Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Viladecavalls’ Category

Excursions de natura pels voltants de Terrassa

Posted by angelhc a Mai 11, 2022

Ara, amb l’arribada del bon temps, és el moment d’immergir-nos a la natura, sense necessitat d’anar gaire lluny. I quina millor manera? Doncs amb la guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, feta conjuntament amb Antoni Comellas, i amb mapes realitzats per Albert Masó. Va aparèixer fa un any (juni de 2021), editada per la Fundació Torre del Palau.

Una particularitat d’aquests itineraris és que es pot arribar a l’inici de l’excursió amb transport públic (autobús o tren), i no solament des de Terrassa, sinó també des de la major part del territori de Catalunya. Una altra particularitat és que els itineraris proposats són fàcils de fer (llevat d’un parell, de dificultat mitjana), la majoria aptes per a nens i persones d’una certa edat. Fins i tot un, el de Vallparadís, està adaptat per a cadires de rodes i cotxets de nens.

A continuació reprodueixo el text que figura a la contracoberta del llibre: “Aquesta és una guia de 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa. No solament hi són tractats temes de geologia, botànica i zoologia, sinó que també s’hi descriuen paisatges, s’hi assenyalen fonts i es fan breus ressenyes històriques de masies, ermites i altres elements patrimonials. Cada itinerari és acompanyat d’un mapa esquemàtic i entenedor del recorregut, i a més s’indiquen les coordenades UTM dels principals punts de la ruta a seguir. També s’indica el temps d’anada i el grau de dificultat. Molts dels itineraris són fàcils de fer, fins i tot per als nens. Totes les sortides proposades es poden fer a peu o en transport públic. La majoria de les excursions discorren íntegrament pel terme de Terrassa, però alguns acaben en zones limítrofes de Matadepera, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Rubí i Viladecavalls. També des d’aquests municipis, i des d’una gran part de Catalunya, es pot arribar amb tren o amb autobús interurbà al punt d’inici de l’itinerari. Abans de la descripció, s’adjunta una introducció, que ve a ser un resum de la sortida, amb indicació dels aspectes més rellevants. A continuació, es descriuen detalladament totes les etapes del recorregut. Es fan molts comentaris de tipus geològic i s’aporten interessants citacions de plantes i d’animals, principalment ocells i papallones. De cadascuna de les espècies referides es dona el nom popular i el nom científic. Finalment, s’adjunten un o dos requadres que complementen alguns dels aspectes d’interès de l’itinerari. Aquesta guia convé tant a les persones que fan passejades en plena natura com als naturalistes més experimentats. També és important per a les escoles i els instituts, perquè proporciona una eina molt adequada per a l’estudi del medi natural”.

Animeu-vos i poseu-vos en contacte amb la natura. No us en penedireu.

Posted in Botànica, Llibres, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Terrassa, Viladecavalls | Leave a Comment »

Un reportatge televisiu sobre la guia “22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa”

Posted by angelhc a Octubre 29, 2021

El divendres dia 22 d’octubre de 2021, el Canal Terrassa va emetre un reportatge sobre la guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, que podeu visualtizar des d’aquest enllaç: https://terrassadigital.cat/una-nova-guia-mostra-22-itineraris-per-gaudir-de-lentorn-natural-de-terrassa/

Coberta 22 Itineraris de natura

Posted in Botànica, Llibres, Notícies, Terrassa, Viladecavalls | Leave a Comment »

Presentacions recentment fetes dels “22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa”

Posted by angelhc a Octubre 6, 2021

Aquests són els llocs i les dates del passat mes d’octubre de 2021 de les presentacions fetes de la referida guia de natura:

Terrassa: Centre Excursionista de Terrassa (Sant Llorenç, 10), dimecres 13 d’octubre, 19h 30m.

Viladecavalls: Biblioteca Pere Calders (Can Turu, s.n.), dilluns 18 d’octubre, 17h.

Sabadell: Unió Excursionista de Sabadell (Salut, 14), dimarts 19 d’octubre, 19h 30m.

Vacarisses: Biblioteca El Castell (Carrer Major, 3), dijous, 21 d’octubre, 18h 30m.

