu valor estratègic. L’ampliació del castell, vers el segle XII, obeiria, doncs, no a una funció militar, sinó a una ostentació del poder feudal del llavors propietari. Finalment el castell esdevingué ermita sota l’advocació de Sant Salvador.

Posted in Esparreguera, Història, Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, Vacarisses | Leave a Comment »

Els pagesos i la Lluna

Posted by angelhc a Abril 3, 2017

Els pagesos sempre han tingut en compte la fase de la Lluna en les seves tasques agrícoles.

Sovint, en les agradables xerrades a la vora del foc al casal de Sant Salvador de les Espases, els bons amics de l’ermita parlaven d’aquest tema. De les notes que allí vaig prendre i també de les anotacions que vaig fer durant la sortida a Reus amb els pagesos d’Olesa el 12 d’abril de 1995, juntament amb algunes altres informacions donades per Pere Gibert, de cal Pel·la d’Olesa, i per Miquel Margarit, de Viladecavalls, he pogut confegir aquest capítol que reuneix algunes de les pràctiques pageses fetes d’acord amb la fase lunar. El bo del cas és que hi ha una coincidència total, la qual cosa demostra que els pagesos no van desencaminats. Sempre he dit que els pagesos són gent molt intel·ligent (tan intel·ligents que mai diuen que ho són).

Aquesta influència de la Lluna no és una influència diguem-ne astrològica, sinó profunda i certa. Que cal donar una explicació… és clar que sí. Però molts científics són superbs i no volen entretenir-se en això. El científic autèntic, però, és el que busca la raó de les coses, de totes les coses, fins i tot de les petites com ara “les manies dels camperols”. La humilitat és la base de la veritable saviesa. Però deixem la xerrameca i anem al gra.

Recordem abans quines són les fases de la Lluna: lluna plena, amb tot el disc il·luminat; lluna o quart minvant, en forma de C; lluna nova, amb el disc lunar fosc; i lluna o quart creixent, en forma de D. A partir de la lluna plena, és a dir, quan minva, es diu lluna vella; i a partir de la lluna nova, quan creix, l’anomenen els pagesos lluna nova. Aquesta simplificació és la que fan la gent del camp: quan minva, lluna vella; quan creix, lluna nova. Més lògica, impossible.

L’esporgada s’ha de fer en lluna vella en les plantes que els hi cau la fulla, i en lluna nova en els arbres de fulla perenne. Per exemple, en l’olivera quan es talla en lluna nova la pell tapa la ferida, però si es poda en lluna vella, la pell queda escarxofada. Tallar un arbre és el mateix cas. Si l’arbre és caducifoli, com ara un roure o un noguer, s’ha de tallar en lluna vella. En canvi, un arbre perennifoli, com ara una alzina o un pi, ha de ser tallat en lluna nova. La recol·lecció de les olives és preferible fer-la en lluna vella. Treballar la terra, si és de secà, és millor fer-ho en lluna nova, perquè així reté més l’aigua. En terreny de regadiu o molt humit, és preferible cavar en lluna vella, perquè així s’escola més fàcilment l’aigua. Els fems quan s’arrepleguen en lluna vella fermenten, mentre que els collits en lluna nova s’assequen. Els pous, dipòsits i basses s’han de netejar en lluna vella, perquè si no s’esberlen. Els sarments i fruits que cauen a terra, s’han de tallar o agafar en lluna vella. Si no es fa així, es corquen o es pollen, és a dir, es fan malbé atacats pels insectes. Les patates plantades en lluna nova necessiten el doble d’aigua que si ho són en lluna vella. Etcètera.

I ara permeteu-me una petita contribució a la paremiologia catalana. Es tracta d’una dita de collita pròpia (no solament els pagesos tenen collita pròpia, caram!). Se’m va ocórrer en el curs d’una d’aquestes converses sobre la Lluna tinguda a Sant Salvador, quan algú preguntava com es podia saber si era quart minvant o quart creixent. Heus ací l’aforisme:

“Cul a llevant, quart minvant; cul a ponent, quart creixent”.

