Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Història de la medicina i la farmàcia’ Category

Una semblança biogràfica d’Àngel Sallent

Posted by angelhc a Agost 21, 2021

Una semblança biogràfica d’Àngel Sallent ha estat recentment (agost de 2021) incorporada a la “Galeria de científics catalans”, pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans dirigida per la Dra. Mercè Durfort Coll.

Àngel Sallent Gotés (Castellar del Vallès, 1857 – Terrassa, 1934) fou farmacèutic de Sallent i de Terrassa, ciutat en la qual té dedicada una important avinguda. Va escriure una Flora del Pla de Bages (1904) i va col·laborar amb Joan Cadevall en els tres primers volums de la Flora de Catalunya. També va ser un lingüista destacat i professor de l’Escola Industrial de Terrassa.

Podeu llegir la referida semblança biogràfica a: https://scbcientifics.iec.cat/cientifics/sallent-i-gotes-angel/ . You can read in English this biographical sketch: https://scbcientifics.iec.cat/en/cientifics/sallent-i-gotes-angel/. Y también en castellano: https://scbcientifics.iec.cat/es/cientifics/sallent-i-gotes-angel/

78bis. Cadevall

Posted in Botànica, Història de la medicina i la farmàcia, Terrassa | Leave a Comment »

Àngel Sallent, excursionista, farmacèutic i botànic

Posted by angelhc a Març 16, 2021

En el número 6 (anys 2019-2020), pàgines 82-89, de la revista Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (5a època), ha aparegut l’article “Àngel Sallent, soci d’honor del Centre Excursionista de Terrassa”, en el qual faig una breu biografia d’Àngel Sallent, amb dades biogràfiques inèdites fins ara, com la del seu casament amb Magdalena Riera Viladomiu a l’església de Santa Maria de Sallent el 14 d’octubre de 1878.

Àngel Sallent Gotés (Castellar, 1857 – Terrassa, 1934) va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de Terrassa i un soci molt participatiu i entusiasta, motius pels quals va ser nomenat “soci d’honor”. Després d’estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona, tingué una botiga a Sallent (1879-1890) i des del 1891 va exercir la seva professió a Terrassa fins a la seva jubilació, l’any 1920. Com a botànic va confegir una Flora del Pla de Bages i va col·laborar amb Joan Cadevall en els tres primers volums de la Flora de Catalunya. Durant molts anys va ser professor de l’Escola Industrial de Terrassa. Com a lingüista, mantingué correspondència amb destacats filòlegs i escrigué, entre altres treballs, Noms de bolets en català (1916), Els noms dels ocells de Catalunya (1922) i Els noms de les plantes (1929). Com a terrassenc il·lustre, li fou dedicat una de les principals avingudes de la ciutat.

Tot això ho podeu llegir, ampliat, en l’esmentat article:

http://ce-terrassa.cat/wp-content/uploads/2021/03/ARXIV%206%20(2019-2020)%20PDF.pdf

78bis. Cadevall

Posted in Articles, Botànica, Història de la medicina i la farmàcia, Qüestions de llengua, Terrassa | Leave a Comment »

José Cuatrecasas, un botánico del Viejo y del Nuevo Mundo

Posted by angelhc a febrer 24, 2021

José/Josep Cuatrecasas Arumí (Camprodon, 1903 – Washington, 1996) fue, sin duda, el botánico de origen catalán más importante del siglo 20. Podéis leer la biografía que hice para Al-Basit, revista de estudios albacetenses (núm. 40, pág. 205-206):

http://iealbacetenses.dipualba.es/viewer.vm?id=0000055065&page=1&search=&lang=es&view=main

frailejones

Posted in Articles, Botànica, Història de la medicina i la farmàcia | Leave a Comment »

Carlos Pau y su relación con Joan Cadevall

Posted by angelhc a febrer 23, 2021

En el libro Joan Cadevall. Professor, botànic i geògraf, editado en 2018 por la Fundació Torre del Palau, de Terrassa (se puede adquirir en fundacio@torredelpalau.org), escrito en catalán (un idioma bastante comprensible para quienes dominen el castellano u otra lengua románica), dedico un capítulo a los colaboradores y corresponsales de Joan Cadevall Diars (Castellgalí, 1846 – Terrassa, 1921), el autor de la Flora de Catalunya (1913-1937). Uno de ellos y muy importante fue el farmacéutico y botánico Carlos Pau.

Carlos Pau Español (Segorbe, 1857-1937) hizo la carrera de farmacia en la Universidad de Barcelona, donde se licenció en 1882 y dos años después se doctoró en la Universidad de Madrid. Desde el año 1886 hasta su muerte, regentó una farmacia en Segorbe. En 1892 opositó a la cátedra de botánica de la Facultad de Farmacia de Madrid, plaza que fue obtenida merecidamente por Blas Lázaro Ibiza (Madrid, 1858-1921). Este fracaso (porque lo fue, y no una injusticia, como pretendía él) le marcó profundamente y el resentimiento le acompañó durante toda su vida.