Coberta 22 Itineraris de natura

Posted in Botànica, Llibres, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Terrassa, Viladecavalls | Leave a Comment »

De l’arçot a la verbena: singularitats vegetals del terme de Viladecavalls

Posted by angelhc a Juny 23, 2021

En el llibre Les plantes de Viladecavalls (2004) editat per l’Ajuntament de Viladecavalls i penjat fa pocs mesos a la xarxa (https://www.viladecavalls.cat/coneix-viladecavalls/publicacions/quaderns-dhistoria-de-viladecavalls-volum-vii-les-plantes-de-viladecavalls/quadern-n-7.pdf ), consigno tots els arbres i arbustos, i les herbes més significatives que es fan espontàniament al terme municipal de Viladecavalls, el qual ocupa una àrea aproximada de 20 quilòmetres quadrats. També en el llibre recentment aparegut 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa (2021), fet conjuntament amb Antoni Comellas Garcia i editat per la Fundació Torre del Palau, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de l’Ajuntament de Viladecavalls, són estudiades les plantes que apareixen en els tres itineraris que discorren en bona part pel terme de Viladecavalls. A continuació comento algunes de les plantes que formen part de la rica flora d’aquest municipi vallesà.

Arçot (Rhamnus lycioides subsp. lycioides, ramnàcies): arbust espinós de la regió mediterrània meridional que a la serra del Ros arriba al límit de la seva àrea de distribució. / Arenària de codina (Arenaria conimbricensis, cariofil·làcies): endemisme ibèric observat al turó de la Miranda i al costat del Forat del Vent. / Auró negre (Acer monspessunalum, aceràcies): arbre de caràcter mediterrani (vegeu el comentari que faig a la pàgina 12 de la petita guia Arbres silvestres, 2021), que ateny el cim més alt del terme de Viladecavalls, el Cap del Ros. / Bàlsam (Hylotelephium maximum, crassulàcies): herba carnosa emparentada amb els crespinells (gènere Sedum); creix sobre el conglomerat quarsós de l’antiga estació d’Olesa. / Bàrlia (Barlia robertiana, orquidàcies): al costat de can Sanahuja hi havia una bon estol, ja desaparegut. / Cap de gall (Onobrychis caput-galli, lleguminoses): creix vora la carretera d’Olesa a Vacarisses, al termenal de Viladecavalls. / Cascall banyut (Glaucium corniculatum, papaveràcies): planta rara al Vallès, trobada al camí de la Calera. / Cascall marí (Glaucium flavum, papaveràcies): herba típica del litoral, freqüent, però, al llit sorrenc de la riera de Sant Jaume. / Corretjola llanosa (Convolvulus lanuginosus, convolvulàcies): herba de la regió mediterrània occidental que es fa al solell del turó del Ros. / Corretjola selvàtica (Calystegia silvatica subsp. disjuncta, convolvulàcies): sovint confosa amb la corretjola d’aigua (Calystegia sepium), és reportada en la pàgina 203 del llibre 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa (2021), concretament de la riera de Gaià, prop de can Cabassa. / Fraret d’estepa vermell (Cytinus ruber, raflesiàcies): planta paràsita que viu a expenses de l’estepa blanca (Cistus albidus); abunda prop dels forns de calç del Riscal. / Herba de les set sagnies (Lithodora fruticosa, boraginàcies): herba medicinal [vegeu el comentari que faig a la pàgina 29 de la petita guia Plantes remeieres silvestres, (2020)] present al camí al coll de can Margarit. / Herba del mal estrany (Jasonia tuberosa, compostes): herba que antany li eren atribuïdes virtuts contra el càncer, anotada de prop de can Tarumbot. / Heteropògon (Heteropogon contortus, gramínies): herba de caràcter tropical i mediterrani que és present al turó de Santa Coloma. / Inula blanca (Inula helenioides, compostes): planta endèmica iberooccitana, vista al turó de les Parentes. / Linària de Cadevall (Chaenorhinum crassifolium subsp. cadevallii, escrofulariàcies): taxó dedicat a Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya [vegeu la biografia que he fet d’aquest preclar botànic: Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf (2018)]; creix sobre roques calcàries assolellades de la serra del Ros. / Lisimàquia de jonquera (Lysimachia ephemerum, primulàcies): espècie de la regió mediterrània occidental, detectada a la riera de Sant Jaume. / Malcoratge tomentós (Mercurialis tomentosa, euforbiàcies): endemisme iberooccità present a les lleres de la riera de Sant Jaume i de la riera de Gaià. / Masera (Vincetoxicum hirundinaria, asclepiadàcies): planta metzinosa que malgrat això era considerada un contraverí; es troba al vessant sud de la serra del Ros i al turó de la Burrumina. / Melgó d’escudelles (Medicago scutellata, lleguminoses): creix en un oliverar de can Sanahuja. / Palo-santo (Diospyros lotus, ebenàcies): al costat de la riera de Sant Jaume queden alguns arbres relictes d’aquesta espècie, antecessora en el seu cultiu del caquier (Diospyros kaki). / Ranuncle de codina (Ranunculus gramineus, ranunculàcies): aquesta herba de flors grogues es fa al turó de la Miranda i al costat de les ruïnes de can Ros. / Ripoll blavís (Piptatherum coerulescens, gramínies): creix al costat de la cova de les Tres Boques i a l’antiga pedrera de Joan Purull. / Roser englantiner (Rosa sempervirens, rosàcies): roser silvestre de fulles lluents i flors d’un blanc pur, les quals havien estat el simbol dels jocs florals; apareix en divesos indrets humits del terme de Viladecavalls. / Seneci lívid (Senecio lividus, compostes): es pot esmentar del turó del Ros, del torrent de can Margarit i del camí a les Bassotes. / Tamariu africà (Tamarix africana, tamaricàcies): és bastant freqüent a la riera de Sant Jaume. / Til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos, tiliàcies): hi ha alguns exemplars prop de la font del Roser. / Trèmol (Populus tremula, salicàcies): arbre molt rar a la plana del Vallès; n’hi ha una petita colònia al torrent de Margarit, en l’anomenat Racó dels Trèmols. / Verbena (Verbena officinalis, verbenàcies): herba remeiera freqüent a tot el terme de Viladecavalls [vegeu el comentari que faig a la pàgina 60 de la petita guia Plantes remeieres silvestres (2020)].

Chaenorhinum crassifolium subsp. cadevallii. vàlida El Figaró (B), 6-3-2019 (01)

Posted in Botànica, Cadevall, Viladecavalls | Leave a Comment »

Itineraris de natura pels voltants de Terrassa

Posted by angelhc a Juny 18, 2021

Acaba d’aparèixer (mitjans de juny de 2021) la guia 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, que he elaborat conjuntament amb el conegut naturalista terrassenc Antoni Comellas Garcia, i que duu mapes fets per Albert Masó Garcia, muntanyenc entusiasta i escalador de renom. Han aportat algunes fotografies magnífiques Joan Pons i Jacint Comellas. El geòleg Joan Ubach ens ha assessorat sobre els terrenys volcànics del massís de l’Obac. La guia ha estat editada per la Fundació Torre del Palau, de Terrassa, una entitat que és tot un referent de la cultura nostrada, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i de l’Ajuntament de Viladecavalls. És d’agrair l’interès i esforç que han esmerçat totes les persones que han intervingut en el procés d’edició de l’obra, una veritable joia tipogràfica. El llibre consta de 222 (tot va amb la màgia del 2 iteratiu) pàgines i és imprès en paper lliure de clor i amb la certificació de gestió forestal responsable. Cal subratllar que aquest paper és mat i igualment la impressió, amb la qual cosa s’evita la desagradable reflexibilitat de moltes publicacions actuals. La lletra, de pal sec, és de mida bastant grandeta, de manera que es pot llegir bé. Les fotografies són totes en color i il·lustren adequadament el text.

En aquesta guia no solament hi són tractats temes de geologia, botànica i zoologia, sinó que també es descriuen paisatges, s’hi assenyalen fonts i s’hi fan breus ressenyes històriques de masies, ermites i altres elements patrimonials. Cada itinerari és acompanyat d’un mapa esquemàtic i entenedor del recorregut, i a més s’indiquen les coordenades UTM dels principals punts de la ruta a seguir. També s’indica el temps d’anada i el grau de dificultat. Molts dels itineraris són fàcils de fer, fins i tot per als nens. Totes les sortides proposades es poden fer a peu o en transport públic. La majoria de les excursions discorren íntegrament pel terme de Terrassa, però alguns acaben en zones limítrofes de Matadepera, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Rubí i Viladecavalls. També des d’aquests municipis, i des d’una gran part de Catalunya, es pot arribar amb tren o amb autobús interurbà al punt d’inici de l’itinerari.

