Àngel Manuel Hernández Cardona

Articles de plantes

Les dames coiffées o pilars coronats de Viladecavalls

Posted by angelhc a gener 26, 2021

A Viladecavalls i a prop de l’estació de Sant Miquel de Gonteres (de la línia de Rodalies R4, de Barcelona a Manresa), hi ha unes formacions geològiques peculiars: dames coiffées o pilars coronats. Es troben al marge dret de la riera de Gaià i des de l’estació es pot baixar a la riera per una pista o per uns corriols, i a un centenar de metres riera avall del pont del tren ja trobem aquests espectaculars pilars. Cal advertir, prèviament, que aquesta visita no s’ha de fer en temps de pluja o quan la riera ve crescuda.

Els pilars coronats, coneguts internacionalment amb el nom francès de dames coiffées (senyores amb el cap cobert, és a dir, amb barret) s’originen per l’acció de l’erosió diferencial sobre materials geològics heterogenis i poc coherents. L’aigua s’emporta els materials que no queden protegits per estrats o blocs més resistents i d’aquesta manera es forma el pilar. El nom francès prové de la regió de Savoia, on hi ha formacions d’aquest tipus. També han rebut el nom de xemeneies de fades, orgues i piràmides de terra. Les dames coiffées de Viladecavalls s’han format en materials del miocè (període del cenozoic o era terciària). Un cop vistes, si tenim temps i el temps acompanya, marxarem riera amunt per tal d’entendre l’aixaragallament que les ha originades. Passem sota el pont del tren de Barcelona a Manresa i entrem aviat en les espectaculars Gorges de la riera de Gaià, en gran part situades en terme de Terrassa. Són molts i variats els xaragalls que flanquegen la riera a banda i banda. Es formen, com s’ha dit, en materials del miocè, concretament bretxes i lutites. Les bretxes són conglomerats constituïts per clastos o fragments de roca cantelluts, en aquest cas units per una matriu llimosa. Els clastos d’aquestes bretxes miocèniques són molt diversos en mida i composició, i procedeixen de roques del paleozoic (o era primària): pissarres, arenites, esquistos, cornianes, quarsos, pòrfirs, etc. Les lutites, aquí ocres o vermelloses, són roques sedimentàries de gra fi, compostes per partícules de roques molt diverses, però principalment silicats.

Durant el recorregut trobem en dues ocasions materials molt trinxats i de coloració blanquinosa: són bretxes i salbandes de falla, corresponents a la gran falla del Vallès-Penedès, la qual emergeix parcialment en aquest tram de la riera de Gaià. On millor s’observa aquesta falla és a Ribes Blaves, terme d’Olesa de Montserrat, i als Blaus, terme d’Esparreguera. Recordem que la falla nord (o occidental) del Vallès-Penedès delimita la Serralada Prelitoral de la fossa tectònica del Vallès-Penedès. S’ha de dir que aquesta depressió tectònica, situada entre Hostalric i el Vendrell, és una de les més grans del món. Les serralades Prelitoral i Litoral (conegudes en geologia com els Catalànids) són constituïdes per materials paleozoics i es van aixecar a conseqüència de l’orogènesi herciniana, al final de l’era primària.

2011 juny 033. escalada Riera de Gaià, Terrassa (B) 29-5-2011

2011 escalada juny 032. Riera de Gaià, Terrassa (B) 29-5-2011.

2011 juny 025. escalada Riera de Gaià, Terrassa (B) 29-5-2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: