On the bicentenary of the birth of the doctor and botanist Joan Ignasi Puiggarí

A note in Nemus, 13: 270-279 (2023) has been written (in Catalan language) in commemoration of the bicentenary of the birth of the doctor and botanist Joan Ignasi Puiggarí Iglésias, born in Barcelona in 1823. He graduated in medicine and surgery from the University of Barcelona in 1849. In addition to Barcelona, he practiced medicine in Arenys de Mar, Els Prats de Rei, Igualada and Vic, before emigrating to Brazil in 1877, where he lived in Apiaí and São Paulo. During his stay in Els Prats de Rei and Igualada he made collections of phanerogams from the region. Later, in Vic, he collected not only phanerogams, but also cryptogams. He also made some botanical excursions to Montserrat, Montseny and the Pyrenees. Once installed in Brazil, he made important collections of cryptogams, which he then sent to specialists. He published a study on the vegetation of the county of Osona and an article on the cryptogams of Apiaí. Specimens collected by him are preserved in the BC herbarium of the Institut Botànic de Barcelona, in the SP herbarium of the Instituto de Pesquisas Ambientais, in São Paulo, and in several other herbariums. He died in São Paulo in 1900.

An article about the grasses of Sant Llorenç del Munt (Barcelona)

In number 12 (year 2022) of the scientific journal Nemus, has been published, on pages 64-86, an article (in Catalan language) written by me, entitled "Catàleg actualitzat i claus d'identificació de les gramínies de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Barcelona).

This is the summary: "Sant Llorenç del Munt i l’Obac is the name given to two massifs located between the counties of el Vallès Occidentaland el Bages, in the province of Barcelona (Catalonia). A large part of this territory corresponds to the Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, which has an area of 137 square kilometers. The highest point is La Mola (1,103 m). In the southern part there are Paleozoic schists and vulcanites, as well as a granitic intrusion and a strip of Triassic materials. However, most of the massifs are of Eocene conglomerates. The climate is Mediterranean, with hot summers and mild winters. Rainfall is concentrated in spring and, specially, in autumn. In terms of vegetation, woods of holm oak predominate, often mixed with pine and sometimes with oak. Shrubs, dry meadows and rock-dwelling plants are also common. The flora, basically Mediterranean, is very rich, with more than a thousand species. With regard to grasses or Poaceae, it should be emphasized that this is one of the most important families of Phanerogams, with more than 11,000 species identified, and to which cereals, the basis of both the human and livestock food chain, belong. They are almost always herbaceous plants. The leaves are narrow with parallel nerves. The flowers are usually hermaphrodites, with three stamens and two feathery stigmas, but instead of a perianth they have a lemma and a palea at the base. One or more flowers are grouped in a spikelet, which bears two glumes at the base. The spikelets, in turn, are grouped into spikes, racemes or panicles. The fruit is a caryopsis. The methodology in the study of grasses consists of observing the plant in nature and also examining it at home or in the laboratory, using a hand-lens or a dissecting microscope. Specialized studies require other techniques. In many cases it is important to dry and press the plants for conservation in herbarium. Grasses were the least known plants in Sant Llorenç del Munt and l’Obac, the knowledge of which that has now expanded enormously. The results of this study have been the preparation of an updated and annotated catalogue of 107 species (five of which with two subspecies in the area), and the realization of dichotomous identification keys, an important working tool for future research".

This is the link to the original article in Catalan language: http://ateneudenatura.uji.es/Nemus/Nemus12/hernandez_graminies%20pp%2064-86.pdf

Un artículo sobre las gramíneas de Sant Llorenç del Munt (Barcelona)

En el número 12 de la revista científica Nemus (año 2022) se incluye, enlas páginas 64-86, el artículo (en catalán) de mi autoría titulado "Catàleg actualitzat i claus d'identificació de les gramínies de Sant Llorenç del Munt i l'Obac".

Este es el resumen en castellano: "Sant Llorenç del Munt y L'Obac es el nombre que reciben dos macizos situados entre las comarcas del Vallès Occidental y del Bages, en la provincia de Barcelona (Cataluña). Gran parte de este territorio corresponde al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que tiene una superficie de 137 kilómetros cuadrados. El punto culminante es la Mola (1.103 m). En la parte sur hay esquistos y vulcanitas del paleozoico, así como una intrusión granítica y una franja de materiales triásicos. Sin embargo, la mayor parte de los dos macizos está constituida por conglomerados del eoceno. El clima es mediterráneo, con veranos calurosos e inviernos benignos. Las lluvias se concentran en primavera y sobre todo en otoño. En cuanto a la vegetación, predomina el encinar, a menudo con pinos y a veces con robles. También son comunes los matorrales, los prados secos y las plantas rupícolas. La flora, de carácter básicamente mediterráneo, es muy rica, con más de un millar de especies. Respecto a las gramíneas o poáceas, cabe subrayar que es una de las familias de fanerógamas más importantes, con más de 11.000 especies, a la cual pertenecen los cereales, base de la alimentación humana y del ganado. Son plantas casi siempre herbáceas. Las hojas son estrechas y paralelinervias. Las flores suelen ser hermafroditas, con tres estambres y dos estigmas plumosos, pero no tienen perianto sino que presentan en la base un lema y una pálea. Una o más flores se agrupan en una espiguilla, la cual lleva en la base dos glumas. Las espiguillas, a su vez, se agrupan en espigas, racimos o panículas. El fruto es una cariopsis. La metodología en el estudio de las gramíneas consiste en la observación de la planta en la naturaleza y también en su examen en casa o en el laboratorio, con la utilización de una lupa de mano o binocular. Estudios especializados requieren otras técnicas. En muchos casos es importante el secado y prensado de las plantas para su conservación en herbario. Las gramíneas eran las plantas menos conocidas de Sant Llorenç del Munt y L'Obac, conocimiento que ahora se ha ampliado enormemente. Los resultados de este estudio han sido la confección de un catálogo actualizado y comentado de 107 especies (cinco de las cuales con dos subespecies presentes en la zona), y la realización de claves dicotómicas de identificación, una importante herramienta de trabajo para investigaciones futuras".

Este es el enlace al artículo original en lengua catalana: http://ateneudenatura.uji.es/Nemus/Nemus12/hernandez_graminies%20pp%2064-86.pdf

Un article sobre les gramínies de Sant Llorenç del Munt (Barcelona)

En el número 12 (any 2022) de la revista científica Nemus, ha estat publicat, a les pàgines 64-86, un article de la meva autoria titulat “Catàleg actualitzat i claus d’identificació de les gramínies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Barcelona).

Aquest n’és el resum: “Sant Llorenç del Munt i l’Obac és el nom que reben dos massissos situats entre les comarque del Vallès Occidental i del Bages, a la província de Barcelona (Catalunya). Una gran part d’aquest territori correspon al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que té una superfície de 137 quilòmetres quadrats. El punt culminant és la Mola (1.103 m). A la part sud hi ha esquistos i vulcanites del paleozoic, i també una intrusió granítica i una faixa de materials triàsics. Tanmateix, la major part dels dos massissos és constituïda per conglomerats de l’eocè. El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns benignes. Les pluges es concentren a la primavera i sobretot a la tardor. Pel que fa a la vegetació, hi predomina l’alzinar, sovint amb pins i a vegades amb roures. També són comunes les brolles, les pastures seques i les plantes rupícoles. La flora, de caràcter bàsicament mediterrani, és molt rica, amb més d’un miler d’espècies. Respecte a les gramínies o poàcies, cal subratllar que és una de les famílies de fanerògames més importants, amb més de 10.000 espècies, a la qual pertanyen els cereals, base de l’alimentació humana i del bestiar. Són plantes quasi sempre herbàcies. Les fulles són estretes i paral·lelinèrvies. Les flors solen ser hermafrodites, amb tres estams i dos estigmes plomosos, però no tenen periant sinó que presenten a la base un lemma i una pàlea. Una o més flors s’agrupen en una espigueta, la qual duu a la base dues glumes. Les espiguetes, a la vegada s’agrupen en espigues, raïms o panícules. El fruit és una cariopsi. La metodologia en l’estudi de les gramínies consisteix en l’observació de la planta a la natura i també del seu examen a casa o en el laboratori, amb la utilització d’una lupa de mà o binocular. Estudis especialitzats requereixen altres tècniques. En molts casos és important l’assecatge i premsat de les plantes per a la seva conservació en herbari. Els resultats d’aquest estudi han estat la confecció d’un catàleg actualitzat i comentat de 108 espècies, i la realització de claus dicotòmiques d’identificació. Les gramínies eren les plantes menys conegudes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, coneixement que ara s’ha ampliat enormement. A més a més, la realització de claus d’identificació representa una important eina de treball per a investigacions futures”.

Aquest és l’enllaç a l’article original: http://ateneudenatura.uji.es/Nemus/Nemus12/hernandez_graminies%20pp%2064-86.pdf

Àngel Sallent, un farmacèutic innovador

Una semblança biogràfica d’Àngel Sallent Gotés ha estat recentment (segon quadrimestre de 2022) publicada en la secció de “Farmacèutics innovadors” de la Circular farmacèutica, publicació digital que edita el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Àngel Sallent Gotés (Castellar del Vallès, 1857 – Terrassa, 1934) fou farmacèutic de Sallent i de Terrassa, ciutat en la qual té dedicada una important avinguda. Va escriure una Flora del Pla de Bages (1904) i va col·laborar amb Joan Cadevall en els tres primers volums de la Flora de Catalunya. També va ser un lingüista destacat i professor de l’Escola Industrial de Terrassa.

Podeu llegir la referida semblança biogràfica a:https://www.cofb.org/documents/10136/1070698/COFB_CircularFarmac%C3%A8utica_2nQuadrimestre2022.pdf/21d8cbd6-1947-4630-8554-a16650af446f

Les umbel·líferes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

L’any 1992, la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya em va concedir un ajut per al desenvolupament de projectes de recerca d’abast comarcal, referent a un “Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac” que s’havia de realitzar durant l’any 1993. Sense abandonar les meves tasques docents a l’institut Can Jofresa, de Terrassa, i dedicant-hi tots els caps de setmana i les vacances, vaig acomplir el projecte, els resultats del qual van quedar plasmats en una memòria impresa, feta amb la col·laboració de Juan Manuel Hernández Sánchez, en el tractament informàtic de la informació aplegada i en l’elaboració de claus d’identificació per ordinador, i amb la supervisió de Josep Maria Montserrat Martí, en aquell moment director de l’Institut Botànic de Barcelona. La dita memòria es pot consultar en moltes biblioteques. Transcorreguts quasi trenta anys des de la realització d’aquell treball de recerca, s’havia de posar al dia i per això he encetat, en la revista Vacarisses, balcó de Montserrat, una sèrie de col·laboracions referents a algunes de les principals famílies de plantes que vegeten a Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Sortosament, una gran part dels dos massissos queda dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un dels espais naturals més emblemàtics de Catalunya.

La família de les umbel·líferes o apiàcies consta d’aproximadament 3000 espècies, repartides per tot el món, però sobretot per les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord. La majoria són herbes, però també hi ha mates i arbustos. Les tiges sovint són estriades i amb la medul·la fistulosa o blana. Les fulles quasi sempre són alternes i amb el limbe dividit. Les flors normalment són hermafrodites (amb estams i pistil) i pentàmeres (amb 5 sèpals, 5 pètals i 5 estams). Les inflorescències són umbel·les (els pedicels de les flors arrenquen d’un mateix punt), les quals generalment són umbel·les compostes, és a dir, umbel·les d’umbel·les. Els fruits estan formats per dues parts o mericarps. En aquesta família trobem plantes comestibles, com l’api o la pastanaga; condimentàries, com el comí i el julivert; i medicinals, com el fonoll o la sanícula. També algunes són metzinoses, com la cicuta.

Fins al moment (novembre de 2022) han estat catalogades 32 espècies (una de les quals, Torilis arvensis, amb tres subespècies): Anthriscus caucalis, Anthriscus sylvestris, Apium nodiflorum, Bupleurum baldense, Bupleurum fruticescens, Bupleurum fruticosum, Bupleurum praealtum, Bupleurum rigidum, Bupleurum rotundifolium, Chaerophyllum temulum, Conium maculatum, Conopodium arvense, Daucus carota, Eryngium campestre, Ferula communis, Foeniculum vulgare, Laserpitium gallicum, Orlaya daucoides, Pastinaca sativa, Peucedanum officinale, Pimpinella saxifraga, Ptychotis saxifraga, Sanicula europaea, Scandix pecten-veneris, Sison amomum, Thapsia villosa, Tordylium maximum, Torilis arvensis, Torilis japonica, Torilis leptophylla, Torilis nodosa i Trinia glauca.

Les gramínies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

El dia 27 d’octubre es va presentar a la Llotja del Cànem, de Castelló de la Plana, el número 12 de la revista científica Nemus, publicada per l’Ateneu de Natura, conjuntament amb el Grup Au d’Ornitologia i l’associació Paleontològica i Mineralògica d’Onda. En aquest número s’inclou, a les pàgines 64-86, l’article “Catàleg actualitzat i claus d’identificació de les gramínies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”.