Abans de la descripció, s’adjunta una introducció, que ve a ser un resum de la sortida, amb indicació dels aspectes més rellevants. A continuació, es descriuen detalladament totes les etapes del recorregut. Es fan molts comentaris de tipus geològic i s’aporten interessants citacions de plantes i d’animals, principalment ocells i papallones. De cadascuna de les espècies referides es dona el nom popular i el nom científic. Finalment, s’adjunten un o dos requadres que complementen alguns dels aspectes d’interès de l’itinerari. Aquesta guia convé tant a les persones que fan passejades en plena natura com als naturalistes més experimentats. També és important per a les escoles i els instituts, perquè proporciona una eina molt adequada per a l’estudi del medi natural.

La presentació del llibre es farà el proper dimarts dia 29 a les set del vespre, a la Biblioteca Central de Terrassa, Passeig de les Lletres, 1.

Coberta 22 Itineraris de natura

Posted in Botànica, Llibres, Terrassa, Viladecavalls | Leave a Comment »

Les confraries del Vallès al segle 18

Posted by angelhc a febrer 3, 2021

Amb el títol “Les confraries del Vallès existents l’any 1771” vaig publicar, el 2017, un article en el número 38, pàgines 51-72, de la revista Quatrepins, editada des de fa una trentena d’anys per l’Associació Quatrepins, de Palau-solità i Plegamans. Aquest article és el fruit d’una llarga recerca que vaig fer a l’Archivo Histórico Nacional, de Madrid, on es conserven uns informes de l’any 1771 sobre les confraries, germandats i congregacions que va manar fer a les autoritats catalanes el comte d’Aranda, ministre de Carles III. Podeu llegir aquest extens, documentat i penso que interessant treball a: https://www.quatrepins.cat/revista/revista-38/

DSC00298 vhbis

La imatge de Nostra Senyora del Roser sortint de l’església de Sant Genís de Plegamans.

Posted in Articles, Palau-solità i Plegamans, Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls | Leave a Comment »

Les dames coiffées o pilars coronats de Viladecavalls

Posted by angelhc a gener 26, 2021

A Viladecavalls i a prop de l’estació de Sant Miquel de Gonteres (de la línia de Rodalies R4, de Barcelona a Manresa), hi ha unes formacions geològiques peculiars: dames coiffées o pilars coronats. Es troben al marge dret de la riera de Gaià i des de l’estació es pot baixar a la riera per una pista o per uns corriols, i a un centenar de metres riera avall del pont del tren ja trobem aquests espectaculars pilars. Cal advertir, prèviament, que aquesta visita no s’ha de fer en temps de pluja o quan la riera ve crescuda.

Els pilars coronats, coneguts internacionalment amb el nom francès de dames coiffées (senyores amb el cap cobert, és a dir, amb barret) s’originen per l’acció de l’erosió diferencial sobre materials geològics heterogenis i poc coherents. L’aigua s’emporta els materials que no queden protegits per estrats o blocs més resistents i d’aquesta manera es forma el pilar. El nom francès prové de la regió de Savoia, on hi ha formacions d’aquest tipus. També han rebut el nom de xemeneies de fades, orgues i piràmides de terra. Les dames coiffées de Viladecavalls s’han format en materials del miocè (període del cenozoic o era terciària). Un cop vistes, si tenim temps i el temps acompanya, marxarem riera amunt per tal d’entendre l’aixaragallament que les ha originades. Passem sota el pont del tren de Barcelona a Manresa i entrem aviat en les espectaculars Gorges de la riera de Gaià, en gran part situades en terme de Terrassa. Són molts i variats els xaragalls que flanquegen la riera a banda i banda. Es formen, com s’ha dit, en materials del miocè, concretament bretxes i lutites. Les bretxes són conglomerats constituïts per clastos o fragments de roca cantelluts, en aquest cas units per una matriu llimosa. Els clastos d’aquestes bretxes miocèniques són molt diversos en mida i composició, i procedeixen de roques del paleozoic (o era primària): pissarres, arenites, esquistos, cornianes, quarsos, pòrfirs, etc. Les lutites, aquí ocres o vermelloses, són roques sedimentàries de gra fi, compostes per partícules de roques molt diverses, però principalment silicats.

