Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Sant Salvador de les Espases’ Category

Els orígens dels castells d’Esparreguera i de les Espases

Posted by angelhc a Juliol 8, 2017

En el llibre Els ponts d’Esparreguera (2015), Eleuteri Navarro i jo, els autors, a les pàgines 13-24, tractem aquest tema en profunditat. Podeu consultar aquest llibre, a més de diverses biblioteques generals i universitàries, a les següents de l’àrea de Barcelona: Abrera, Esparreguera, Igualada, Manresa, Martorell, Navarcles, Olesa, Rubí, Sant Feliu Sasserra, Terrassa i Vacarisses.

Coberta del llibre Els ponts d'Esparreguera reduïda

Posted in Esparreguera, Història, Llibres, Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases | Leave a Comment »

Els pagesos i la Lluna

Posted by angelhc a Abril 3, 2017

Els pagesos sempre han tingut en compte la fase de la Lluna en les seves tasques agrícoles.

Sovint, en les agradables xerrades a la vora del foc al casal de Sant Salvador de les Espases, els bons amics de l’ermita parlaven d’aquest tema. De les notes que allí vaig prendre i també de les anotacions que vaig fer durant la sortida a Reus amb els pagesos d’Olesa el 12 d’abril de 1995, juntament amb algunes altres informacions donades per Pere Gibert, de cal Pel·la d’Olesa, i per Miquel Margarit, de Viladecavalls, he pogut confegir aquest capítol que reuneix algunes de les pràctiques pageses fetes d’acord amb la fase lunar. El bo del cas és que hi ha una coincidència total, la qual cosa demostra que els pagesos no van desencaminats. Sempre he dit que els pagesos són gent molt intel·ligent (tan intel·ligents que mai diuen que ho són).

Aquesta influència de la Lluna no és una influència diguem-ne astrològica, sinó profunda i certa. Que cal donar una explicació… és clar que sí. Però molts científics són superbs i no volen entretenir-se en això. El científic autèntic, però, és el que busca la raó de les coses, de totes les coses, fins i tot de les petites com ara “les manies dels camperols”. La humilitat és la base de la veritable saviesa. Però deixem la xerrameca i anem al gra.

Recordem abans quines són les fases de la Lluna: lluna plena, amb tot el disc il·luminat; lluna o quart minvant, en forma de C; lluna nova, amb el disc lunar fosc; i lluna o quart creixent, en forma de D. A partir de la lluna plena, és a dir, quan minva, es diu lluna vella; i a partir de la lluna nova, quan creix, l’anomenen els pagesos lluna nova. Aquesta simplificació és la que fan la gent del camp: quan minva, lluna vella; quan creix, lluna nova. Més lògica, impossible.

L’esporgada s’ha de fer en lluna vella en les plantes que els hi cau la fulla, i en lluna nova en els arbres de fulla perenne. Per exemple, en l’olivera quan es talla en lluna nova la pell tapa la ferida, però si es poda en lluna vella, la pell queda escarxofada. Tallar un arbre és el mateix cas. Si l’arbre és caducifoli, com ara un roure o un noguer, s’ha de tallar en lluna vella. En canvi, un arbre perennifoli, com ara una alzina o un pi, ha de ser tallat en lluna nova. La recol·lecció de les olives és preferible fer-la en lluna vella. Treballar la terra, si és de secà, és millor fer-ho en lluna nova, perquè així reté més l’aigua. En terreny de regadiu o molt humit, és preferible cavar en lluna vella, perquè així s’escola més fàcilment l’aigua. Els fems quan s’arrepleguen en lluna vella fermenten, mentre que els collits en lluna nova s’assequen. Els pous, dipòsits i basses s’han de netejar en lluna vella, perquè si no s’esberlen. Els sarments i fruits que cauen a terra, s’han de tallar o agafar en lluna vella. Si no es fa així, es corquen o es pollen, és a dir, es fan malbé atacats pels insectes. Les patates plantades en lluna nova necessiten el doble d’aigua que si ho són en lluna vella. Etcètera.

I ara permeteu-me una petita contribució a la paremiologia catalana. Es tracta d’una dita de collita pròpia (no solament els pagesos tenen collita pròpia, caram!). Se’m va ocórrer en el curs d’una d’aquestes converses sobre la Lluna tinguda a Sant Salvador, quan algú preguntava com es podia saber si era quart minvant o quart creixent. Heus ací l’aforisme:

“Cul a llevant, quart minvant; cul a ponent, quart creixent”.

Extret del meu llibre Escarxols i paparotes (1997)

 

Nota para hispanohablantes: Este refrán, de mi invención, se puede adaptar al castellano del siguiente modo: Culo a levante, cuarto menguante; culo a poniente, cuarto creciente”

Lluna plena

Posted in Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, Viladecavalls | 4 Comments »

Trobada històrica d’alcaldes a Sant Salvador de les Espases

Posted by juanmah a Abril 23, 2010

El diumenge 21 de febrer de 2010 s’esdevingué un fet històric: per primera vegada es reunien a Sant Salvador de les Espases els alcaldes dels tres municipis que comparteixen el turó en què es troba enclavada l’ermita. Efectivament, s’hi aplegaren l’alcalde de Vacarisses, en Carles Canongia i Gerona, l’alcaldessa d’Esparreguera, na Francesca Fosalba i Batalla, i l’alcalde d’Olesa, en Jaume Monné i Dueñas.

La idea de tal trobada sorgí en l’acte de reconeixement a Salvador Bassó i Ubach, celebrat el dia 12 d’octubre de 2008 a l’església parroquial de Santa Maria d’Olesa de Montserrat, en el qual estigueren presents els referits tres batlles. Entre els preveres que participaren en la cerimònia hi figurava el rector de Vacarisses, mossèn Sebastià Codina i Padrós.

Aquesta iniciativa va cuallar i finalment, superades les dificultats d’agenda, en el primerament esmentat dia, malgrat la inclemència del temps, els tres pròcers pujaren a l’emblemàtic indret.

Participaren en la trobada, a més dels batlles, membres de l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, dues regidores d’Esparreguera i alguns familiars.

El dinar fou sobri però boníssim: carn de xai i botifarres a la brasa i una amanida. L’àpat es desenvolupà en un ambient d’alegre companyonia. A les acaballes, prengueren la paraula els representants municipals, coincidint tots tres en què Sant Salvador és un punt de confluència i mai de rivalitat, i fins i tot s’apuntà la conveniència de repetir la trobada amb una assistència àmplia de regidors dels tres ajuntaments.

A continuació, el secretari de l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, senyor Jaume Parent i Fité, es congratulà de la presència de l’alcaldessa i dels dos alcaldes i exposa algunes mancances i necessitats de l’ermita. Dit això, entregà en nom de l’entitat que té cura de l’ermita una làmina artística a cadascun dels tres dignitaris municipals.

Aquesta làmina commemorativa conté el sonet titulat “Exemple de germanor”, escrit per la inspirada ploma del poeta olesà Miquel Guillamón i Casanovas. La poesia és orlada de dibuixos policroms deguts al pinzell magistral de Salvador Bassó i Ubach. A dalt és representada l’ermita de Sant Salvador, amb el detall de la senyera onejant al capdamunt del turó; en la part de baix són presents les esglésies parroquials com a elements simbòlics dels tres pobles: Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses, Santa Maria d’Olesa de Montserrat i Santa Eulàlia d’Esparreguera; i al fons apareix Montserrat, amb l’abadia perfilada en la llunyania. Unes branques amb fruits vermells embelleixen el conjunt i li donen sensació de natura.

L’esmentat poema al·legòric fou llegit pel bon rapsode Jacint Bassó i Parent. Aquesta declamació meresqué un calorós aplaudiment.

Especialment emotiva fou la intervenció de Salvador Bassó i Parent, el qual subratllà la importància de l’acte i excusà, per motius de salut i edat, la inassistència del seu pare, Salvador Bassó i Ubach, president de l’associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb qui s’establí comunicació telefònica. El bon amic de Sant Salvador parlà amb l’alcaldessa i els dos alcaldes, però posat al màxim volum el telèfon mòbil tots els presents poguérem escoltar la conversa que palesava el gran amor que sentia i sent pel venerat santuari, ell, que tants anys havia pujat puntualment a Sant Salvador. La intervenció telefònica de Salvador Bassó i Ubach fou rubricada amb un espontani i llarg aplaudiment.

L’acte acabà amb un brindis per Sant Salvador i per la prosperitat dels tres municipis que hi conflueixen.

De tornada, la persistent pluja no enterbolí el record d’una jornada històrica.

L’alcalde de Vacarisses, l’alcaldessa d’Esparreguera i l’alcalde d’Olesa a Sant Salvador de les Espases, i de rerefons el Montserrat.

Article publicat al número 500 de Vacarisses, Balcó de Montserrat (abril de 2010)

Posted in Esparreguera, Notícies, Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, Vacarisses | Leave a Comment »

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular (2008)

Posted by juanmah a Mai 1, 2009

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

Sant Salvador de les Espases, una ermita singular

En aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, es fa la transcripció (revisada per Joan Soler) del “Capbreu de les lexes fetes a Sent Salvador de les Spases”. Aquest document del segle XIV es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa. En un altre capítol, titulat “La faula del fanal d’or de Lepant”, es demostra que Joan d’Àustria no va pujar mai a Sant Salvador ni va ofrenar a l’ermita cap fanal d’or. En sengles capítols es parla de la capella de can Tovella i de la capella del Santíssim Salvador, d’Olesa, on es venera el Crist de l’Agonia. Un interessant capítol és dedicat a Joan Duch, l’il·lustrador del llibre de Joan Solà, l’escolapi restaurador de l’ermita, al qual també se li dediquen alguns altres capítols, a més de ser reproduït un treball de Jacint Elias referent a la darrera excursió que aquest féu amb el pare Solà. Eulàlia Elias, filla de l’esmentat Jacint, és l’autora d’una curiosa “Auca de Sant Salvador”, que s’hi inclou. Un reeixit capítol tracta de Pau Gorina, erudit i mestre d’obres terrassenc que supervisà les obres de restauració de l’ermita. Uns altres capítols fan referència a Miquel Jané, a la nova imatge del Salvador (obra de l’escultor Amadeu Paltor), a la Penya Badó, a Rafel Subirana, a l’avenc de Sant Salvador, als aplecs de l’any 2007, a mossèn Lluís Ferret, als pessebres de mossèn Sebastià Codina i a les campanes de Vacarisses.

Posted in Llibres, Sant Salvador de les Espases | Leave a Comment »

Ressons de Sant Salvador de les Espases (2003)

Posted by juanmah a Abril 17, 2009

Ressons de Sant Salvador de les Espases

Ressons de Sant Salvador de les Espases

Aquest llibre, publicat amb el patrocini dels Amics de Sant Salvador de les Espases, és dedicat a la memòria de Miquel Viñau, Salvador Parent i Salvador Torras. S’inicia amb un estudi sobre la campana de Sant Salvador i a continuació s’analitza la destrucció del retaule gòtic. La predel·la, recollida el 1936 per Josep Rigol, es conserva al Museu Municipal d’Art de Terrassa i fou restaurada durant el bienni de 1988-1989. En els tres capítols següents s’apunta la possibilitat que el castell de les Espases sigui d’origen andalusí, així com altres castells de la zona i el pont del Cairat.  Dos altres capítols encara tracten del castell de les Espases. La part més important del llibre fa referència al primer document d’arxiu on apareix l’ermita de Sant Salvador, datat del 1342, i a un inventari del mateix segle XIV. A continuació s’inclou una carta inèdita del Pare Joan Solà, el restaurador de l’ermita. Seguidament són tractats els aplecs de la postguerra, el nou altar, les paelles de Sant Salvador i diversos altres temes salvadorencs. Clou el llibre un capítol dedicat a les campanes d’Esparraguera.

Posted in Història, Llibres, Sant Salvador de les Espases | Leave a Comment »