Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Archive for the ‘Articles’ Category

Frederic Tarrida, metge exiliat a Mèxic

Posted by angelhc a Març 17, 2018

Ha sortit la versió digital del número 66 de Gimbernat, revista catalana d’història de la medicina i de la ciència, en el qual s’inclou el meu article sobre “Frederic Tarrida, metge exiliat a Mèxic”. Podeu consultar-lo en aquest enllaç: www.raco.cat › … › Vol. 66 (2016) › Hernández i Cardona

Aquest és el resum en català: Frederic Tarrida Castells  néixer a Esparreguera l’any 1898 i va morir a Barcelona el 1974. Estudià medicina a les universitats de Barcelona i de Saragossa. El 1931 guanyà una plaça de metge auxiliar de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 1936 formà part d’un comitè de control antifeixista del Col·legi de Metges de Catalunya. Durant la guerra civil serví com a metge militar en el front d’Aragó. Exiliat el 1939, s’instal·là dos anys després a la Ciutat de Mèxic, on, a més de practicar l’otorrinolaringologia, fou metge d’empresa i del Colegio Madrid.

Y este es el resumen en castellano: Federico Tarrida Castells nació en Esparraguera en el año 1898 y murió en Barcelona en 1974. Estudió medicina en las universidades de Barcelona y de Zaragoza. En 1931 ganó una plaza de médico auxiliar en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En 1936 formó parte d’un comité de control antifascista del Col·legi de Metges de Catalunya. Durant la guerra civil sirvió como médico militar en el frente de Aragón. Exiliado en 1939, se instaló dos años después en la Ciudad de México, donde, además de practicar la otorrinolaringología, fue médico de empresa y del Colegio Madrid.

 

 

 

Anuncis

Posted in Articles, Esparreguera, Història de la medicina i la farmàcia, Notícies | Leave a Comment »

Presentació a Palau-solità i Plegamans del número 38 de la revista Quatrepins

Posted by angelhc a Octubre 15, 2017

El divendres 20 d’octubre de 2017, a dos quarts de vuit, serà presentat a Can Cortès (Camí Ral, 56, Palau-solità i Plegamans) el número 38 de la revista Quatrepins. Hi haurà la representació textual i musical que s’indica en el cartell adjunt. He col·laborat en aquest número amb l’article “Les confraries del Vallès existents l’any 1771”.

Quatrepins, presentació

Posted in Articles, Història, Notícies, Terrassa, Vacarisses | Leave a Comment »

Les confraries del Moianès al segle XVIII

Posted by angelhc a Juliol 11, 2017

Amb el títol “Les confraries del Moianès existents l’any 1771, segons els alcaldes majors de Manresa i de Vic”, ha aparegut en el número 56 (2017) de Modilianum, revista d’estudis del Moianès un article que tracta de les confraries existents el 1771 al Moianès i concretament als municipis de Calders, Castellterçol, l’Estany, Granera, Moià, Santa Maria d’Oló i Sant Quirze Safaja. Per a cada confraria, s’indica si té autorització, les festivitats que celebra al llarg de l’any i les despeses que afronta. També s’ofereix una petita biografia, amb dades originals, dels alcaldes majors o sotsgovernadors de Manresa, Gaspar Jover Terés, i de Vic, José Higinio González de Castro.

Posted in Articles, Història | Leave a Comment »

Els successius ponts del balneari de la Puda de Montserrat

Posted by angelhc a Mai 19, 2017

Amb aquest títol acaba d’aparèixer (maig de 2017) un article a la prestigiosa revista Documenta Monistrol de Montserrat (nº 34), que hem fet conjuntament l’Àngel M. Hernández Cardona i l’Eleuteri Navarro Herrerías.

Aquest article complementa i aporta noves dades a l’estudi dels ponts de la Puda inclòs en el nostre llibre Els ponts d’Esparreguera (2015). Aquests són els apartats considerats: construcció del primer pont de fusta; recomposició del primer pont; final de la vida útil del primer pont; un segon pont de fusta; una passarel·la de ferro.