Durant el recorregut trobem en dues ocasions materials molt trinxats i de coloració blanquinosa: són bretxes i salbandes de falla, corresponents a la gran falla del Vallès-Penedès, la qual emergeix parcialment en aquest tram de la riera de Gaià. On millor s’observa aquesta falla és a Ribes Blaves, terme d’Olesa de Montserrat, i als Blaus, terme d’Esparreguera. Recordem que la falla nord (o occidental) del Vallès-Penedès delimita la Serralada Prelitoral de la fossa tectònica del Vallès-Penedès. S’ha de dir que aquesta depressió tectònica, situada entre Hostalric i el Vendrell, és una de les més grans del món. Les serralades Prelitoral i Litoral (conegudes en geologia com els Catalànids) són constituïdes per materials paleozoics i es van aixecar a conseqüència de l’orogènesi herciniana, al final de l’era primària.

2011 juny 033. escalada Riera de Gaià, Terrassa (B) 29-5-2011

2011 escalada juny 032. Riera de Gaià, Terrassa (B) 29-5-2011.

2011 juny 025. escalada Riera de Gaià, Terrassa (B) 29-5-2011

Posted in Notícies, Terrassa, Viladecavalls | Leave a Comment »

Les plantes de Viladecavalls, ara a la xarxa

Posted by angelhc a Octubre 16, 2019

El llibre Les plantes de Viladevalls (2004), totalment exhaurit en haver-se fet una edició curta, ha estat recentment (2019) digitalitzat i posat a la xarxa per l’Ajuntament de Viladecavalls:

El libro Les plantes de Viladecavalls (2004), totalmente agotado por haberse hecho una edición corta, ha sido recientemente (2019) digitalizado y puesto en la red por el Ayuntamiento de Viladecavalls:

https://www.viladecavalls.cat/coneix-viladecavalls/publicacions/quaderns-dhistoria-de-viladecavalls-volum-vii-les-plantes-de-viladecavalls

Aquest llibre és una mostra ben il·lustrativa de la singularitat de la flora i vegetació de Viladecavalls (província de Barcelona). Encara que no és pròpiament una flora del municipi, constitueix un important treball florístic, amb aportacions notables al coneixement de la flora catalana. La inclusió d’itineraris de natura pot ser d’utilitat per als naturalistes i excursionistes.

Este libro es una muestra muy ilustrativa de la flora y vegetación de Viladecavalls (provincia de Barcelona). Aunque no es propiamente una flora del municipio, constituye un importante trabajo florístico, con aportaciones notables al conocimiento de la flora catalana. La inclusión de itinerarios de naturaleza puede serde utilidad para los naturalistas y excursionistas.

Les plantes de Viladecavalls

Posted in Botànica, Llibres, Viladecavalls | Leave a Comment »

Els pagesos i la Lluna

Posted by angelhc a Abril 3, 2017

Els pagesos sempre han tingut en compte la fase de la Lluna en les seves tasques agrícoles.

Sovint, en les agradables xerrades a la vora del foc al casal de Sant Salvador de les Espases, els bons amics de l’ermita parlaven d’aquest tema. De les notes que allí vaig prendre i també de les anotacions que vaig fer durant la sortida a Reus amb els pagesos d’Olesa el 12 d’abril de 1995, juntament amb algunes altres informacions donades per Pere Gibert, de cal Pel·la d’Olesa, i per Miquel Margarit, de Viladecavalls, he pogut confegir aquest capítol que reuneix algunes de les pràctiques pageses fetes d’acord amb la fase lunar. El bo del cas és que hi ha una coincidència total, la qual cosa demostra que els pagesos no van desencaminats. Sempre he dit que els pagesos són gent molt intel·ligent (tan intel·ligents que mai diuen que ho són).

Aquesta influència de la Lluna no és una influència diguem-ne astrològica, sinó profunda i certa. Que cal donar una explicació… és clar que sí. Però molts científics són superbs i no volen entretenir-se en això. El científic autèntic, però, és el que busca la raó de les coses, de totes les coses, fins i tot de les petites com ara “les manies dels camperols”. La humilitat és la base de la veritable saviesa. Però deixem la xerrameca i anem al gra.