Fue un trabajador incansable de la botánica. Escribió muchos trabajos sobre la flora ibérica, balear y norteafricana. Entre otros, cabe citar los siguientes: Notas botánicas a la flora española (1887-1895), Herborizaciones por Valldigna, Játiva y Sierra Mariola (1899), Cartas a un botánico (1904-1907), Materiales para la flora valenciana (1905), Plantas de Huesca y Guara (1910), Sobre algunas plantas menorquinas (1914), Contribución al estudio de la flora de Granada (1916), Plantas de Melilla (1918), Hieracios catalanes (1918), Plantas de Almería (1925), Plantas de mi herbario mauritánico (1929-1931), Plantas de Andalucía (1931) y Una visita a Mallorca (1934). Junto con Pius Font Quer (Lérida, 1888 – Barcelona, 1964) y Josep Cuatrecasas Arumí (Camprodon, 1903 – Washington, 1996) fundó en 1928 la revista Cavanillesia, que fue la primera en España dedicada exclusivamente a la botánica. Fue académico correspondiente de la Real Academia de Ciencias Físicas, Exactas y Naturales, de Madrid, y de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, y miembro de algunas otras sociedades científicas. Reunió un herbario de 80.000 pliegos, que fue incorporado al herbario del Real Jardín Botánico de Madrid (MA). Igualmente, su rica biblioteca fue depositada en esta institución científica.

Mantuvo una larga relación con Cadevall, personal y epistolar. La correspondencia entre ambos, desde 1893 a 1920, se conserva en el Institut Botànic de Barcelona, con más de un centenar de cartas de Cadevall a Pau, y más de un centenar también de las recíprocas de Pau a Cadevall.

76bis. Cadevall

Posted in Botànica, Cadevall, Història de la medicina i la farmàcia | Leave a Comment »

El carrer Doctor Romagosa, de València

Posted by angelhc a febrer 18, 2021

Un dels carrers més cèntrics de València duu el nom de Doctor Romagosa. Moltes de les persones que diàriament circulen per aquest carrer no saben qui era el doctor Romagosa. Vet ací una petita semblança biogràfica: Josep Romagosa Gotzens (Olesa de Montserrat l’any 1812 – València 1868). Estudià medicina al Real Colegio de Medicina y Cirugía de San Carlos, de Madrid, on es graduà l’any 1842. Fou metge del capítol catedralici de Sigüenza i catedràtic de les universitats de Saragossa, Barcelona i València. Des del 1856 fou degà de la Facultat de Medicina de València. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i d’altres societats mèdiques. El doctor Romagosa va ser un clar representant de la mentalitat anatomoclínica, destacà en anatomia patològica microscòpica i fou un prestigiós cirurgià de l’Hospital General de València que va aconseguir millores en les tècniques operatòries.

Si voleu saber més coses sobre aquest important metge, podeu llegir-ne la biografia que vaig fer-li a les pàgines 55-63 del llibre Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat (2013), el qual es troba a la Biblioteca Pública de València, a la Biblioteca Pública de Castelló de la Plana, a la Biblioteca Historicomèdica “Vicent Peset Llorca”, de València, i a la Biblioteca de Ciències de la Salut de la Universitat de València. I també a la Biblioteca Santa Oliva, de la seva vila natal, Olesa de Montserrat. Una biografia més succinta la podeu llegir en l’article “El Dr. Josep Romagosa (1812-1868), membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya”, publicat l’any 2010 al nímero 54 de la revista Gimbernat, al qual podeu accedir des d’aquest enllaç: https://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/263270

2009 mayo 071. Carrer Doctor Romagosa

Posted in Articles, Història de la medicina i la farmàcia, Llibres, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

El carrer Metge Carrera, d’Olesa de Montserrat

Posted by angelhc a febrer 17, 2021

Francesc Carrera Lamich (Santa Coloma de Queralt, 1849 – Olesa de Montserrat, 1924) va ser metge d’Olesa durant més de quaranta anys, des que el 1882 s’hi establí. Abans ho havia sigut de Maldà, comarca de l’Urgell. Té dedicat un dels principals carrers de la vila d’Olesa, però amb el nom malament escrit (li sobra l’essa final). Porto molts anys demanant que es rectifiqui la incorrecta denominació i com si res. Vaig fer la seva biografia a les pàgines 81-86 del llibre Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat, obra guardonada el 2007 amb el Premi de Recerca vila d’Olesa i editada el 2013 pel Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Metge Carrera

Posted in Història de la medicina i la farmàcia, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Els inicis del Balneari Broquetas, de Caldes de Montbui

Posted by angelhc a febrer 9, 2021

Amb el títol “Sobre la fundació del Balneari Broquetas, de Caldes de Montbui”, vaig publicar, l’any 2012, al número 33 (pàgines 105-108) de la revista Quatrepins, de Palau-solità i Plegamans, un article en el qual analitzava els inicis d’aquest tan important balneari, fundat el 1729 per l’apotecari Salvador Broquetas Borràs (Olesa de Montserrat, 1680 – Caldes de Montbui, 1748). Ara el podeu llegir en línia: https://www.quatrepins.cat/wp-content/uploads/2021/01/QUATREPINS_33.pdf