Una de les novetats és l’estendard de la coral L’Harmonia de l’any 1884, en el qual apareix brodat el segon pont de fusta. S’ha d’agrair al Sr. Enric Montoliu haver-nos indicat la seva existència i haver-nos permès de fotografiar-lo.

Successius ponts de la Puda. 5. El segon pont de la Puda brodat en lestendard de L'Harmonia

Posted in Articles, Esparreguera, Història, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Biografia de Jaume Alibau, natural de Sant Celoni, cirurgià del Real Hospital de Melilla i director del Colegio de Cirugía Médica de Málaga

Posted by angelhc a gener 21, 2017

Ressenya en català:

Recentment ha aparegut en la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 31(3): 139-135, l’article “Jaume Alibau, natural de Sant Celoni, director del Real Colegio de Cirugía de Málaga (1800)”. Podeu trobar-lo a la pàgina web de la RAMC. Us adjunto el resum:

Jaume Alibau Fabregat va néixer a Sant Celoni l’any 1765. Era fill del també cirurgià Joan Alibau Soler. Va estudiar al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1786-1791), on l’any 1800 va obtenir els graus de llicenciat en cirurgia mèdica i de doctor en cirurgia. Fou cirurgià militar i el 1807 consta que era cirurgià major del Real Hospital de Melilla. Durant la seva estada a Melilla va fer un detallat informe d’una autòpsia i va realitzar alguns negocis amb el xabec La Perla de Cataluña. El 1812 marxà a Màlaga com a cirurgià major dels hospitals militars i el 1817 fou designat catedràtic i director del Real Colegio de Cirugía Médica de Málaga. Se suposa que va morir en aquesta ciutat andalusa l’any 1821.

Reseña en castellano:

Recientemente ha aparecido en la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 31(3): 139-135, el artículo “Jaume Alibau, natural de Sant Celoni, director del Real Colegio de Cirugía de Málaga (1800)”. Podéis encontrarlo en la página web de la RAMC. Os adjunto el resumen:

Jaime Alibau Fabregat nació en Sant Celoni (Barcelona) en el año 1765. Era hijo del cirujano Juan Alibau Soler. Fue cirujano militar y consta que en 1807 era cirujano mayor del Real Hospital de Melilla. Durante su estancia en Melilla hizo un detallado informe de una autopsia y realizó algunos negocios con el jabeque La Perla de Cataluña. En 1812 marchó a Málaga como cirujano mayor de los hospitales militares y en 1817 fue designado catedrático y director del Real Colegio de Cirugía Médica de Málaga. Se supone que murió en esta ciudad andaluza en el año 1821.

 

Posted in Articles, Història de la medicina i la farmàcia, Melilla y el Rif, Notícies, Uncategorized | Leave a Comment »

Una biografia de la llevadora Cecília Vallhonrat, natural de Rubí

Posted by angelhc a gener 21, 2017

En el número 67, del mes de desembre de 2016, del Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí i Centre d’Estudis Rubinencs, podeu llegir el meu article “Cecília Vallhonrat, una llevadora natural de Rubí”. Durant molts anys la Sra. Cecília Vallhonrat Servolé (1877-1946)  va exercir la seva professió a Olesa de Montserrat. En aquest mateix número de la revista editada pel Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí i del Centre d’Estudis Rubinencs, s’inclou un extens i reeixit article de Jordi Vilalta Martínez titulat “Les escoles Ribas. 100 anys educant (1916-1016)”.

Posted in Articles, Història de la medicina i la farmàcia, Notícies, Olesa de Montserrat, Uncategorized | Leave a Comment »

El primer pont de fusta del balneari de la Puda de Montserrat

Posted by angelhc a Juliol 25, 2016

Ha sortit publicat en el número 79 (any 2016) del Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de Ciència i Tècnica, l’article “El primer pont de fusta del balneari de la Puda de Montserrat, obra d’Elias Rogent i de Francesc Brosa”, que hem confegit Eleuteri Navarro i jo, coautors del llibre Els ponts d’Esparreguera (2015).