Extret del meu llibre Escarxols i paparotes (1997)

 

Nota para hispanohablantes: Este refrán, de mi invención, se puede adaptar al castellano del siguiente modo: Culo a levante, cuarto menguante; culo a poniente, cuarto creciente”

Posted in Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, Viladecavalls | Leave a Comment »

Trobada històrica d’alcaldes a Sant Salvador de les Espases

Posted by juanmah a Abril 23, 2010

El diumenge 21 de febrer de 2010 s’esdevingué un fet històric: per primera vegada es reunien a Sant Salvador de les Espases els alcaldes dels tres municipis que comparteixen el turó en què es troba enclavada l’ermita. Efectivament, s’hi aplegaren l’alcalde de Vacarisses, en Carles Canongia i Gerona, l’alcaldessa d’Esparreguera, na Francesca Fosalba i Batalla, i l’alcalde d’Olesa, en Jaume Monné i Dueñas.

La idea de tal trobada sorgí en l’acte de reconeixement a Salvador Bassó i Ubach, celebrat el dia 12 d’octubre de 2008 a l’església parroquial de Santa Maria d’Olesa de Montserrat, en el qual estigueren presents els referits tres batlles. Entre els preveres que participaren en la cerimònia hi figurava el rector de Vacarisses, mossèn Sebastià Codina i Padrós.

Aquesta iniciativa va cuallar i finalment, superades les dificultats d’agenda, en el primerament esmentat dia, malgrat la inclemència del temps, els tres pròcers pujaren a l’emblemàtic indret.

Participaren en la trobada, a més dels batlles, membres de l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, dues regidores d’Esparreguera i alguns familiars.

El dinar fou sobri però boníssim: carn de xai i botifarres a la brasa i una amanida. L’àpat es desenvolupà en un ambient d’alegre companyonia. A les acaballes, prengueren la paraula els representants municipals, coincidint tots tres en què Sant Salvador és un punt de confluència i mai de rivalitat, i fins i tot s’apuntà la conveniència de repetir la trobada amb una assistència àmplia de regidors dels tres ajuntaments.

A continuació, el secretari de l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, senyor Jaume Parent i Fité, es congratulà de la presència de l’alcaldessa i dels dos alcaldes i exposa algunes mancances i necessitats de l’ermita. Dit això, entregà en nom de l’entitat que té cura de l’ermita una làmina artística a cadascun dels tres dignitaris municipals.

Aquesta làmina commemorativa conté el sonet titulat “Exemple de germanor”, escrit per la inspirada ploma del poeta olesà Miquel Guillamón i Casanovas. La poesia és orlada de dibuixos policroms deguts al pinzell magistral de Salvador Bassó i Ubach. A dalt és representada l’ermita de Sant Salvador, amb el detall de la senyera onejant al capdamunt del turó; en la part de baix són presents les esglésies parroquials com a elements simbòlics dels tres pobles: Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses, Santa Maria d’Olesa de Montserrat i Santa Eulàlia d’Esparreguera; i al fons apareix Montserrat, amb l’abadia perfilada en la llunyania. Unes branques amb fruits vermells embelleixen el conjunt i li donen sensació de natura.

L’esmentat poema al·legòric fou llegit pel bon rapsode Jacint Bassó i Parent. Aquesta declamació meresqué un calorós aplaudiment.

Especialment emotiva fou la intervenció de Salvador Bassó i Parent, el qual subratllà la importància de l’acte i excusà, per motius de salut i edat, la inassistència del seu pare, Salvador Bassó i Ubach, president de l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb qui s’establí comunicació telefònica. El bon amic de Sant Salvador parlà amb l’alcaldessa i els dos alcaldes, però posat al màxim volum el telèfon mòbil tots els presents poguérem escoltar la conversa que palesava el gran amor que sentia i sent pel venerat santuari, ell, que tants anys havia pujat puntualment a Sant Salvador. La intervenció telefònica de Salvador Bassó i Ubach fou rubricada amb un espontani i llarg aplaudiment.

L’acte acabà amb un brindis per Sant Salvador i per la prosperitat dels tres municipis que hi conflueixen.

De tornada, la persistent pluja no enterbolí el record d’una jornada històrica.

L’alcalde de Vacarisses, l’alcaldessa d’Esparreguera i l’alcalde d’Olesa a Sant Salvador de les Espases, i de rerefons el Montserrat.