Recordem abans quines són les fases de la Lluna: lluna plena, amb tot el disc il·luminat; lluna o quart minvant, en forma de C; lluna nova, amb el disc lunar fosc; i lluna o quart creixent, en forma de D. A partir de la lluna plena, és a dir, quan minva, es diu lluna vella; i a partir de la lluna nova, quan creix, l’anomenen els pagesos lluna nova. Aquesta simplificació és la que fan la gent del camp: quan minva, lluna vella; quan creix, lluna nova. Més lògica, impossible.

L’esporgada s’ha de fer en lluna vella en les plantes que els hi cau la fulla, i en lluna nova en els arbres de fulla perenne. Per exemple, en l’olivera quan es talla en lluna nova la pell tapa la ferida, però si es poda en lluna vella, la pell queda escarxofada. Tallar un arbre és el mateix cas. Si l’arbre és caducifoli, com ara un roure o un noguer, s’ha de tallar en lluna vella. En canvi, un arbre perennifoli, com ara una alzina o un pi, ha de ser tallat en lluna nova. La recol·lecció de les olives és preferible fer-la en lluna vella. Treballar la terra, si és de secà, és millor fer-ho en lluna nova, perquè així reté més l’aigua. En terreny de regadiu o molt humit, és preferible cavar en lluna vella, perquè així s’escola més fàcilment l’aigua. Els fems quan s’arrepleguen en lluna vella fermenten, mentre que els collits en lluna nova s’assequen. Els pous, dipòsits i basses s’han de netejar en lluna vella, perquè si no s’esberlen. Els sarments i fruits que cauen a terra, s’han de tallar o agafar en lluna vella. Si no es fa així, es corquen o es pollen, és a dir, es fan malbé atacats pels insectes. Les patates plantades en lluna nova necessiten el doble d’aigua que si ho són en lluna vella. Etcètera.

I ara permeteu-me una petita contribució a la paremiologia catalana. Es tracta d’una dita de collita pròpia (no solament els pagesos tenen collita pròpia, caram!). Se’m va ocórrer en el curs d’una d’aquestes converses sobre la Lluna tinguda a Sant Salvador, quan algú preguntava com es podia saber si era quart minvant o quart creixent. Heus ací l’aforisme:

“Cul a llevant, quart minvant; cul a ponent, quart creixent”.

Extret del meu llibre Escarxols i paparotes (1997)

 

Nota para hispanohablantes: Este refrán, de mi invención, se puede adaptar al castellano del siguiente modo: Culo a levante, cuarto menguante; culo a poniente, cuarto creciente”

Lluna plena

Posted in Olesa de Montserrat, Sant Salvador de les Espases, Viladecavalls | 4 Comments »

Les plantes de Viladecavalls (2004)

Posted by juanmah a Agost 14, 2009

Les plantes de Viladecavalls

Les plantes de Viladecavalls

Aquest llibre és una mostra ben il·lustrativa de la singularitat de la flora i vegetació de Viladecavalls. Sobre l’abast de l’obra, s’ha de dir que no és una flora del municipi, però sí que constitueix un important treball florístic, amb aportacions notables al coneixement de la flora catalana. S’acompanya d’un programa d’ordinador basat en la clau de determinació d’arbres, arbustos i lianes, preparat per l’enginyer Sr. Juan Manuel Hernández Sánchez.

En un primer capítol s’exposen les característiques generals de la vegetació de Viladecavalls, amb el comentari de principals comunitats vegetals que s’hi fan. A continuació, com a cos principal del llibre, es tracten els arbres i els arbustos del terme de Viladecavalls, amb la inclusió d’una clau dicotòmica de determinació i el comentari de cadascuna de les espècies: distribució geogràfica, descripció de la planta, època de floració, aplicacions, hàbitats on creix i localitats on es troba. En el capítol següent es comenten gairebé dos centenars d’espècies herbàcies i subarbustives. L’apartat que segueix presenta set itineraris botànics, els quals constitueixen, certament, unes veritables guies de camp de les plantes del terme. Finalment s’inclou un glossari de termes i conceptes botànics perquè ajudi a interpretar el text i especialment la clau de determinació d’arbres, arbustos i lianes.

Posted in Botànica, Llibres, Viladecavalls | Leave a Comment »