En aquest article ampliem la informació que donàvem en el referit llibre sobre el pont de fusta realitzat per l’arquitecte Elias Rogent Amat i el mestre d’obres Francesc Brosa Casanobas. Entre altres dades, aportem documentació gràfica de la recomposició del pont feta l’any 1864, consistent principalment en l’erecció d’un pilar d’obra i l’engrandiment dels estreps.

L’article és il·lustrat amb una fotografia antiga conservada a l’Arxiu Històric Municipal d’Esparreguera i un gravat aparegut al periòdic El Museo Universal del 29 de maig de 1864. També s’inclouen els retrats d’Elias Rogent i de Francesc Brosa, dels quals s’hi fa una succinta biografia.

Posted in Articles, Esparreguera, Notícies | Leave a Comment »

Médicos y cirujanos presentes en el Sitio de Melilla (1774-1775)

Posted by angelhc a Octubre 21, 2015

El 20 de octubre de 2015 ha sido presentado en el Centro Asociado de Melilla de la Universidad Nacional de Educación a Distancia el número 39 de la revista Aldaba dedicado a la medicina en el norte de África.

Uno de los artículos, del cual soy autor, versa sobre los médicos y cirujanos que participaron en el Sitio de Melilla. He aquí los resúmenes en castellano y en inglés, junto con las palabras clave:

RESUMEN

El 9 de diciembre de 1774, Mohamed ben Abdalah, sultán de Marruecos, puso sitio a Melilla. Este asedio que se prolongó hasta el 19 de marzo de 1775. Son cuatro los diarios que recogen los hechos acaecidos durante el Sitio: uno de autor anónimo, el de Francisco de Miranda, el de Juan Cavallero y el de Miguel Fernández de Loaiza. Durante el Sitio intervinieron los regimientos Fijo, Zamora, Voluntarios de Cataluña, Princesa, Nápoles, Brabante y Bruselas, además de los cuerpos de Ingeniería y de Artillería, cuyos efectivos totalizaban más de 3.000 hombres. Según Fernández de Loaiza, cayeron sobre Melilla 8.200 bombas y se dispararon desde el campo contrario 3.207 cañonazos e innumerables balas de fusil. Hubo por parte española 105 muertos y 584 heridos. El ejército sitiador contaba como mínimo 30.000 o 40.000 hombres y sufrió numerosísimas bajas. Dada la gravedad de la confrontación bélica, las autoridades españolas habían establecido un buen equipo sanitario, constituido por dos médicos y trece cirujanos, además de un boticario y un sangrador. Manuel Ahuir era el médico titular y Miguel Fernández de Loaiza, el otro médico, fue enviado desde Málaga. De los cirujanos, Antonio Aldana, Ignacio de Arroyo y José Serrano formaban parte de la dotación del Real Hospital de Melilla; Jorge Grenier, Juan Modest y Rodrigo Moreno vinieron de Málaga; Antonio Busqué, Francisco Roca y Juan Antonio eran cirujanos de regimiento; y Ramón Bertran, Juan Antonio Coll, Juan Llensa y Pablo Antonio Querol fueron enviados por el Real Colegio de Cirugía de Barcelona y llegaron en el jabeque El Pilar. Estos médicos y cirujanos tuvieron que asistir a numerosísimos heridos y en gran parte gracias a ellos la plaza pudo resistir durante más de tres meses, a pesar de los continuos ataques de las tropas enemigas, hasta que el ejército sitiador, impotente ante la heroica resistencia de Melilla, levantó el sitio el día de San José de 1775.

PALABRAS CLAVE: Melilla, siglo XVIII, Sitio de 1774-1775, médicos, cirujanos, Miguel Fernández de Loaiza, cirujanos de Málaga, Real Hospital de Melilla, Real Colegio de Cirugía de Barcelona.
SUMMARY

On December 9, 1774, Mohammed ben Abdallah, sultan of Morocco, besieged Melilla. This siege lasted until March 19, 1775. There are four diaries that covered developments during the Siege, one of anonymous author, and another three made by Francisco de Miranda, Juan Cavallero and Miguel Fernández de Loaiza. During the Siege, regiments Fijo (Settled), Zamora (City of Zamora), Voluntarios de Cataluña (Volunteers of Catalonia), Princesa (Princess), Nápoles (Naples), Brabante (Brabant) and Bruselas (Brussels) are involved, as well as the bodies of Engineering and Artillery, with a total of more than 3,000 men. According to Fernández de Loaiza, 8,200 bombs fell on Melilla, and 3,207 gunshots and innumerable rifle shots are fired from contrary field. There were 105 dead and 584 wounded on the Spanish side. The besieging army had at least 30,000 or 40,000 men and suffered numerous casualties. Because of the seriousness of military confrontation, the Spanish authorities had established a good medical team, consisting of two doctors and thirteen surgeons, as well as an apothecary and a phlebotomist. Manuel Ahuir was the titular physician and Miguel Fernández de Loaiza, the other doctor, was sent from Malaga. Three surgeons, Antonio Aldana, Ignacio de Arroyo and José Serrano, were part of the crew of the Royal Hospital of Melilla; Jorge Grenier, Juan Modest and Rodrigo Moreno came from Malaga; Antonio Busqué, Francisco Roca y Juan Antonio were regiment surgeons; and Ramón Bertran, Juan Antonio Coll, Juan Llensa and Pablo Antonio Querol were sent by the Royal College of Surgery of Barcelona, and arrived in the xebec El Pilar. These physicians and surgeons had to attend numerous wounded and largely thanks to them the place could stand for more than three months, in despite of continuous attacks of the enemy troops, until the besieging army, helpless against the heroic resistance of Melilla, raised the siege the day of Saint Joseph, 1775.

KEYWORDS: Melilla, 18th century, Siege of 1774-1775, physicians, surgeons, Miguel Fernández de Loaiza, surgeons of Malaga, Royal Hospital of Melilla, Royal College of Surgery of Barcelona.

Posted in Articles, Història de la medicina i la farmàcia, Melilla y el Rif | Leave a Comment »

Presentació article Llevadores d’Olesa

Posted by angelhc a Setembre 27, 2014

Aquest divendres, dia 3 d’octubre de 2014, serà presentat l’article “Les llevadores d’Olesa de Montserrat en els segles XIX i XX“, publicat en el número 55 de la revista Gimbernat.

L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Santa Oliva, d’Olesa (a tocar de la Casa de Cultura i de la Casa de la Vila) a les set del vespre (19 hores). Intervindrà l’autor i representants de l’Ajuntament i de la Biblioteca.

Afegit posterior: La presentació, prèviament anunciada a Olesa Ràdio i en altres mitjans de comunicació, tingué un gran ressò. Entre els nombrosos assistents hi havia representants de l’Ajuntament d’Olesa i bastants familiars d’algunes de les llevadores tractades en el referit article.

Posted in Articles, Història de la medicina i la farmàcia, Notícies, Olesa de Montserrat | Leave a Comment »

Un article sobre Mariano Lagasca com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Posted by angelhc a Juny 14, 2014

En el número 56 de Gimbernat, revista catalana d’història de la medicina i de la ciència ha aparegut un article referent a Mariano Lagasca com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Heus ací els resums en català i castellà:

RESUM. Es dóna notícia d’un fet poc conegut. La Reial Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona va nomenar com a soci lliure, l’any 1819, el botànic Mariano Lagasca, una de les grans figures d’aquesta ciència a Espanya en el seu temps. Aquesta categoria estava reservada a persones d’alt nivell científic que no eren metges. Però el fet és que Lagasca també havia estudiat medicina i exercit com a metge, especialment en els anys de la guerra del francès. Detalls de la seva activitat mèdica.

RESUMEN. Se aporta la noticia de un hecho poco conocido. La Reial Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona nombró “socio libre”, en el año 1819, al botánico Mariano Lagasca, una de las grandes figuras de esta ciencia en España en su época. Esta categoría se reservaba a personas de alto nivel científico que no era médicos. Pero se daba la circunstancia que Lagasca también había estudiado medicina y ejercido como médico, principalmente en los años de la guerra de la independencia. Detalles de su actividad como médico.

Posted in Articles, Botànica, Història de la medicina i la farmàcia | Leave a Comment »