Article publicat al número 500 de Vacarisses, Balcó de Montserrat (abril de 2010)

Posted in Esparreguera, Notícies, Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, Vacarisses | Leave a Comment »

Conferència i audiovisual a Molins de Rei

Posted by juanmah a Abril 9, 2010

El dissabte 13 de març de 2010, a les set de la tarda, tingué lloc al local social del Centre Excursionista Molins de Rei, carrer Major, 109, una conferència i audiovisual titulada “Les espases del cel: Sant Salvador de les Espases, una ermita singular del Baix Llobregat”, a càrrec d’Àngel Manuel Hernández Cardona. L’acte fou organitzat pel Centre Excursionista de Molins de Rei, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Molins de Rei, la Secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. L’acte fou presentat pel president de l’entitat organitzadora, senyor Àngel Beumala i Raventós, i a continuació prengué la paraula el senyor Jordi Romeu i Nicolau, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Molins de Rei, el qual va fer una extensa i documentada introducció al tema dels castells medievals i de les esglésies romàniques. En aquest preàmbul, també intervingué el Sr. Hernández per a dir que se sentia molt content de tornar a aquest escenari, on feia dues dècades, concretament el 18 d’octubre de 1991, ja va pronunciar una conferència, titulada “L’extraordinària flora dels Pirineus”. Després d’agrair la deferència del centre excursionista per haver programat aquest acte i l’assistència del Sr. Regidor, el conferenciant comentà la història de l’ermita de Sant Salvador de les Espases, situada al termenal de la comarca del Baix Llobregat, amb moltes dades importants: primer document del castell de les Espases, del segle X, primers documents de l’ermita, del segle XIV, la llegenda de les espases de foc, etc., tot això il·lustrat amb fotografies que s’anaven projectant. Acabada l’explicació, es va obrir un torn de preguntes, totes molt interessants i que denotaven el coneixement de les muntanyes de la contrada i l’interès que havia despertat aquesta ermita situada al davant del Montserrat. Acabat el col·loqui es van presentar els llibres “Sant Salvador de les Espases, una ermita singular” i “Ressons de Sant Salvador de les Espases”, i també el tercer de la trilogia, amb un nom curiós. “Escarxols i paparotes”. De passada, es mostrà el llibre “Olesa al final del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora”, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que està a punt d’exhaurir-se, atès l’èxit que ha tingut, especialment al Baix Llobregat, ja que complementa l’excel·lent estudi que va fer Jaume Codina. Igualment s’ensenyà el llibre “Pàgines vacarissanes”, recentment aparegut, ja que conté un apartat dedicat a Sant Salvador de les Espases.

Els Goigs de Sant Salvador de les Espases fan referència a la llegenda de les espases de foc caigudes del cel





Posted in Notícies, Sant Salvador de les Espases | Leave a Comment »

Conferència a Collbató i excursió a Sant Salvador

Posted by juanmah a Març 26, 2010

Organitzat per l’associació excursionista 4.000 peus tingué lloc el divendres dia 26 de febrer de 2010, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala cultural de l’Ajuntament de Collbató la conferència “Sant Salvador de les Espases, una ermita singular del Baix Llobregat Nord”, il·lustrada amb imatges actuals i històriques de l’ermita. La sala, bastant plena, era ocupada sobretot per membres del grup 4.000 peus, una entitat excursionista de gran vigoria. Després es va fer un col·loqui molt participatiu, ja que el tema va interessar molt als assistents, alguns dels quals lamentaven no poder anar a l’excursió programada per al diumenge. També es va presentar el llibre “Sant Salvador de les Espases, una ermita singular” i altres llibres del conferenciant relatius a aquest santuari, inclòs el recentment aparegut “Pàgines vacarissanes”, que inclou un apartat dedicat a Sant Salvador. Acabat l’acte, molts dels assistents marxaren a una pizzeria propera, on tingué lloc un sopar celebrat en un ambient de bona companyonia.

El diumenge dia 28 es féu una excursió a l’ermita de Sant Salvador de les Espases, guiada i comentada per l’Àngel Manuel. Després d’esmorzar a dalt del turó, es va fer una visita guiada a l’ermita i es va comentar també tot l’ampli panorama, inclòs Collbató, situat a l’esquerra del Montserrat. La tornada es va fer per can Tovella del Cairat.