Aquest és el resum de l’esmentat article: “Sant Llorenç del Munt i l’Obac és el nom que reben dos massissos situats entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, a la província de Barcelona (Catalunya). Una gran part d’aquest territori correspon al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que té una superfície de 137 quilòmetres quadrats. El punt culminant és la Mola (1.103 m). A la part sud hi ha esquistos i vulcanites del paleozoic, i també una intrusió granítica i una faixa de materials triàsics. Tanmateix, la major part dels dos massissos és constituïda per conglomerats de l’eocè. El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns benignes. Les pluges es concentren a la primavera i sobretot a la tardor. Pel que fa a la vegetació, hi predomina l’alzinar, sovint amb pins i a vegades amb roures. També són comunes les brolles, les pastures seques i les plantes rupícoles. La flora, de caràcter bàsicament mediterrani, és molt rica, amb més d’un miler d’espècies. Respecte a les gramínies o poàcies, cal subratllar que és una de les famílies de fanerògames més importants, amb més d’11.000 espècies, a la qual pertanyen els cereals, base de l’alimentació humana i del bestiar. Són plantes quasi sempre herbàcies. Les fulles són estretes i paral·lelinèrvies. Les flors solen ser hermafrodites, amb tres estams i dos estigmes plomosos, però no tenen periant sinó que presenten a la base un lemma i una pàlea. Una o més flors s’agrupen en una espigueta, la qual duu a la base dues glumes. Les espiguetes, a la vegada, s’agrupen en espigues, raïms o panícules. El fruit és una cariopsi. La metodologia en l’estudi de les gramínies consisteix en l’observació de la planta a la natura i també del seu examen a casa o en el laboratori, amb la utilització d’una lupa de mà o binocular. Estudis especialitzats requereixen altres tècniques. En molts casos és important l’assecatge i premsat de les plantes per a la seva conservació en herbari. Les gramínies eren les plantes menys conegudes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, coneixement que ara s’ha ampliat enormement. Els resultats d’aquest estudi han estat la confecció d’un catàleg actualitzat i comentat de 107 espècies (cinc de les quals amb dues subespècies presents a la contrada), i la realització de claus dicotòmiques d’identificació, una important eina de treball per a investigacions futures”.

I aquestes són les espècies que integren el referit catàleg: Aegilops geniculata, Aegilops triuncialis. Agrostis castellana, Agrostis stolonifera, Aira caryophyllea, Aira cupaniana, Ampelodesmos mauritanicus, Andropogon distachyos, Anthoxanthum odoratum, Apera interrupta, Arrhenatherum elatius, Arundo donax, Avellinia festucoides, Avena barbata, Avena sterilis, Botriochloa ischaemum, Brachypodium distachyon, Brachypodium phoenicoides, Brachypodium retusum, Brachypodium sylvaticum, Briza maxima, Briza media, Bromus diandrus, Bromus erectus, Bromus hordeaceus, Bromus madritensis, Bromus ramosus, Bromus rubens, Bromus squarrosus, Bromus sterilis, Bromus tectorum, Catapodium rigidum, Corynephorus divaricatus, Cynodon dactylon, Cynosurus echinatus, Dactylis glomerata, Danthonia decumbens, Digitaria sanguinalis, Echinaria capitata, Echinochloa crus-galli, Eleusine tristachya, Elymus campestris, Elymus caninus, Elymus hispidus, Eragrostis barrelieri, Eragrostis cilianensis, Eragrostis minor, Festuca heterophyla, Festuca inops, Festuca rubra, Gastridium ventricosum, Glyceria notata, Helictochloa bromoides, Helictochloa pratensis, Heteropogon contortus, Holcus lanatus, Hordeum murinum, Hyparrhenia hirta, Hyparrhenia sinaica, Jarava plumosa, Koeleria pyramidata, Koeleria vallesiana, Lamarckia aurea, Lolium perenne, Lolium rigidum, Lolium temulentum, Melica ciliata. Melica minuta, Melica uniflora, Micropyrum tenellum, Molinia coerulea, Paspalum dilatatum, Paspalum distichum, Phalaris arundinacea, Phalaris canariensis, Phleum phleoides, Phleum pratense, Phragmites australis, Piptatherum coerulescens, Piptatherum miliaceum, Piptatherum paradoxum, Poa annua, Poa bulbosa, Poa compressa, Poa flaccidula, Poa infirma, Poa nemoralis, Poa pratensis, Poa trivialis, Polypogon monspeliensis, Polypogon viridis, Psilurus incurvus, Rostraria cristata, Setaria parviflora, Setaria pumila, Setaria verticillata, Setaria viridis, Sorghum halepense, Sporobolus indicus, Stipa bromoides, Stipa iberica, Stipa offneri, Tragus racemosus, Trisetum flavescens, Vulpia ciliata, Vulpia myuros i Vulpia unilateralis.

Aquest és l’enllaç a l’article original: http://ateneudenatura.uji.es/Nemus/Nemus12/hernandez_graminies%20pp%2064-86.pdf

Dos articles referents a orquídies

Recentment (febrer i març de 2022) he publicat, en els números 642 i 643 de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat, una publicació local amb la qual col·laboro des de fa quasi trenta anys, dos articles referents a orquídies.

En el primer, titulat “L’abellera de Montserrat, una espècie postergada”, em refereixo a l’Ophrys montserratensis, una orquídia vàlidament publicada per Joan Cadevall Diars (1846-1921) l’any 1904 en el número 4 del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. Tanmateix, aquest treball va passar desapercebut i el 1972 els orquidòlegs austríacs Edeltraut Danesch (1922-1996) i Othmar Danesch (1919-2014) van descriure la mateixa espècie amb el nom d’Ophrys catalaunica. Com que ningú no va relacionar aquesta descripció amb la que moltíssim abans va fer Cadevall, l’any 2001 l’orquidòleg francès Romieg Soca (nascut el 1951), sense parar esment en l’espècie cadevalliana, va supeditar, amb categoria de subespècie, Ophrys catalaunica a Ophrys bertolonii. I així ha quedat la cosa.

El segon article, titulat “Una orquídia de l’Obac dibuixada per Josep Ribot” versa sobre un exemplar d’orquis provençal (Orchis provincialis) del massís de l’Obac, vist i dibuixat per Josep Ribot. Aquesta orquídia és fàcil d’identificar per la coloració de les flors, d’un groc pàl·lid, i per les petites taques vermelles que presenta el label. Respecte al dibuixant, s’ha de dir que Josep Ribot Calpe (1888-1974), a part d’il·lustrar llibres, cartells, auques, goigs i altres obres impreses, va dibuixar magníficament fongs i plantes. Els seus nombrosos dibuixos de bolets i algunes làmines de plantes es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Destaquen també els dibuixos que va fer per a il·lustrar les guies d’arbres i d’arbustos escrites per Francesc Masclans Girvés (1905-2000) i publicades pel Centre Excursionista de Catalunya. A sota es presenta el dibuix de la referida orquídia de l’Obac procedent del fons Josep Ribot de la Biblioteca de Catalunya.

La capella de la Casa Nova de l’Obac

En el número 641 (del mes de gener de 2022) de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat (publicació amb la qual col·laboro des de fa quasi trenta anys), vaig publicar un extens estudi sobre les “Capelles de la Casa Vella i de la Casa Nova de l’Obac, terme de Vacarisses”.

La capella de la Casa Nova és dedicada a sant Antoni de Pàdua i és d’estil neoclàssic, amb alguns elements tardobarrocs. S’havia dit que era, igual que la casa, d’estil “italianitzant” i que que era obra de l’arquitecte Domenico Bagutti, l’autor del Laberint d’Horta. En el dit article, demostro que no és obra de Bagutti i que tot apunta que va ser dissenyada per l’arquitecte Josep Sitjas, autor també (amb algunes aportacions de Mateo Medina) de l’església parroquial de Vacarisses (sobre aquesta església, vegeu el reeixit treball d’Óscar da Rocha, La construcción de la actual iglesia de Vacarisses, entre el
tardobarroco local y el neoclasicismo académico, llibre editat el 2011 per l’Associació Museu-Arxiu de Vacarisses).

Per cert, s’hauria de treure un afegitó que, en forma de pal de bandera, desvirtua i engetlleix la façana.

En el tricentenari de la victòria d’El Català

Enguany (2021) s’han complert tres segles de la victòria d’El Català, “el millor barco de guerra de la flota d’ultramar”, sobre la nau anglesa Mary, comandada per l’almirall Edward Vernon. Aquest fet el vaig palesar en un article publicat en el número 530 (octubre de 2012) de la revista Vacarisses, balcó de Montserrat i el rememoro ara, abans que acabi l’any del tricentenari d’aquesta victòria naval d’El Català, il·lustrant-lo amb un quadre del pintor valencià Rafael Monleón, conservat al Museo Naval, de Madrid.