2010 julio 011 escalada

Posted in Articles, Història, Història de la medicina i la farmàcia, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans | Leave a Comment »

Juan Folch, catedrático ausente da Universidade de Santiago

Posted by angelhc a febrer 7, 2021

Juan Nepomuceno Folch Capella naceu en Barcelona en 1819 e estudou farmacia no Colexio de Farmacia San Victoriano, onde obtivo o doutoramento en 1842. Despois de exercer a súa profesión, en 1850 comezou a súa carreira docente facendo substitucións e en 1860 solicitou ser nomeado profesor supernumerario, pero o informe foi exhaustivo: “Non ten a aptitude para ser catedrático”. Tentouno varias veces máis e en 1864 foi nomeado, sen oposición, profesor da Facultade de Farmacia de Barcelona. En 1866, nun concurso para a provisión da cátedra de Materia farmacéutica na Universidade de Santiago, obtivo a praza porque ninguén máis presentara. E a partir de aí comezou a súa continua abstención. Solicitaba permiso alegando enfermidade, pero non estaba enfermo durante os levantamentos de 1866 e 1867, nin na revolución de 1868, cando dirixiu un partido de oitenta homes. Durante todo este tempo estivo ausente da súa cadeira en Santiago e continuou pedindo prórrogas de baixa por enfermidade, ata que en 1868 foi separado da cátedra. Recorreu varias veces, alegando os moitos servizos que prestara á “causa da liberdade”, ata que finalmente, a finais de 1872, foi rehabilitado, pero en xaneiro de 1873 non compareceu alegando que “o clima de Santiago era prexudicial para a súa saúde” e foi novamente separado do cargo, pero apelou e o recurso foi aceptado. Non obstante, cando ía ingresar na Universidade de Santiago, esta vez en serio, morreu a finais de 1873, poucos días antes de marchar a Santiago de Compostela. Podes ler todo este asunto no libro Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat (2013), escrito en catalán, pero fácil de entender porque a lingua catalana é similar á lingua galega, ambas derivadas do latín. Un exemplar deste libro está na Biblioteca Universitaria da Universidade de Santiago de Compostela (R78791).

Pazo de Fonseca ter

Posted in Història de la medicina i la farmàcia, Llibres, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Un apotecari terrassenc condemnat a galeres

Posted by angelhc a febrer 3, 2021

Jaume Bayona va néixer l’any 1609 a Olesa, on va practicar la farmàcia i el 1629, després d’haver-se examinat, va obtenir el títol d’apotecari. L’any 1630 es va casar amb la terrassenca Elisabet Cardús i es va establir a Terrassa, concretament al carrer de la Rutlla. El 1642 va ser acusat de falsificació de moneda i va ser condemnat a galeres. El va delatar Joan Font, un fill del qual, l’any anterior, havia matat dins l’església al mestre de minyons i en el judici que se li va fer, Jaume Bayona va declarar com a testimoni del crim. Per sort, no va anar a galeres perquè va recórrer la sentència i va ser alliberat. Tot això ho conto detalladament en el llibre Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat (2013). Crec que aquesta recerca ha estat una aportació important no solament a la història de la farmàcia, sinó també a la història oculta de Terrassa.

2010 agost 050 b. La Rutlla, Terrassa (B), 2-8-2010

En aquesta casa o en una propera, estava la botiga de l’apotecari Jaume Bayona.

Posted in Història de la medicina i la farmàcia, Llibres, Olesa de Montserrat, Terrassa | Leave a Comment »

En el centenario del botánico Blas Lázaro

Posted by angelhc a febrer 1, 2021

En 2021 se cumplen cien años de la muerte del botánico y farmacéutico Blas Lázaro Ibiza, nacido en Madrid en 1858 y fallecido en esta misma ciudad en 1921. Trabajó en el Real Jardín Botánico de Madrid (1882-1892) y desde 1892 ocupó la cátedra de botánica de la Facultat de Farmacia de Madrid, ganada merecidamente en oposición, a la cual había concurrido también Carlos Pau. Hizo viajes de estudio por diferentes países europeos y formó parte de muchas sociedades científicas, como la Real Sociedad Española de Historia Natural, la cual presidió. Reorganizó el herbario MA y fundó el herbario MAF. Se ocupó de todos los campos de la botánica y publicó numerosos trabajos, entre los cuales sobresalen Revisión crítica de las malváceas españolas (1881, con Tomás Andrés), Datos para la flora algológica del norte y noroeste de España (1889), Contribuciones a la flora de la Península Ibérica (1893-1900), Regiones botánicas de la Península Ibérica (1895), Notas sobre algunos líquenes de España y Portugal (1898), Contribuciones a la flora de la Península Ibérica (1900), Plantas medicinales (1904), Notas micológicas (1904-1912), Los poliporáceos de la flora española (1917) y Revisión crítica de las espècies peninsulares del género Viola (1917). Una importante revista de botánica, en honor suyo fue denominada Lazaroa, título que lamentablemente ha sido cambiado por el de Mediterranean botany.

Posted in Botànica, Història de la medicina i la farmàcia | Leave a Comment »