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular del Baix Llobregat Nord

Posted in Notícies, Sant Salvador de les Espases | Leave a Comment »

Presentació del llibre ‘Sant Salvador de les Espases, una ermita singular’

Posted by juanmah a Mai 24, 2009

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

El proper dia 26 de juny, divendres, a les 7 de la tarda es farà la presentació del llibre ‘Sant Salvador de les Espases, una ermita singular’ al local de la Comunitat Minera Olesana (C/ Alfons Sala, 42. Olesa de Montserrat).

Aquest acte és patrocinat per l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb la col·laboració de la Llibreria Núria. Intervindrà l’autor fent una dissertació sobre el contingut del llibre.

Posted in Notícies, Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases | 1 Comment »

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular (2008)

Posted by juanmah a Mai 1, 2009

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

En aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, es fa la transcripció (revisada per Joan Soler) del “Capbreu de les lexes fetes a Sent Salvador de les Spases”. Aquest document del segle XIV es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa. En un altre capítol, titulat “La faula del fanal d’or de Lepant”, es demostra que Joan d’Àustria no va pujar mai a Sant Salvador ni va ofrenar a l’ermita cap fanal d’or. En sengles capítols es parla de la capella de can Tovella i de la capella del Santíssim Salvador, d’Olesa, on es venera el Crist de l’Agonia. Un interessant capítol és dedicat a Joan Duch, l’il·lustrador del llibre de Joan Solà, l’escolapi restaurador de l’ermita, al qual també se li dediquen alguns altres capítols, a més de ser reproduït un treball de Jacint Elias referent a la darrera excursió que aquest féu amb el pare Solà. Eulàlia Elias, filla de l’esmentat Jacint, és l’autora d’una curiosa “Auca de Sant Salvador”, que s’hi inclou. Un reeixit capítol tracta de Pau Gorina, erudit i mestre d’obres terrassenc que supervisà les obres de restauració de l’ermita. Uns altres capítols fan referència a Miquel Jané, a la nova imatge del Salvador (obra de l’escultor Amadeu Paltor), a la Penya Badó, a Rafel Subirana, a l’avenc de Sant Salvador, als aplecs de l’any 2007, a mossèn Lluís Ferret, als pessebres de mossèn Sebastià Codina i a les campanes de Vacarisses.

Posted in Llibres, Sant Salvador de les Espases | Leave a Comment »

Segon pomell de flors salvadorenques (2003)

Posted by juanmah a Abril 24, 2009

Segon pomell de flors salvadorenques

Segon pomell de flors salvadorenques

Aquest artístic opuscle, fet amb la col·laboració de Salvador Bassó, autor dels magnífics dibuixos, tracta de les plantes següents, presents als voltants de l’ermita de Sant Salvador de les Espases: arboç, cascall bord, corretjola de serp, galzeran, ginesta, gladiol de codina, ranuncle de codina, sempreviva borda, trèvol pudent i viola vinosa. L’edició era limitada i la impressió fou feta sobre paper ecològic Canaletto de fibres de cotó.

Posted in Articles, Botànica, Sant Salvador de les Espases | Leave a Comment »

Ressons de Sant Salvador de les Espases (2003)

Posted by juanmah a Abril 17, 2009

Ressons de Sant Salvador de les Espases

Ressons de Sant Salvador de les Espases

Aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, és dedicat a la memòria de Miquel Viñau, Salvador Parent i Salvador Torras. S’inicia amb un estudi sobre la campana de Sant Salvador i a continuació s’analitza la destrucció del retaule gòtic. La predel·la, recollida el 1936 per Josep Rigol, es conserva al Museu Municipal d’Art de Terrassa i fou restaurada durant el bienni de 1988-1989. En els tres capítols següents s’apunta la possibilitat que el castell de les Espases sigui d’origen andalusí, així com altres castells de la zona i el pont del Cairat.  Dos altres capítols encara tracten del castell de les Espases. La part més important del llibre fa referència al primer document d’arxiu on apareix l’ermita de Sant Salvador, datat del 1342, i a un inventari del mateix segle XIV. A continuació s’inclou una carta inèdita del Pare Joan Solà, el restaurador de l’ermita. Seguidament són tractats els aplecs de la postguerra, el nou altar, les paelles de Sant Salvador i diversos altres temes salvadorencs. Clou el llibre un capítol dedicat a les campanes d’Esparraguera.

Posted in Història, Llibres, Sant Salvador de les Espases | Leave a Comment »