Les umbel·líferes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

L’any 1992, la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya em va concedir un ajut per al desenvolupament de projectes de recerca d’abast comarcal, referent a un “Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac” que s’havia de realitzar durant l’any 1993. Sense abandonar les meves tasques docents a l’institut Can Jofresa, de Terrassa, i dedicant-hi tots els caps de setmana i les vacances, vaig acomplir el projecte, els resultats del qual van quedar plasmats en una memòria impresa, feta amb la col·laboració de Juan Manuel Hernández Sánchez, en el tractament informàtic de la informació aplegada i en l’elaboració de claus d’identificació per ordinador, i amb la supervisió de Josep Maria Montserrat Martí, en aquell moment director de l’Institut Botànic de Barcelona. La dita memòria es pot consultar en moltes biblioteques. Transcorreguts quasi trenta anys des de la realització d’aquell treball de recerca, s’havia de posar al dia i per això he encetat, en la revista Vacarisses, balcó de Montserrat, una sèrie de col·laboracions referents a algunes de les principals famílies de plantes que vegeten a Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Sortosament, una gran part dels dos massissos queda dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, un dels espais naturals més emblemàtics de Catalunya.

La família de les umbel·líferes o apiàcies consta d’aproximadament 3000 espècies, repartides per tot el món, però sobretot per les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord. La majoria són herbes, però també hi ha mates i arbustos. Les tiges sovint són estriades i amb la medul·la fistulosa o blana. Les fulles quasi sempre són alternes i amb el limbe dividit. Les flors normalment són hermafrodites (amb estams i pistil) i pentàmeres (amb 5 sèpals, 5 pètals i 5 estams). Les inflorescències són umbel·les (els pedicels de les flors arrenquen d’un mateix punt), les quals generalment són umbel·les compostes, és a dir, umbel·les d’umbel·les. Els fruits estan formats per dues parts o mericarps. En aquesta família trobem plantes comestibles, com l’api o la pastanaga; condimentàries, com el comí i el julivert; i medicinals, com el fonoll o la sanícula. També algunes són metzinoses, com la cicuta.

Fins al moment (novembre de 2022) han estat catalogades 32 espècies (una de les quals, Torilis arvensis, amb tres subespècies): Anthriscus caucalis, Anthriscus sylvestris, Apium nodiflorum, Bupleurum baldense, Bupleurum fruticescens, Bupleurum fruticosum, Bupleurum praealtum, Bupleurum rigidum, Bupleurum rotundifolium, Chaerophyllum temulum, Conium maculatum, Conopodium arvense, Daucus carota, Eryngium campestre, Ferula communis, Foeniculum vulgare, Laserpitium gallicum, Orlaya daucoides, Pastinaca sativa, Peucedanum officinale, Pimpinella saxifraga, Ptychotis saxifraga, Sanicula europaea, Scandix pecten-veneris, Sison amomum, Thapsia villosa, Tordylium maximum, Torilis arvensis, Torilis japonica, Torilis leptophylla, Torilis nodosa i Trinia glauca.