Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Les gramínies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Posted by angelhc a Novembre 7, 2022

El dia 27 d’octubre es va presentar a la Llotja del Cànem, de Castelló de la Plana, el número 12 de la revista científica Nemus, publicada per l’Ateneu de Natura, conjuntament amb el Grup Au d’Ornitologia i l’associació Paleontològica i Mineralògica d’Onda. En aquest número s’inclou, a les pàgines 64-86, l’article “Catàleg actualitzat i claus d’identificació de les gramínies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”.

Aquest és el resum de l’esmentat article: “Sant Llorenç del Munt i l’Obac és el nom que reben dos massissos situats entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, a la província de Barcelona (Catalunya). Una gran part d’aquest territori correspon al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que té una superfície de 137 quilòmetres quadrats. El punt culminant és la Mola (1.103 m). A la part sud hi ha esquistos i vulcanites del paleozoic, i també una intrusió granítica i una faixa de materials triàsics. Tanmateix, la major part dels dos massissos és constituïda per conglomerats de l’eocè. El clima és mediterrani, amb estius calorosos i hiverns benignes. Les pluges es concentren a la primavera i sobretot a la tardor. Pel que fa a la vegetació, hi predomina l’alzinar, sovint amb pins i a vegades amb roures. També són comunes les brolles, les pastures seques i les plantes rupícoles. La flora, de caràcter bàsicament mediterrani, és molt rica, amb més d’un miler d’espècies. Respecte a les gramínies o poàcies, cal subratllar que és una de les famílies de fanerògames més importants, amb més d’11.000 espècies, a la qual pertanyen els cereals, base de l’alimentació humana i del bestiar. Són plantes quasi sempre herbàcies. Les fulles són estretes i paral·lelinèrvies. Les flors solen ser hermafrodites, amb tres estams i dos estigmes plomosos, però no tenen periant sinó que presenten a la base un lemma i una pàlea. Una o més flors s’agrupen en una espigueta, la qual duu a la base dues glumes. Les espiguetes, a la vegada, s’agrupen en espigues, raïms o panícules. El fruit és una cariopsi. La metodologia en l’estudi de les gramínies consisteix en l’observació de la planta a la natura i també del seu examen a casa o en el laboratori, amb la utilització d’una lupa de mà o binocular. Estudis especialitzats requereixen altres tècniques. En molts casos és important l’assecatge i premsat de les plantes per a la seva conservació en herbari. Les gramínies eren les plantes menys conegudes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, coneixement que ara s’ha ampliat enormement. Els resultats d’aquest estudi han estat la confecció d’un catàleg actualitzat i comentat de 107 espècies (cinc de les quals amb dues subespècies presents a la contrada), i la realització de claus dicotòmiques d’identificació, una important eina de treball per a investigacions futures”.

I aquestes són les espècies que integren el referit catàleg: Aegilops geniculata, Aegilops triuncialis. Agrostis castellana, Agrostis stolonifera, Aira caryophyllea, Aira cupaniana, Ampelodesmos mauritanicus, Andropogon distachyos, Anthoxanthum odoratum, Apera interrupta, Arrhenatherum elatius, Arundo donax, Avellinia festucoides, Avena barbata, Avena sterilis, Botriochloa ischaemum, Brachypodium distachyon, Brachypodium phoenicoides, Brachypodium retusum, Brachypodium sylvaticum, Briza maxima, Briza media, Bromus diandrus, Bromus erectus, Bromus hordeaceus, Bromus madritensis, Bromus ramosus, Bromus rubens, Bromus squarrosus, Bromus sterilis, Bromus tectorum, Catapodium rigidum, Corynephorus divaricatus, Cynodon dactylon, Cynosurus echinatus, Dactylis glomerata, Danthonia decumbens, Digitaria sanguinalis, Echinaria capitata, Echinochloa crus-galli, Eleusine tristachya, Elymus campestris, Elymus caninus, Elymus hispidus, Eragrostis barrelieri, Eragrostis cilianensis, Eragrostis minor, Festuca heterophyla, Festuca inops, Festuca rubra, Gastridium ventricosum, Glyceria notata, Helictochloa bromoides, Helictochloa pratensis, Heteropogon contortus, Holcus lanatus, Hordeum murinum, Hyparrhenia hirta, Hyparrhenia sinaica, Jarava plumosa, Koeleria pyramidata, Koeleria vallesiana, Lamarckia aurea, Lolium perenne, Lolium rigidum, Lolium temulentum, Melica ciliata. Melica minuta, Melica uniflora, Micropyrum tenellum, Molinia coerulea, Paspalum dilatatum, Paspalum distichum, Phalaris arundinacea, Phalaris canariensis, Phleum phleoides, Phleum pratense, Phragmites australis, Piptatherum coerulescens, Piptatherum miliaceum, Piptatherum paradoxum, Poa annua, Poa bulbosa, Poa compressa, Poa flaccidula, Poa infirma, Poa nemoralis, Poa pratensis, Poa trivialis, Polypogon monspeliensis, Polypogon viridis, Psilurus incurvus, Rostraria cristata, Setaria parviflora, Setaria pumila, Setaria verticillata, Setaria viridis, Sorghum halepense, Sporobolus indicus, Stipa bromoides, Stipa iberica, Stipa offneri, Tragus racemosus, Trisetum flavescens, Vulpia ciliata, Vulpia myuros i Vulpia unilateralis.

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: